Societat

Societat

Acte de reparació

Presenten a Camprodon ‘Infern glaçat’, el documental sobre la tragèdia del Balandrau del 2000, en què van morir nou muntanyencs

A la projecció van assistir un dels supervivents, persones que van intervenir en el rescat i els responsables de la pel·lícula

El supervivent Josep Maria Vilà va recomanar al públic que aprofiti la vida

A la Vall de Cam­pro­don, on pujar mun­ta­nyes sem­pre ha estat no tan sols una afició sinó una neces­si­tat, la gent neix amb les botes posa­des i té un pio­let endreçat al garatge. Una tragèdia com la del Balan­drau –que va col­pir el país fa vint anys en morir prop d’aquesta mun­ta­nya nou mun­ta­nyencs expe­ri­men­tats pels efec­tes d’un torb excep­ci­o­nal– la pots arri­bar a sen­tir molt teva si veus el pic des de casa, t’hi has enfi­lat molts cops i pots posar imat­ges teves quan t’ima­gi­nes els esce­na­ris del drama. I a nivell col·lec­tiu, ni en par­lem, si resulta que mitja comarca es va mobi­lit­zar en el des­ple­ga­ment del res­cat. No és estrany, doncs, que ahir a la tarda el cinema del Casal Cam­pro­doní estigués ple com un ou (fins allà on ho per­me­tien les distàncies de segu­re­tat) en la pro­jecció d’Infern glaçat, el docu­men­tal que recrea i reme­mora els fets del 30 de desem­bre del 2000, estre­nat tot just fa pocs dies. Mont­ser­rat Armen­gou, direc­tora de Sense ficció, el pro­grama de TV3 en què es va eme­tre la set­mana pas­sada el docu­men­tal, ahir va qua­li­fi­car encer­ta­da­ment la pel·lícula i la pre­sen­tació allà d’“acció de gua­ri­ment, de repa­ració col·lec­tiva” pel mal que es va patir a la vall.

Tot ple­gat va ser molt emo­tiu, no només pels tes­ti­mo­nis, sinó també perquè la pel·lícula il·lus­tra com l’esti­mat Balan­drau, la magnífica mun­ta­nya en què tants i tants s’havien ini­ciat de petits en això de l’excur­si­o­nisme, aquell cap d’any esde­ve­nia el Dia­ble amb majúscu­les. En la roda d’inter­ven­ci­ons poste­rior a la pro­jecció –conduïda per Joan Faig, regi­dor de l’Ajun­ta­ment de Cam­pro­don, i tan­cada per l’alcalde, Xavier Gui­tart–, Lluís Tri­pi­ana, alpi­nista mares­menc que en va sor­tir viu, va asse­nya­lar que vol­dria que aquells fets i el docu­men­tal ser­vis­sin perquè tot­hom tingués clar que tem­pes­tes com aquell torb també poden pas­sar aquí. En aquesta línia de màxim res­pecte a la mun­ta­nya es va expres­sar el meteoròleg Jordi Cruz (autor de 3 nits de torb i 1 Cap d’Any, el lli­bre en què es basa la pel·lícula): “A l’hivern, al Balan­drau pot fer més mal temps que a l’Eve­rest al maig.” Pre­ci­sa­ment plas­mar la fra­gi­li­tat humana davant del poder de la natura havia estat una de les raons que la van empènyer a tirar enda­vant el pro­jecte, va asse­gu­rar Armen­gou, a qui acom­pa­nya­ven el direc­tor del docu­men­tal, Gui­llem Cas­cante, i el pro­duc­tor Tono Fol­guera.

Les parau­les més emo­ti­ves de la sessió al Casal van ser les d’un altre super­vi­vent, Josep Maria Vilà (el fil con­duc­tor d’Infern glaçat), que va inter­ve­nir en una vide­o­en­tre­vista feta per la peri­o­dista Núria Mayà. Vilà, que va haver de dei­xar el cos sense vida de la seva com­pa­nya a la mun­ta­nya de Vila­llonga i va supor­tar mira­cu­lo­sa­ment dues nits al ras abans de ser res­ca­tat, va reco­ma­nar que apro­fi­tem la vida. La seva defensa del carpe diem va anar acom­pa­nyada d’un rotund “no he per­dut l’amor a la mun­ta­nya”, que pot­ser va sor­pren­dre a més d’un.

Al docu­men­tal, l’ales­ho­res cap dels bom­bers volun­ta­ris de Cam­pro­don, Fran­cesc –Cisco– Carola, és qui res­se­gueix el procés del res­cat. A Carola, que aquells dies va patir la mort del seu pare, li tocava ahir agrair la feina dels pro­fes­si­o­nals de tants cos­sos d’emergències que hi van par­ti­ci­par i, sobre­tot, els volun­ta­ris (“la gent a l’ombra”) encar­re­gats, per exem­ple, de fer els cen­te­nars d’entre­pans amb què la gent repo­sava for­ces o de pre­pa­rar les moto­ser­res que s’usa­ven per tallar el gel abans d’intro­duir les son­des a la neu. L’ales­ho­res alcalde, Esteve Pujol, va voler subrat­llar les mos­tres de soli­da­ri­tat que va gene­rar la tragèdia i Josep Maria Padrosa, en aquells moments direc­tor gene­ral d’Emergències de la Gene­ra­li­tat, va des­ta­car, com a lliçó d’aquells dies, l’experiència en el suport psi­cològic –un fet pràcti­ca­ment inèdit– que es va haver de donar als fami­li­ars.

Tant tes­ti­moni en viu i en directe podia haver dei­xat en un segon pla el docu­men­tal. Això no va pas­sar perquè si en for­mat tele­vi­siu ja és potent, en pan­ta­lla de cinema esdevé impres­si­o­nant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia