Fer exercici evita el dany neuronal causat per la quimioteràpia i la radioteràpia contra el càncer de pulmó

Un nou estudi demos­tra que fer exer­cici prevé la pèrdua de tei­xit neu­ro­nal cau­sada per la qui­mi­o­teràpia i radi­o­teràpia cra­nial, i que els paci­ents que seguei­xen les pau­tes espor­ti­ves incre­men­ten el volum de substància grisa en regi­ons cere­brals invo­lu­cra­des en fun­ci­ons de memòria i apre­nen­tatge, com l’hipo­camp.

La inves­ti­gació sor­gida de la col·labo­ració entre l’Ins­ti­tut d’Inves­ti­gació Biomèdica de Bell­vitge (IDI­BELL), l’Ins­ti­tut Català d’Onco­lo­gia (ICO), l’Hos­pi­tal de Bell­vitge (HUB) i la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona (UB), amb finançament de la Fun­dació La Marató de TV3, ha des­crit que l’acti­vi­tat física man­tin­guda durant tres mesos prevé la pèrdua de substància grisa produïda per la mateixa teràpia con­tra el càncer.

Els resul­tats del nou estudi mos­tren que els efec­tes bene­fi­ci­o­sos de l’exer­cici se cen­tren a l’hipo­camp, una regió cere­bral alta­ment impli­cada en les fun­ci­ons de memòria i apre­nen­tatge.

“Així doncs, es creu que l’exer­cici impul­sa­ria la plas­ti­ci­tat neu­ro­nal, reduint la pèrdua de tei­xit neu­ro­nal i millo­rant les fun­ci­ons cog­ni­ti­ves dels paci­ents en trac­ta­ment” segons Marta Simó, líder del pro­jecte.

Durant el tre­ball publi­cat a Euro­pean Jour­nal of Neu­ro­logy es van sot­me­tre paci­ents amb càncer de pulmó a dues o sis ses­si­ons cami­nant i una sessió de bici­cleta estàtica set­ma­nal durant dotze set­ma­nes.

Els can­vis obser­vats a l’estruc­tura cere­bral i a les capa­ci­tats cog­ni­ti­ves d’aquests paci­ents es van com­pa­rar amb altres paci­ents que no havien rea­lit­zat el pro­grama d’exer­cici, i amb indi­vi­dus sans que no havien estat sot­me­sos a qui­mi­o­teràpia.

Després de tres mesos, el grup de paci­ents amb càncer de pulmó que no havia seguit el pro­grama d’exer­cici pre­sen­tava pèrdua de substància grisa a l’hipo­camp.

“En canvi, els paci­ents que havien fet acti­vi­tat física, no només man­te­nien sinó que, a més, havien incre­men­tat el volum de substància grisa com­pa­rant-ho amb la situ­ació ini­cial, abans d’ini­ciar l’acti­vi­tat física”, segons Lucía Vaquero, pri­mera autora del tre­ball.

Les anàlisis fetes sobre les imat­ges de res­sonància magnètica indi­quen que les per­so­nes sanes no expo­sa­des a la teràpia oncològica pre­sen­ten un major volum de substància grisa en l’hipo­camp com­pa­rat amb aquells paci­ents sot­me­sos a teràpia, tant els que prac­ti­ca­ven acti­vi­tat física com els que no.

Això és degut a la toxi­ci­tat asso­ci­ada als trac­ta­ments oncològics, àmpli­a­ment des­crita en la lite­ra­tura del camp de neuro-onco­lo­gia.

En els estu­dis pre­vis ja s’indica que la qui­mi­o­teràpia, tot i no conèixer-se el meca­nisme con­cret, pro­voca can­vis en l’estruc­tura cere­bral, el que podria tenir efec­tes sobre fun­ci­ons cog­ni­ti­ves.

De la mateixa manera, la radi­o­teràpia cra­nial, estratègia comuna en el càncer de pulmó per evi­tar l’apa­rició de metàstasi al cer­vell, també afecta l’hipo­camp entre altres estruc­tu­res cere­brals, cau­sant un dany que pot arri­bar a pro­vo­car demència a llarg ter­mini.

En aquest estudi es volia veure si l’exer­cici també pro­te­gia con­tra el dany cau­sat per la teràpia con­tra el càncer de pulmó i s’ha obser­vat que els paci­ents en trac­ta­ment que seguei­xen la pauta d’exer­cici no patei­xen una pèrdua de tei­xit neu­ro­nal tan gran com els que no seguei­xen aquesta inter­venció.

“És més, tenen un guany, i a més, la teràpia d’acti­vi­tat física millora la resistència car­di­o­vas­cu­lar i l’eficiència res­pi­ratòria dels paci­ents de càncer de pulmó”, apunta Simó.