Un episodi insòlit a l’estiu
L’aiguat va ser inusual per la gran quantitat d’aigua que va caure de manera localitzada fora de la tardor, un fenomen que els experts alerten que és cada cop més freqüent
Va ser excepcional que procedís del centre de la Península
L’episodi que es va produir dimecres al Montsià va ser del tot inusual a l’estiu, per la quantitat d’aigua caiguda i pel comportament de la tempesta, que va arribar al Mediterrani procedent de l’oest i no pas del sud, com és més habitual. Així ho va explicar ahir a aquest diari Carme Llasat, catedràtica de física de l’atmosfera de la Universitat de Barcelona (UB), que destacava “l’excepcionalitat d’un fenomen de pluges que venia de Castella” i que ha afectat especialment Toledo. “És molt poc freqüent que ens arribi un fenomen de pluges de tan llarg recorregut, que ens arribi travessant la Península, i quan això passa és a la tardor”, quan l’aigua del mar està més calenta i pot haver-hi més núvols. “Tampoc és usual una pluja tan forta i localitzada”, que va deixar 252 litres per metre quadrat a Alcanar en sis hores i 151 a la veïna la Ràpita. “El típic ara és un aiguat fort i local, de 80 o 100 litres per metre quadrat, com passa al Maresme.”
Llasat va explicar que l’episodi del Montsià és una inundació sobtada o llampec, no pas una depressió freda, i s’estan estudiant ara els factors concrets que han fet arribar la pertorbació des del centre de la Península. “Són motius de petita escala”, va assegurar, i entre les qüestions que s’han d’analitzar hi ha per què no es va poder predir la intensitat de les pluges. “Les condicions meteorològiques no eren les típiques d’un aiguat, i també podria ser que el radar no ho captés bé”, va indicar com a possibilitat. Però el que per a Llasat és indubtable és que no es pot deslligar la intensitat de la pertorbació del canvi climàtic. “Si un fenomen d’aquest tipus es produeix sol, no passa res, en meteorologia sempre hi ha coses rares, però ho hem de relacionar amb episodis com el d’Alemanya”, que va deixar prop de 200 morts en aquest país i a Bèlgica a mitjan juliol. “L’escalfament fa que hi hagi molt vapor a l’atmosfera i molta energia”, i va recordar temporals recents com el Glòria i el Filomena, “molt més intensos del que haurien de ser, fet que ens indica que alguna cosa està passant”. La catedràtica va advertir que en un futur proper es podrien produir aiguats més intensos i destrosses més grans, i va fer una crida a “no quedar-nos amb els braços plegats” davant del canvi climàtic, així com a millorar els sistemes d’alerta primerenca i la gestió dels espais inundables.
En canvi, Javier Martín Vide, catedràtic de geografia física a la UB, no atribueix el fort aiguat del Montsià al canvi climàtic, però sí que alerta que pertorbacions tan intenses s’estan produint cada cop més fora del seu calendari habitual. Així ho va manifestar ahir en una entrevista a Rac1, on va admetre que cal estudiar amb detall si el que va passar a Alcanar respon al canvi climàtic. “Jo crec que no, però altres episodis semblants” sí que hi serien atribuïbles. Es va referir al Glòria, “que va passar al gener, fora de l’època més crítica. Cada vegada més aquests episodis surten de la seva temporada tradicional”. Martín Vide va explicar que fenòmens extrems són de difícil previsió al Mediterrani. A l’Atlàntic les pertorbacions venen de manera “pautada des de l’oest, i el que arriba al Mediterrani de l’oest de vegades s’intensifica”, com ha passat ara.
