Passió per la raqueta

Una piu­lada al Twit­ter d’un avi d’Olot amb la seva neta fent qua­tre tocs de pilota. Més enllà de l’estampa emo­tiva, no té res d’espe­cial. Res més lluny de la rea­li­tat, però. És espe­cial, perquè a l’avi, Lluís Maria Cla­vera, se’l veu jugant a fut­bol amb la neta, Laia Puig, juga­dora de l’Olot femení, per cele­brar els seus 90 anys. I aquest home és el que va fer de capità de la Unió Espor­tiva Olot, quan es va inau­gu­rar l’estadi muni­ci­pal, l’any 1954. Recorda com si fos ara que en Kubala va fer el ser­vei d’honor, perquè no va poder jugar aquell amistós per una lesió. Ell treu ferro a l’assumpte. “Vaig ser capità, perquè era l’únic d’Olot”, diu. I deta­lla les diferències amb el fut­bol actual. “Es jugava amb un 2-3-5, i els defen­ses llançaven pilo­tes als extrems, on jugava jo”, indica.

Lluís Maria Cla­vera, no obs­tant, té un lloc d’honor en el món de l’esport i no només per haver jugat a l’Olot, que, de fet, ell mateix acla­reix que només ho va fer una tem­po­rada, perquè va anar aviat cap a Bar­ce­lona per als seus estu­dis de nota­ria. “I sem­pre com a ama­teur, perquè, si tenies fitxa de pro­fes­si­o­nal, no podies fer altres esports i jo en feia d’altres”, acla­reix. Cla­vera, doncs, té un lloc d’honor, perquè ha estat diver­ses vega­des campió esta­tal de ten­nis de vete­rans, en indi­vi­dual i, en una ocasió, en dobles. L’última vegada, l’any 2020. Ho ha estat en les cate­go­ries de més 80 i més 85. El de dobles en la cate­go­ria de més 85 fent pare­lla amb Paco Gui­llen, de 90 anys.

Es va ini­ciar en el ten­nis en una pista de ciment que hi havia a Tàrrega, on va néixer i viure els pri­mers anys. “M’agra­da­ven tots els esports, vaig fer ten­nis de taula, atle­tisme, fut­bol, natació, escacs...”, explica. La seva família va viure en diver­sos muni­ci­pis de Cata­lu­nya, seguint el pare, que era notari. Va ser un dels socis fun­da­dors del Club de Ten­nis Olot, però, ell sem­pre ha com­pe­tit sota la ban­dera del Club de Ten­nis Aro Platja d’Aro, on té una casa i on es des­plaça amb la seva dona cada cap de set­mana. Ara, com­bina el ten­nis amb la cami­nada que, des de fa molts anys, fa amb una colla d’amics cada dime­cres. “Abans, anàvem al Piri­neu i a l’Alta Gar­rotxa, ara fem la cami­nada curta i l’aca­bem en un res­tau­rant”, afirma.

És fàcil esbri­nar el secret de la seva vita­li­tat. Es manté actiu i moti­vat fent esport i, sobre­tot, no s’avor­reix mai. De fet, els anys que va viure a Bar­ce­lona, on tre­ba­llava seguint el negoci fami­liar, va for­mar part de l’equip d’una asso­ci­ació de cinema ama­teur a qui Xavier Cugat va encar­re­gar un docu­men­tal sobre la seva vida. Va visi­tar els EUA i diver­sos països de Sud-amèrica, i va conèixer estre­lles com Tom Jones, Jerry Lewis, Paul Anka i, entre d’altres, Julio Igle­sias. I, pre­ci­sa­ment, fa uns qua­tre anys, perquè s’avor­ria, es va posar a escriure poe­sia i prosa. Ja té auto­pu­bli­cats qua­tre lli­bres i un és a impremta. “En faig un cen­te­nar, per als fami­li­ars i amics”, sen­ten­cia, amb una sen­zi­llesa que el fa entra­nya­ble.