Més ‘vila vella’ que mai

Als tor­ro­e­llencs els res­sona sem­pre dins del cor la sar­dana Tor­ro­e­lla vila vella, la gran peça del mes­tre Vicenç Bou i Geli que, sense des­ta­car espe­ci­al­ment per la seva tècnica musi­cal, sabia impri­mir un gran fres­cor i ins­pi­ració a les seves com­po­si­ci­ons: “Oh, Tor­ro­e­lla, vila vella / vila del meu cor/Si sabes­sis com t’enyora/qui està lluny de tu.” Bou s’ha eri­git molt encer­ta­da­ment en exem­ple de l’autor de la sar­dana del poble. La Fira de Sant Andreu que s’ha cele­brat aquest cap de set­mana és, doncs, molt més que un acte d’agenda per als tor­ro­e­llencs –com també passa amb un altre refe­rent, l’aplec de Santa Cate­rina–, és una gran rea­fir­mació iden­titària, fins i tot naci­o­na­lista de la vila vella. Pas­se­jar-se aquest cap de set­mana pels seus car­rers ha supo­sat per al visi­tant atent fer una gran immersió en la cos­mo­visió tor­ro­e­llenca. Com sem­pre, la fira pre­sen­tava dues grans lec­tu­res: actes lúdics, comer­ci­als i cul­tu­rals, oberts a tot­hom per un cos­tat –sobre­vin­guts inclo­sos–, a la cons­ta­tació lògica de les arrels. El fil con­duc­tor d’aquesta edició, la 628a –és igual si alguna edició no es va fer– ser­veix als tor­ro­e­llencs per gra­tar en la història del muni­cipi, capi­tal sense corona indis­cu­ti­ble del Baix Ter. En aquesta edició expli­cant com va can­viar la vida dels tor­ro­e­llencs amb l’arri­bada de l’elec­tri­ci­tat. I aquest viatge iden­ti­tari es va poder cop­sar com és habi­tual a través de les ela­bo­ra­des i rigo­ro­ses visi­tes tea­tra­lit­za­des per dife­rents espais emblemàtics del poble, a través de la Fira en el Record, que sens dubte aju­den a pre­ser­var el seu lle­gat, un ele­ment molt esti­mat pels tor­ro­e­llencs.

Aquesta edició s’ha situat ínte­gra­ment a l’Espai Ter, men­tre que la zona adja­cent s’ha des­ti­nat als més petits amb mul­ti­tud de jocs, tallers i entre­te­ni­ments. Aquest ha estat, doncs, l’epi­cen­tre de la fira, al vol­tant del qual s’ha anat des­gra­nant. La Festa dels Cavalls va tor­nar amb l’espec­ta­cu­lar espec­ta­cle de Santi Serra de doma natu­ral mos­trant el seu gran mes­tratge amb aquests icònics ani­mals. Un dels actes més espe­rats va ser, sens dubte, el con­curs de gos­sos d’atura, ara Memo­rial Jordi Muxach i Pagès, un pas­tor des­a­pa­re­gut pre­ma­tu­ra­ment que va des­ta­car a parts iguals pels seus excep­ci­o­nals conei­xe­ments dels gos­sos d’atura i per la seva gran huma­ni­tat. El con­curs va arri­bar a la seva 30a edició amb un gua­nya­dor clar: Gaizka Etxa­niz, amb Las­ter, que van tenir com a rivals Leyla Ortiz, amb la Naixa; Moisès Tarrés, amb la Mel; Miquel Sas­tre, amb en Tronc; Miquel Adro­ver, amb en Xeco; Hilari Novi­llo, amb en Beyon, i Jon Oli­va­res, amb en Bizi. Tots ells, això sí, sota l’atenta mirada de la jut­gessa Gillian Howell, que va repe­tir, i del mes­tre de cerimònies, impres­cin­di­ble, Raül Muxach. El ves­sant rama­der de la fira va tor­nar a estar pro­ta­go­nit­zat pels ani­mals de granja, aga­fant importància les vaques amb noves races.