Com costa, la torre!

Aquest dis­sabte a la tarda Mataró va viure la diada cas­te­llera de les San­tes, que tra­di­ci­o­nal­ment es feia diu­menge al matí però que es va can­viar per no coin­ci­dir amb les elec­ci­ons gene­rals de l’endemà. Les tres colles par­ti­ci­pants, Cas­te­llers de Vila­franca, Cap­gros­sos de Mataró i Minyons de Ter­rassa, ana­ven a màxims. Però va ser una diada un xic agre­dolça, almenys per als mal­ves i verds.

Els Cas­te­llers de Vila­franca van tenir un petit entre­banc la set­mana pas­sada a la diada de les Cul­tu­res d’Alta­fu­lla amb la torre de nou amb folre i mani­lles, que van dei­xar en intent des­mun­tat després que la cana­lla tirés avall quan ja era gai­rebé tota a dalt. La torre era el seu prin­ci­pal objec­tiu dis­sabte pas­sat i, per tant, havia de ser-ho també aquest dis­sabte a la diada de les San­tes. En pri­mera ronda, però, els vila­fran­quins van apos­tar pel tres de nou amb folre com a cas­tell de sor­tida, el vuitè de l’any, que, de nou, va tor­nar a ser de postal, tal com ja ens tenen habi­tu­ats els vila­fran­quins aquesta tem­po­rada. I és que el tres de nou mira claríssi­ma­ment cap a un pis més en les pro­pe­res set­ma­nes.

En segona ronda arri­bava el moment més impor­tant per a les tres colles. En el cas dels Verds, la torre de nou amb folre i mani­lles era el seu prin­ci­pal objec­tiu, però va que­dar a mit­ges. La torre va pujar bé fins a la car­re­gada però a la sor­tida de les més menu­des es va ajun­tar una des­fi­gu­ració de la part alta del cas­tell amb els ner­vis de la cana­lla que, en bai­xar, ho van fer de manera pre­ci­pi­tada. En ter­cera ronda els verds van tan­car la ronda de cas­tells amb un tre­ba­llat qua­tre de nou amb folre i per aca­bar, tot i que sem­blava que volien tirar el pilar de vuit amb folre i mani­lles, final­ment, en l’últim segon, van can­viar d’opinió i es van ano­tar un nou pilar de set amb folre.

Els Minyons de Ter­rassa actu­a­ven a Mataró abans de les vacan­ces d’estiu i volien repe­tir l’actu­ació de la seva festa major o sigui, tres i qua­tre de nou amb folre i dos de nou amb folre i mani­lles. El seu pri­mer cas­tell a Mataró va ser, en el seu cas, un bon qua­tre de nou amb folre, el segon de l’any, que també mira clara­ment a un pos­si­ble qua­tre de deu amb folre i mani­lles de cara a final de tem­po­rada. En segona ronda els Minyons també van apos­tar per la torre de nou amb folre i mani­lles, que ja havien des­car­re­gat aquesta tem­po­rada, però tam­poc va poder ser perquè, en sor­tir la cana­lla, la torre es va enfon­sar. En ter­cera ronda, els de Ter­rassa van deci­dir com­ple­tar el tres de nou amb folre i final­ment, van com­ple­tar el pilar de sis.

Els Cap­gros­sos de Mataró, a casa, van ser els pri­mers a actuar i van apos­tar pri­mer pel tres de nou amb folre, que van des­car­re­gar gai­rebé sense ni des­pen­ti­nar-se. Un tres cla­vat que arri­bava per segona ocasió aquesta tem­po­rada. I en segona ronda, de nou, moment clau. Els de blau bus­ca­ven estre­nar el qua­tre de nou amb folre després de qua­tre anys sense des­car­re­gar-lo –l’últim va ser per Tots Sants del 2019– i tot i que el cas­tell no va pujar amb les mides per­fec­tes i pre­sen­tava els ner­vis habi­tu­als d’un objec­tiu màxim, els mata­ro­nins hi van posar totes les ganes i es van posar el qua­tre a la but­xaca amb crits d’eufòria a la plaça Santa Anna per la seva festa major. En ter­cera ronda els Cap­gros­sos de Mataró van deci­dir encara fer un pas més i apos­tar per la torre de nou amb folre i mani­lles, que no com­ple­ta­ven des de Tots Sants del 2018 i, per tant, hi havia ner­vis. Després de dos peus des­mun­tats, la torre va pujar amunt però va patir des de ben prin­cipi amb un mal encaix entre mani­lles i quarts i, per tant, la decisió va ser des­mun­tar-la amb els setens col·locats però quan l’enxa­neta no havia començat a pujar. En ter­cera ronda, els Cap­gros­sos van abai­xar un pis la torre i van com­ple­tar la de vuit amb folre i, per aca­bar, van estre­nar el pilar de sis amb gran eufòria.

Unes San­tes glo­ri­o­ses, com sem­pre, però amb llums i ombres i que van mos­trar com n’és, de difícil, la torre de nou amb folre i mani­lles!