Akbelen, el símbol de la lluita turca contra la desforestació

El bosc d’Akbe­len ja no exis­teix. L’extensió verda al sud-oest de Tur­quia, a la província de Mugla, s’ha arra­sat per cons­truir-hi una mina de carbó a l’aire lliure per pro­veir les cen­trals tèrmi­ques de la zona. Fa 10 dies, quan va començar la tala, els habi­tants del poble del cos­tat, d’Ikizköy, con­jun­ta­ment amb acti­vis­tes eco­lo­gis­tes i sim­pa­tit­zants amb la causa, van mani­fes­tar-se con­tra el pro­jecte. Des del pri­mer dia la poli­cia ha inten­tat dis­su­a­dir el movi­ment amb gasos lacrimògens i canons d’aigua con­tra els mani­fes­tants.

L’empresa encar­re­gada de l’acció és la com­pa­nyia turca Limak, que el 2014 va com­prar dues cen­trals tèrmi­ques al país. El 2020 el Minis­teri d’Agri­cul­tura i Sil­vi­cul­tura turc va donar a la com­pa­nyia el permís de cons­truir mines ober­tes i l’assig­nació de bos­cos per a l’explo­tació. Per fer-hi front, aquell mateix any els veïns van denun­ciar la llicència obtin­guda i van dema­nar una can­cel·lació. La resistència dels veïns va fer que l’acció se sus­pengués i els matei­xos page­sos van deci­dir cons­truir un cam­pa­ment comu­ni­tari per seguir con­tro­lant el bosc.

El 15 de juliol d’aquest any va ser el segon ani­ver­sari d’aquest cam­pa­ment, on, a part de vigi­lar el ter­ri­tori, s’hi ha cele­brat vari­e­tat d’actes de cons­ci­en­ci­ació eco­lo­gista. El 24 de juliol la tala va con­ti­nuar: “El pro­jecte es reprèn després de les elec­ci­ons perquè el govern té més força, i les empre­ses pro­pe­res al poder com Limak, també. Per aquest motiu estan uti­lit­zant les for­ces de segu­re­tat per repri­mir els mani­fes­tants”, explica Bilge Seçkin, acti­vista medi­am­bi­en­tal.

Encara que al bosc ja no hi que­din arbres la resistència con­ti­nua, deta­lla Nese Tun­cer, mem­bre del Comitè Ambi­en­tal d’Ikizköy i veïna de la zona: “L’àrea con­ti­nua sent valu­osa, ara hem d’inten­tar que no es trans­formi en una mina, serà una bata­lla legal i política, perquè a part de denun­ciar-ho posa­rem pressió al Minis­teri de Bos­cos i Medi Ambi­ent.” En les pro­tes­tes, no només hi par­ti­ci­pen els veïns dels pobles del vol­tant, sinó que han reu­nit gent d’altres indrets del país com ara d’Istan­bul i d’Esmirna. Un dels temes de con­versa entre els mani­fes­tants és el record de Gezi, les pro­tes­tes més majo­ritàries con­tra el govern del pre­si­dent Recep Tayyip Erdo­gan, que es van cele­brar fa just 10 anys: “Hi ha simi­li­tuds amb Gezi: la inter­venció de la poli­cia; l’acti­visme ecològic, perquè les dues comen­cen amb la defensa d’un espai verd, i el fet que són movi­ments polítics, al final demos­tren com Tur­quia està res­po­nent a la crisi climàtica”, hi afe­geix Tun­cer. L’empresa Limak és la mateixa que té la lici­tació per cons­truir el nou camp del Barça. És per això que el Comitè Ambi­en­tal ha ini­ciat una cam­pa­nya a les xar­xes infor­mant de la situ­ació i dema­nant al Barça que can­cel·li la lici­tació de la reno­vació a l’empresa cons­truc­tora turca.