Societat
Un màrtir gens canònic
Fa 50 anys, coincidint amb el cop d’estat d’Augusto Pinochet a Xile, de l’assassinat del capellà gironí Joan Alsina
L’Agenda Llatinoamericana, Justícia i Pau Girona i el Fòrum Joan Alsina ho recorden amb diversos actes
El capellà de Castelló d’Empúries Joan Alsina Hurtós, assassinat ara fa 50 anys, sis dies després del cop d’estat d’Augusto Pinochet contra el govern democràtic de Salvador Allende, no és un màrtir canònic, però tampoc no va ser un capellà missioner de manual. Ni de bon tros. Queda clar amb la forma com va exercir el seu ministeri i amb les declaracions de testimonis que hi van conviure. “Tenim prejudicis sobre què és un màrtir o un sant. En Joan no tenia cara de màrtir, ni de sant”, afirma un d’aquests testimonis i amic en el documental de Patrícia Parga Vega Mírame de frente para darte el perdón, editat pel Museu de la Memòria i els Drets Humans de Xile. I hi afegeix: “Rere el rostre d’un lluitador, d’un germà obrer, d’un somniador, d’un home que assaboria la vida, bo per a la broma, s’hi podia amagar un home d’una profunditat de fe, d’un ministre de Jesús...” De fet, l’opuscle El testimoni de Salvador Allende i Joan Alsina recull una afirmació categòrica d’ell mateix: “No soc simplement el capellà. Soc l’home que lluita al seu costat. Si tenen un sindicat, jo també; si estan en un comitè de treball, jo també; si després de la jornada laboral es reuneixen, jo també; si són explotats, jo també; si ells cobren un sou baix, jo el cobro encara més baix.”
“Capellà «yeyé»”
I és que Joan Alsina, conegut en alguns cercles com el “capellà yeyé”, va anar cap a Xile poc després de ser ordenat capellà i d’exercir a Malgrat, per complir amb la seva vocació de missioner. Va ser destinat a la ciutat costanera de San Antonio i va entrar a treballar a l’hospital de Sant Joan de Déu de Santiago com a funcionari. Va formar part del moviment Cristians pel Socialisme, que donava suport al govern d’Allende, i que s’inspirava en la teologia de l’alliberament –barreja postulats marxistes amb el catolicisme de base–, i va ser conciliador del moviment obrer d’Acció Catòlica.
El dia del cop d’estat, l’11 de setembre del 1973, li van recomanar que es refugiés a l’ambaixada espanyola, cosa que no va fer. Pocs dies després, el van detenir, torturar i empresonar i, finalment, el van assassinar al pont de Bulnes i el van llançar al riu Mapocho. Una investigació del capellà Miquel Jordà, l’any 1990, va permetre conèixer el seu botxí, el soldat de 18 anys Nelson Bañados, sota les ordres del coronel Mario Caraves. El soldat, que anys després es va suïcidar, va explicar que Alsina li va demanar que no li tapessin els ulls per mirar-lo a la cara i perdonar-lo.
Coincidint amb el cinquantenari del cop d’estat i de la fulminació de les llibertats a Xile, l’Agenda Llatinoamericana, juntament amb Justícia i Pau Girona i el Fòrum Joan Alsina –un fòrum de capellans inspirat per ell–, està duent a terme durant aquest mes una sèrie d’actes en diversos municipis gironins. Aquests actes commemoratius tenen com a nucli principal la publicació del llibret El testimoni de Salvador Allende i Joan Alsina, que vol destacar les figures del president xilè i del capellà de Castelló d’Empúries, tots dos víctimes del cop d’estat de Pinochet, com a icones de la lluita per les llibertats.