Alabama executarà un pres amb gas nitrogen enmig de crítiques internacionals

L’estat nord-ame­ricà d’Ala­bama exe­cu­tarà un pres amb gas nitro­gen, després de rebre l’aval del Tri­bu­nal Suprem dels EUA i un tri­bu­nal fede­ral d’apel·laci­ons. Tot i això, l’equip legal de Ken­neth Eugene Smith té encara una última opor­tu­ni­tat davant l’alt tri­bu­nal.

En cas de no acon­se­guir atu­rar l’exe­cució pre­vista per aquest dijous a les sis de la tarda hora local (la una de la mati­nada de diven­dres hora cata­lana), serà la pri­mera vegada que s’uti­litza aquest mètode, objecte de nom­bro­ses crítiques inter­na­ci­o­nals i que el rebut­gen fins i tot els vete­ri­na­ris per motius ètics a l’hora de sacri­fi­car ani­mals.

El mètode con­sis­teix a posar al pre­so­ner una mas­ca­reta teòrica­ment hermètica que obli­gar-lo a inha­lar nitro­gen.

Ken­neth Eugene Smith va ser con­dem­nat a mort per la seva par­ti­ci­pació en un assas­si­nat el 1998 i fa catorze mesos l’estat d’Ala­bama va avor­tar un intent per exe­cu­tar-lo per injecció letal perquè el botxí no va tro­bar la vena per col·locar-li. El reclús i els seus advo­cats van dema­nar la set­mana pas­sada al Suprem que sus­pen­gues­sin el nou intent d’exe­cució argu­men­tat que inten­tar-lo exe­cu­tar dues vega­des equi­val­dria a un càstig cruel i inu­sual, vio­lant les esme­nes vui­tena i cator­zena.

Dime­cres, els jut­ges de l’alt tri­bu­nal van rebut­jar les al·lega­ci­ons de Ken­neth Smith, en una reso­lució sense argu­men­tació ni fer cons­tar cap dis­crepància. També un tri­bu­nal fede­ral d’apel·laci­ons va rebut­jar els recur­sos del pres. La bata­lla legal con­ti­nua, perquè el reclús dis­posa d’una altra opor­tu­ni­tat davant el màxim tri­bu­nal per atu­rar l’exe­cució per nitro­gen, un mètode que només Ala­bama, Okla­homa i Mis­sis­sipí han apro­vat i cap d’ells ha uti­lit­zat. Només Ala­bama, que va adop­tar el mètode el 2018, ha dis­se­nyat un pro­to­col per apli­car-lo.

Ken­neth Eugene Smith, de 58 anys, va ser con­dem­nat a mort fa més de trenta anys per haver assas­si­nat una dona, Eli­za­beth Sen­nett, per encàrrec del seu marit, Char­les Sen­nett, que pre­te­nia cobrar una indem­nit­zació poste­ri­or­ment. Smith i el seu còmplice en el crim, John For­rest Parker, van cobrar 1.000 dòlars (uns 900 euros al canvi actual) cadas­cun per l’encàrrec. Sen­nett es va lle­var la vida una set­mana després de l’assas­si­nat, quan es va ado­nar que les auto­ri­tats sos­pi­ta­ven d’ell. Parker, per la seva banda, també va ser con­dem­nat a mort i exe­cu­tat el 2010 pel mètode de la injecció letal. Smith, també va ser con­dem­nat a mort i el novem­bre de 2022 Ala­bama va inten­tar exe­cu­tar-lo per injecció letal, però va sobre­viure. Smith és el segons pres nord-ame­ricà que surt viu de la cam­bra d’exe­cu­ci­ons, ja que el seu botxí no va ser capaç de tro­bar la vena per admi­nis­trar-li la injecció letal. Un acord poste­rior amb Ala­bama va esta­blir que no tor­na­rien a inten­tar exe­cu­tar-lo amb aquest mètode. Explica la cadena nord-ame­ri­cana CNN que aquesta és la segona vegada en la història dels Estats Units que un estat intenta exe­cu­tar a un pres per segona vegada després d’haver fra­cas­sat ini­ci­al­ment.

El nou mètode ha estat àmpli­a­ment cri­ti­cat per les orga­nit­za­ci­ons de drets humans. L’Alta Comissària de l’ONU pels Drets Humans, Ravina Sham­da­sani, s’ha mos­trat “seri­o­sa­ment pre­o­cu­pada” pel nou mètode i va dema­nar a l’estat d’Ala­bama “que aturi l’exe­cució de Smith (...) i que s’abs­tin­gui de dur a terme altres exe­cu­ci­ons d’aquest tipus”, segons recull l’agència Efe.

Amnis­tia Inter­na­ci­o­nal, per la seva banda, ha adver­tit que “aquest nou mètode no pro­vat podria ser extre­ma­da­ment dolorós” pel pres, “vio­lant així els trac­tats inter­na­ci­o­nals de drets humans que els Estats Units han rati­fi­cat.

“El món no es pot per­me­tre que es mati d’una forma tan bàrbara”, ha dit a l’agència Efe Mario Maraz­ziti, cofun­da­dor de la Coa­lició Mun­dial con­tra la Pena de Mort. “Els vete­ri­na­ris no volen que aquest mètode sigui uti­lit­zat per sacri­fi­car ani­mals”, ha afe­git l’acti­vista con­tra la pena de mort.