Societat

La Rambla necessita atencions

L’Ajuntament de Girona treballa perquè el passeig recuperi energia amb mesures com ara la revisió del pla Aixequem persianes

Els botiguers pateixen en una via que rep molt de turisme però que ha perdut atractiu en les activitats d’oci dels gironins

Les voltes de la Rambla es van començar a construir al segle XIII “a la façana de llevant”

Sota les vol­tes de la Ram­bla de la Lli­ber­tat de Girona –antiga plaça de les Cols des del segle XIV– hi ha més d’un local buit i més d’un anunci bus­cant llo­ga­ter. En un car­tell es demana que si alguna per­sona vol ocu­par algun local sense acti­vi­tat de la Ram­bla, del car­rer Argen­te­ria –la seva pro­lon­gació– o del car­rer Balles­te­ries –el camí recte fins a la plaça de Sant Feliu pas­sant pels Qua­tre Can­tons–, que tru­qui a un número de telèfon.

La regi­dora de Pro­moció Econòmica, Gemma Geis (Junts), reco­neix que hi ha la sen­sació que a la Ram­bla sovin­te­gen els locals buits i que hi han d’actuar, però que les dades són les que són. Amb xifres del con­sis­tori, des del pont de Pedra fins als Qua­tre Can­tons (inclo­ent-hi l’Argen­te­ria), “hi ha qua­tre locals tan­cats, qua­tre amb el rètol de «llo­gat» i dos estan en obres i a punt d’obrir”. Sota les vol­tes, per exem­ple, els últims temps ha tan­cat una botiga de roba i hi ha tres locals sense ús, segons una visita de fa uns dies.

Les cases de sota les vol­tes es van començar a cons­truir al segle XIII i ja esta­ven aca­ba­des a començaments del segle XIV. Ho explica l’arqui­tecte Joa­quim Español en l’arti­cle “Una mirada literària” de Xevi Pla­nas, inclòs en l’obra Girona. La Ram­bla i l’Argen­te­ria (Lunwerg/ Pla­neta, 2014). Les vol­tes “de la façana de lle­vant” van ser les pri­me­res cases que es van fer a la Ram­bla, que va créixer sobre l’areny del riu Onyar, i eren cone­gu­des com el car­rer de la Mer­ce­ria.

Tor­nant al pre­sent, els socis de govern –Junts, Gua­nyem i ERC– ento­men el repte de dedi­car aten­ci­ons a la Ram­bla. “En l’acord de govern, ja hi ha par­ti­des per fer acci­ons de foment del comerç. A la Ram­bla, hi ha comerços emblemàtics i de qua­li­tat i n’hi ha de nous [...].” Per la vice­al­cal­dessa, “la sen­sació que hi ha locals tan­cats no és així i es demos­tra fent política”.

Més d’una mesura

A finals de l’any pas­sat, l’Ajun­ta­ment ja va nete­jar l’espai de sota les vol­tes perquè lluís per a les fes­tes nada­len­ques. “I això que és un espai pri­vat d’ús públic i toca­ria als pro­pi­e­ta­ris”, recorda Geis. A la Ram­bla el con­sis­tori hi actuarà des de més d’un àmbit. “Amb una mesura no n’hi prou. Això és tenir un pla i s’ha d’anar des de l’ urbanístic, l’acces­si­bi­li­tat, la neteja, la il·lumi­nació, les cam­pa­nyes de comerç i dina­mit­zar l’acti­vi­tat de la Ram­bla i que tin­guin la sen­sació que hi cre­iem i que estem al seu cos­tat. Vam fer també les visi­tes guia­des a comerços emblemàtics de la ciu­tat perquè la gent de Girona els cone­gui.” Els dies 15 i 22 de desem­bre, l’Ajun­ta­ment va orga­nit­zar dues visi­tes –d’un màxim de 15 per­so­nes cada una– en algu­nes de les boti­gues de més arre­la­ment.

L’excon­se­llera de Recerca i Uni­ver­si­tats avança que el pro­jecte Aixe­quem per­si­a­nes “s’ha de repen­sar perquè doni sor­tida al comerç en les noves neces­si­tats, els nous can­vis de digi­ta­lit­zació, que no és tant que tin­guis pàgines web sinó canals de What­sapp que puguin comu­ni­car millor amb els seus cli­ents de pro­xi­mi­tat i resol­dre què demana el cli­ent en el dia a dia”. Hi haurà una con­vo­catòria per reforçar el comerç “amb una mirada molt de barri”.

El pro­jecte donava incen­tius per obrir un negoci. Quan va néixer, el 2013, era per donar suport als comer­ci­ants dels bar­ris més afec­tats per la crisi, és a dir, Sant Narcís, Santa Eugènia de Ter i Can Gibert, però es va esten­dre fins a divuit bar­ris. Fins al 2019, el con­sis­tori havia donat suport a 37 ini­ci­a­ti­ves empre­ne­do­res. El 2021, l’equip de govern, de Junts i ERC, va des­ti­nar 20.272 euros a l’Aixe­quem per­si­a­nes d’una par­tida de 30.000 euros. Allò havia gene­rat les crítiques de Gua­nyem, lla­vors a l’opo­sició. Geis afe­geix que a la Ram­bla hi ha feina a fer de d’Urba­nisme, com ara les limi­ta­ci­ons de les acti­vi­tats i si “s’ha de fer algun tipus de modi­fi­cació dels locals, de qui­nes són les exigències i inten­tar que hi hagi un cert man­te­ni­ment”.

“Costa més arren­car”

La pre­si­denta de l’asso­ci­ació Girona Cen­tre Eix Comer­cial, Mercè Ramírez de Car­ta­gena, con­si­dera que la Ram­bla s’havia foca­lit­zat molt en el turisme i que la pandèmia de covid la va afec­tar. “Es va tan­car tot i va cos­tar més arren­car”, admet.

Ara els comerços han anat fent la viu-viu, però pels que es dedi­quen al turisme va pas­sar molt més temps. “Nor­mal­ment són nego­cis petits, però això es pot aguan­tar uns mesos, però no es pot aguan­tar. Els [préstecs] ICO [Ins­ti­tut de Crèdit Ofi­cial] van donar el que van donar, però després s’han de tor­nar i també és un pro­blema.”

Girar la truita passa per anar tre­ba­llant con­jun­ta­ment amb l’Ajun­ta­ment, explica la pre­si­denta dels comer­ci­ants del cen­tre. Ramírez agra­eix les acti­vi­tats de la cam­pa­nya de Nadal i exposa els efec­tes dels locals buits. “És una no acti­vi­tat i, a més, genera brutícia, males­tar i tot un seguit de coses nega­ti­ves.”

Tant l’una com l’altra con­si­de­ren que la ini­ci­a­tiva de l’àrea de pro­moció econòmica urbana (APEU) hau­ria d’afa­vo­rir la Ram­bla, “un punt neuràlgic”, diu Geis. L’APEU és una ini­ci­a­tiva de Girona Cen­tre Eix Comer­cial i l’Asso­ci­ació d’Hos­ta­le­ria que pro­posa que 208 locals a banda i a banda de l’Onyar – inclo­ent-hi la Ram­bla, la plaça Inde­pendència o la plaça Cata­lu­nya– cons­ti­tu­ei­xin una enti­tat per orga­nit­zar-se i pro­mo­ci­o­nar-se, amb quota obli­gatòria dels seus asso­ci­ats.

Cafe­te­ria per a turis­tes

Al número 42 de la Ram­bla hi va haver durant gai­rebé set anys una cafe­te­ria que ser­via rebos­te­ria i begu­des. Era el Pic­ca­dilly Cof­fee –relle­vat pel Hygge Cafè–. Fran­cesc Gui­tart Saba­ter va regen­tar el local del 2013 al 2019. Gràcies a un estudi de la Cam­bra de Comerç, Gui­tart va obrir el local pen­sant en un públic uni­ver­si­tari a l’hivern i els turis­tes a l’estiu. Explica que el que li més va sor­pren­dre era l’alta freqüència de visi­tants. “Venien molts turis­tes”, sobre­tot en esde­ve­ni­ments com el Temps de Flors.

Per motius fami­li­ars, Gui­tart va tras­pas­sar el negoci. Recorda que fa gai­rebé cinc anys encara lla­vors hi havia una ofi­cina bancària –entre Minali i Besadó s’hi obrirà una botiga de pro­duc­tes adreçats a les per­so­nes gur­met– i encara es venien dis­cos a Moby Disk Records, que va mar­xar el 2020.

LA XIFRA

30
visitants
(15 per dia, xifra màxima) hi va haver en la ruta organitzada per l’Ajuntament per comerços emblemàtics. Es va fer al desembre.

Difusió del Punt de Trobada per “posar de moda la Rambla”

“Desenvolupar un pla de revitalització de la Rambla” de la Llibertat és el punt número 58 de l’acord de govern de Girona. La vicealcaldessa, Gemma Geis, explica que el pla inclou “donar a conèixer el Punt de Trobada de la Rambla perquè els nostres fills nostres no sé si coneixen què era i, per tant, posar una mica de moda la Rambla”.

El consistori vol dissenyar un campanya viral perquè “la gent jove sàpiga que quedàvem al Punt de Trobada, posar que la Rambla també sigui divertit o de moda i que el jovent se li senti com un lloc per donar-li vida; per tant, la voluntat de l’Ajuntament és la d’acompanyar”. La campanya podria jugar amb els elements del patrimoni històric de la Rambla. “Aquí no s’ha de fer cap obra. Ja és a terra”, diu sobre el Punt de Trobada, que atreu visitants i curiosos a prop del pont de les Peixateries Velles (pont Eiffel) –a la fotografia de Manel Lladó, dimecres–. La Rambla, però, ha perdut atractiu en les activitats d’oci dels gironins en benefici de la plaça de la Independència. I ara el lloc de trobada sol ser les escales de l’edifici de Correus, a l’avinguda Ramon Folch.

El Punt de Trobada són tres nummulits (pedra) ovalats, fets de bronze, que fan referència a la pedra de Girona. És una obra del 1999 de les artistes Clara Oliveras i Dolors Picazo que va anar a càrrec de la foneria Barberí, es descriu al web municipal. És a tocar del carrer Argenteria, a l’altre extrem del pont de Pedra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia