Societat

llengua

El català torna a l’agenda europea

La proposta d’oficialitat estarà avui sobre la taula dels ministres d’Afers Exteriors però no s’espera cap votació

El comitè de peticions del Parlament Europeu vota l’informe que qüestiona la immersió lingüística i demana un tracte “equivalent” del castellà i el català

El català torna a estar avui sota el focus a dues ins­ti­tu­ci­ons euro­pees, el Con­sell de la UE i l’Euro­cam­bra. L’ofi­ci­a­li­tat del català a la UE està de nou sobre la taula en la reunió dels minis­tres d’Afers Euro­peus, tot i que no s’espera que hi hagi cap votació. La recu­pe­ració del català a les tro­ba­des de minis­tres es limita en aquesta reunió a ser un “punt d’infor­mació” en què l’exe­cu­tiu espa­nyol expo­sarà els argu­ments legals i polítics reco­llits en un memoràndum que ha fet arri­bar a les capi­tals.

Avui també, el comitè de Peti­ci­ons de l’Euro­cam­bra ha votat a favor de l’informe que posa en dubte el model d’immersió lingüística a Cata­lu­nya, un docu­ment que és el resul­tat de la missió que van fer diver­sos euro­di­pu­tats -la majo­ria con­ser­va­dors i d’ultra­dreta- a Cata­lu­nya el desem­bre pas­sat. En el text apro­vat avui, els mem­bres del comitè expres­sen la seva “pre­o­cu­pació” per les “seri­o­ses dis­fun­ci­ons” que genera el model d’escola català pels alum­nes que tenen el cas­tellà com a llen­gua materna i dema­nen un tracte “equi­va­lent” del català i el cas­tellà.

L’informe, la petició del qual es va obrir l’any 2017 arran d’una queixa de l’Assem­blea per a una Escola Bilingüe (AEB), ha tirat enda­vant amb els vots dels con­ser­va­dors i la ultra­dreta tot i el boi­cot de les for­ma­ci­ons pro­gres­sis­tes, que han qua­li­fi­cat de “par­ti­dista” el text final.

L’euro­di­pu­tada d’ERC, Diana Riba, ha cri­ti­cat nova­ment l’ús “par­ti­dista” per part de la dreta i l’extrema dreta del comitè de Peti­ci­ons del Par­la­ment Euro­peu i ha qua­li­fi­cat de “pan­to­mima” el docu­ment -ela­bo­rat per euro­di­pu­tats con­ser­va­dors i ultra­na­ci­o­na­lis­tes. Riba ha recor­dat que la Unió Euro­pea “no té com­petències en matèria edu­ca­tiva i lingüística”.

El docu­ment sobre l’ofi­ci­a­li­tat del català que pre­senta avui l’estat espa­nyol a la reunió de minis­tres de la UE defensa que és “per­fec­ta­ment via­ble” tenir legis­la­ci­ons autonòmiques i locals que s’adop­ten en llengües coo­fi­ci­als “encara que no siguin les llengües pròpies de la Cons­ti­tució” i que no cal que siguin “llengües dels trac­tats” per ser reco­ne­gu­des com a ofi­ci­als a la UE.

“Sòlides i legítimes”

El minis­tre d’Assump­tes Exte­ri­ors, José Manuel Alba­res havia insis­tit que es tracta d’un docu­ment amb pro­pos­tes “sòlides i legítimes” i que per tant ja no tin­dran cabuda argu­men­tes com que es neces­sita més temps de reflexió. El memoràndum recorda que la UE ha de “res­pec­tar la iden­ti­tat naci­o­nal dels estats mem­bre” i que, en el cas d’Espa­nya, això inclou “la diver­si­tat lingüística”. “El català, el basc i el gallec són llengües coo­fi­ci­als amb pro­fun­des arrels històries, un gran nom­bre de par­lants i un lloc en la nos­tra Cons­ti­tució”. En aquest sen­tit, l’exe­cu­tiu espa­nyol afirma que les auto­ri­tats públi­ques tenen l’obli­gació de “pro­te­gir els drets lingüístics” dels seus ciu­ta­dans i que això “s’estén a totes les esfe­res, també a l’euro­pea”.

Amb la petició del govern espa­nyol per incloure la qüestió en aquesta reunió, l’ofi­ci­a­li­tat de les tres llengües està per pri­mer cop en l’agenda dels minis­tres euro­peus sota pre­sidència belga del Con­sell de la UE. La qüestió va estar en l’agenda de totes les reu­ni­ons en pre­sidència espa­nyola, però havia cai­gut des que Bèlgica havia pres el relleu al cap­da­vant de la ins­ti­tució, prin­ci­pal­ment per la manca d’avenços en els infor­mes dema­nats pels socis comu­ni­ta­ris sobre l’impacte legal, polític i econòmic de l’ofi­ci­a­li­tat.

El minis­tre d’Afers Euro­peus de Finlàndia, Anders Adler­creutz, ha asse­gu­rat aquest dimarts que la “prin­ci­pal pre­o­cu­pació” del seu país sobre l’ofi­ci­a­li­tat del català, l’eus­quera i el gallec a la UE són les “reper­cus­si­ons” que pugui tenir en les seves llengües mino­ritàries. A l’arri­bada a la reunió de minis­tres a Brus­sel·les, Adler­creutz ha asse­gu­rat que la prin­ci­pal pre­o­cu­pació de Finlàndia és “cap a on pot con­duir” la pos­si­ble ofi­ci­a­li­tat de les tres llengües. Al seu torn, la minis­tra roma­nesa, Dani­ela Gri­gore, ha dit que el seu país dona suport a l’ofi­ci­a­li­tat perquè entén que és “molt impor­tant” per al govern espa­nyol.

per la seva part, el govern espa­nyol ha res­pon­sa­bi­lit­zat el PP del blo­queig en l’ofi­ci­a­li­tat del català, l’eus­quera i el gallec a la UE. A l’arri­bada a la reunió de minis­tres d’Afers Euro­peus en la qual l’exe­cu­tiu espa­nyol expo­sarà argu­ments polítics i legals per a l’ofi­ci­a­li­tat de les tres llengües, el secre­tari d’estat per a la UE, Fer­nando Sam­pe­dro, ha dit que el fet que el PP rebutgi donar suport a aquesta ini­ci­a­tiva fa que països gover­nats per popu­lars no li donin suport. Davant “resistències polítiques” d’alguns socis, el secre­tari d’estat per a la UE ha defen­sat que l’exe­cu­tiu espa­nyol no aban­do­narà la petició d’ofi­ci­a­li­tat i ha dit que rei­vin­di­carà davant els socis euro­peus que “res­pon a la iden­ti­tat naci­o­nal d’Espa­nya”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia