Societat

Fora totes les etiquetes

El grup de joves de Creu Roja Garrotxa aplega en un projecte una vuitantena de persones víctimes d’estereotips negatius

Hi reflexiona sobre les conseqüències, sobre la importància que tenen per construir la identitat i com combatre-les

L’Etiqueta’t ha voltat pels centres educatius i s’ha traduït també en una unitat pedagògica

Tren­car este­re­o­tips: “És jove”, “El con­guito de l’Àfrica tro­pi­cal”, “No esco­la­rit­zada”, “Negre”, “Xinito”, “Mari­con”, “Xar­nega”, “Pagesa”, “Hipi­osa”, “ Secall”, “Ets una dona”... Aques­tes són algu­nes de les eti­que­tes que han pen­jat a gar­rot­xi­nes i gar­rot­xins reals autòctons i nou­vin­guts més d’una vegada al llarg de la seva vida. Per­so­nes de carn i ossos que viuen el seu dia a dia regen­tant boti­gues, tre­ba­llant en empre­ses i ins­ti­tu­ci­ons, par­ti­ci­pant d’enti­tats, vivint els anys de la seva vellesa a casa o en un cen­tre per a la gent gran, o sim­ple­ment duent a terme el seu pro­jecte de vida en ter­res gar­rot­xi­nes. Mol­tes són clara­ment dis­cri­mi­natòries i des­pec­ti­ves, però mol­tes altres, molt pro­ba­ble­ment, són més sub­tils: “Xer­ra­peta”, “Esve­rat”, “Pre­su­mit” o “Empo­llona”, per citar-ne algu­nes.

El grup de joves de la Creu Roja de la Gar­rotxa fa temps que lluita per tren­car aques­tes i altres eti­que­tes, des que ha dut a terme un intens tre­ball de camp per tro­bar per­so­nes vícti­mes d’aquests adjec­tius i que hagin tin­gut la valen­tia de dei­xar-se foto­gra­fiar pels joves sota el guiatge del fotògraf Pep Sau –eti­que­tat també com a “Xai”– i con­cre­tar-ho en un lli­bre i en una expo­sició sota el títol Pro­jecte Eti­queta.

Al lli­bre edi­tat amb el títol I a tu, com t’eti­que­ten?, a cada plana hi surt una foto de gran for­mat d’un o d’una par­ti­ci­pant aguan­tant una pis­sarra on hi ha escrita l’eti­queta que els pen­gen. A la pro­pietària d’una cone­guda pas­tis­se­ria d’Olot, la de “Mora i gitana”; a un dels res­pon­sa­bles del Parc Natu­ral de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa, la de “Secall”; a un dels pro­fes­sors de l’Escola Muni­ci­pal d’Expressió, la de “Diver­tit”; a dos olo­tins, la de “Dumbo” o “Ore­lles gros­ses”; a dues tre­ba­lla­do­res d’un cone­gut comerç de la plaça Major, la de “Sabó neu­tre i Fairy”; a un lli­bre­ter, la de “No ho podràs fer”; a un dels res­pon­sa­bles d’una enti­tat cul­tu­ral, la de “Nena”...

La llista, però, és molt més llarga i, en segons quins casos, molt punyent: “Puto manco, no saps fer res”, “Immi­grant”, “Moreno”, “Blanca”, “Rossa de bote”, “Vella”, “Pre­su­mida”, “Esve­rat”, “Mari­matxo”, “Imma­dura”, “Malalt” –diri­gida a una per­sona que uti­litza cadira de rodes–, “Sudaca”, “Pre­a­norèxica”, “Xar­nego”, “Don nadie”, o un sim­ple “És jove”, “Agus­ti­neta” –per una per­sona gran que es diu Agus­tina– i “Bai­xe­teta”. I hi sur­ten també regi­dors de l’Ajun­ta­ment d’Olot, com Imma Muñoz, a qui pen­gen l’eti­queta de “Tar­dona”; Aniol Sella­bona, “Xer­raire”, i el mateix alcalde, Pep Berga, la del seu càrrec, o la del coor­di­na­dor de Creu Roja a la Gar­rotxa, Armand Pla­nas.

Els joves de la Creu Roja de la Gar­rotxa han dut a terme també un procés de reflexió a par­tir del con­tacte man­tin­gut amb els par­ti­ci­pants. Entre altres coses, s’han plan­te­jat si és que ells i elles matei­xos eren part activa per atu­rar les cade­nes o bé també eren dels qui eti­que­ta­ven i, sobre­tot, han deba­tut els motius pels quals es pen­gen eti­que­tes als altres i qui­nes són les con­seqüències de fer-ho i només a curt ter­mini. Ho han fet amb l’ajuda d’una psicòloga, que els ha aju­dat a apro­fun­dir en temes com la cons­trucció de la iden­ti­tat i l’asset­ja­ment esco­lar i altres temes. A part de l’expo­sició i el lli­bre, el pro­jecte ha vol­tat pels cen­tres edu­ca­tius de la comarca i s’ha traduït també en una uni­tat pedagògica.

La tècnica d’Infància i Jovent de Creu Roja Gar­rotxa, Marta Puig­vert, ha expli­cat que cada any el grup de joves du a terme un pro­jecte de millora comu­nitària, cosa que demos­tra l’interès que, segons ella, tenen els joves pel món que els envolta. De fet, aquests pro­jec­tes tenen per objec­tiu reforçar la pre­o­cu­pació d’aquest col·lec­tiu pel seu entorn.

Què és Olot?

I la pre­o­cu­pació pel seu entorn més imme­diat es tra­du­eix també en el Pro­jecte Porta, que es clou aviat. En aquest cas, inclou el grup de joves i el grup de gent gran de l’enti­tat Enreda’t. Puig­vert ha deta­llat que l’objec­tiu és obrir la porta al pas­sat i dei­xar-la oberta perquè les noves gene­ra­ci­ons i les per­so­nes que arri­bin a la ciu­tat puguin ser conei­xe­do­res del que va pas­sar i de com es va viure al lloc on ara resi­dei­xen. Els joves han fet un tre­ball de recerca històrica i de conei­xe­ment del pas­sat a través de tro­ba­des amb la gent gran d’Olot i el resul­tat han estat set peti­tes càpsu­les audi­o­vi­su­als que trac­ten de la indústria tèxtil de la Gar­rotxa, la imat­ge­ria reli­gi­osa, la defensa de l’art català durant la Guerra Civil, aquest con­flicte bèl·lic com a tal, el tren, l’aiguat del 1940, la gas­tro­no­mia, la faràndula. Així, doncs, els pro­ta­go­nis­tes han estat un fogo­ner de les loco­mo­to­res del car­ri­let d’Olot, dues tre­ba­lla­do­res del tèxtil, una dona que vivia al pas­seig de Sant Roc i que va veure l’aiguat en per­sona, etcètera.

L’ofi­cina de turisme d’Olot està tre­ba­llant per poder ins­tal·lar codis QR que per­me­tran veure aques­tes càpsu­les en els punts on es van gra­var, com per exem­ple el taller d’imat­ge­ria reli­gi­osa L’Art Cristià, l’antiga estació o el local de l’Hos­pici on es guar­den els gegants, nans i cava­llets de les Fes­tes del Tura. A més, també s’està tre­ba­llant en un mapa sobre la ruta que cal seguir per tro­bar aquests punts i amb infor­mació sobre el pro­jecte. “Gau­diu de la vida, però res­pec­teu el lloc on habi­teu”, afirma la Maria Coll­de­car­rera, del grup de gent gran Enreda’t i pro­ta­go­nista d’una de les píndo­les audi­o­vi­su­als del Pro­jecte Porta. I l’Omaima Bouk­rah, del grup de joves, remarca que ha pogut conèixer el pas­sat d’Olot des d’un punt de vista que no és el dels lli­bres d’història.

La Melinda González, del grup de joves de Creu Roja que ha par­ti­ci­pat en el Pro­jecte Eti­queta, comenta: “Ha estat un gran viatge i m’agra­da­ria con­vi­dar a tots i totes les joves de la comarca a venir a for­mar part del grup, perquè els joves fem coses, tenim ganes de millo­rar l’entorn, sen­si­bi­lit­zar, apren­dre i crear pro­jec­tes tan bonics com aquest.” “A més, obrim por­tes al món del volun­ta­riat”, con­clou la Marta Puig­vert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia