En favor de Caterina, acusada de bruixeria

La rèplica

L’escrit encaixa i com­ple­menta un altre docu­ment, que ja s’havia loca­lit­zat, però que ningú havia ana­lit­zat fins ara, i que amb la tro­ba­lla de Josep Cap­de­ferro adqui­reix tot el seu sen­tit: es tracta de la rèplica a l’al·legació ante­rior, feta per Felip Vinyes, advo­cat i fis­cal acu­sa­dor, cen­trada en el tes­ti­moni de catorze dones, pre­sump­ta­ment brui­xes con­fes­ses. Totes elles havien tes­ti­fi­cat i incul­pat Cate­rina en cadena, “segu­ra­ment amb decla­ra­ci­ons obtin­gu­des sota tor­tura”, amb l’objec­tiu que el procés es com­pletés i conduís a una con­demna de mort.

En casos com aquest, el catàleg de delic­tes es podia ampliar amb acu­sa­ci­ons com ara pro­vo­car cala­mar­sa­des que devas­ta­ven camps o mata­ven ani­mals, rene­gar de la fe, fer ado­ració i un pacte amb el dimoni, heret­gia...

L’al·legació de rèplica de l’acu­sa­dor “és tècni­ca­ment molt més pobra, obs­cu­ran­tista, a esto­nes sem­bla un trac­tat de demo­no­lo­gia i porta un dic­ta­men incor­po­rat, on un doc­tor en medi­cina cone­gut a l’època (Joan Fran­cesc Ros­sell) afirma que es podia sec­ci­o­nar part de l’òrgan d’una per­sona i que seguís vivint unes hores o dies”, Cap­de­ferro. S’ha de tenir en compte que Cata­lu­nya és un dels indrets pio­ners pel que fa a l’apa­rició de legis­la­ci­ons específiques docu­men­ta­des con­tra crims i pro­ces­sos de brui­xe­ria, com ho demos­tra la cele­bració del sisè cen­te­nari de les Ordi­na­ci­ons d’Àneu (1424), el pri­mer ins­tru­ment jurídic a Europa que va regu­lar aquest àmbit.

A l’època en què va tenir lloc aquest con­flicte (la segona dècada del segle XVII) era freqüent que en grans debats jurídics o polítics l’advo­cat que por­tava direc­ta­ment un cas busqués el suport de com­panys per fer més pressió sobre el jutge o l’opinió púbica, i aquest devia ser el cas dels catorze juris­tes que van defen­sar Cate­rina Freixa, vin­cu­lats a la Gene­ra­li­tat i pos­si­ble­ment influïts per la Com­pa­nyia de Jesús.

El 10 de gener del 1619 el jesuïta Pere Gil havia lliu­rat un docu­ment al vir­rei duc d’Albur­quer­que en con­tra de la cacera de brui­xes. “Va tenir mèrit que l’any 1619 catorze advo­cats de pri­mera fila es mulles­sin sense embuts a favor d’una pre­sumpta bruixa, tenint-hi molt a per­dre en ter­mes repu­ta­ci­o­nals. És senyal que la soci­e­tat, almenys a les ciu­tats i viles més dinàmiques de Cata­lu­nya, ja estava pre­pa­rada per aquell gest”, explica Cap­de­ferro. La detenció de Cate­rina Freixa el 8 de novem­bre del mateix any i el risc que fos con­dem­nada després d’un procés car­re­gat d’arbi­tra­ri­e­tats i con­fes­si­ons sota tor­tura d’altres acu­sa­des de brui­xe­ria van fer que l’advo­cat Jofreu i com­pa­nyia fes­sin un pas enda­vant i digues­sin: “Prou! Hem de con­tri­buir a atu­rar aquesta barbàrie que des de fa massa temps està fona­men­tant gent supers­ti­ci­osa i s’exe­cuta en tri­bu­nals menors, sense garan­ties judi­ci­als!”, emfa­sitza l’inves­ti­ga­dor de la UPF. El debat que hi va haver entre el 1619 i el 1622 devia ser una mena de “guerra cul­tu­ral” amb opi­ni­ons con­fron­ta­des. Com a exem­ple, a prin­ci­pis del 1620 a Cata­lu­nya hi va haver qua­tre bis­bes decla­ra­da­ment con­tra­ris a les per­se­cu­ci­ons de brui­xes i dos mani­fes­ta­ment favo­ra­bles, entre ells el de Vic, dins de la diòcesi en què estava detin­guda Cate­rina Freixa. Cap­de­ferro ha des­co­bert que el 1622 va ser tras­lla­dada d’Artés a Bar­ce­lona però no va ser exe­cu­tada.. Va fer tes­ta­ment l’any 1633 i aquest va ser obert tres anys després.