Societat

Més addictes demanen auxili

L’any passat 15.734 persones van iniciar un tractament per addiccions a Catalunya, un màxim històric des de l’any 1987

Contactar amb equips d’atenció, amb un enfocament multidisciplinari, ajuda a millorar l’estat de salut general de les persones

Quan comences i no pots parar és el moment en què et pots plantejar que aquí hi ha un trastorn

Cada vegada hi ha més per­so­nes amb addic­ci­ons que dema­nen ajuda per inten­tar superar una malal­tia que en els casos més greus inter­fe­reix molt greu­ment en la vida i l’entorn de qui la pateix. En aquesta tendència a l’alça, l’any 2023 van ini­ciar un trac­ta­ment 15.734 per­so­nes en total, un màxim històric des que hi ha dades regis­tra­des, l’any 1987. Així es desprèn de l’anàlisi de les últi­mes dades de l’Obser­va­tori Català de Dro­gues i Addic­ci­ons Com­por­ta­men­tals de la Sub­di­recció Gene­ral d’Addic­ci­ons, VIH, Infec­ci­ons de Trans­missió Sexual i Hepa­ti­tis Víriques (Sga­vih) de l’Agència de Salut Pública de Cata­lu­nya. Però el Depar­ta­ment de Salut pre­cisa que aquest incre­ment no vol dir que s’hagi produït un aug­ment de les addic­ci­ons, sinó que és con­seqüència “d’una millora en l’acces­si­bi­li­tat i de l’esforç per detec­tar i trac­tar per­so­nes amb addic­ci­ons, en el marc del pla de dro­gues i addic­ci­ons com­por­ta­men­tals 2019-2025”.

El cap de la uni­tat d’addic­ci­ons de l’Hos­pi­tal Sant Pau, el psi­quia­tre Sergi Abad, també des­taca com a posi­tiu el fet que la gent demani ajuda i suport dels pro­fes­si­o­nals. “Les per­so­nes estan més dis­po­sa­des a fer aquest pas, que no és gens fàcil. Pri­mer un intenta tirar enda­vant pel seu compte, i així el temps de viure amb difi­cul­tats s’allarga molt. Fomen­tar que la gent es deci­deixi a dema­nar ajuda, que les famílies les aju­din a fer el pas, és molt posi­tiu”, subrat­lla Abad, que pre­fe­reix fugir de xifres i estadísti­ques i que tam­poc vol entrar a valo­rar quan­tes de les per­so­nes que dema­nen ajuda se’n sur­ten. “És cert que l’objec­tiu prin­ci­pal és que deixi de con­su­mir, però el fet que con­tacti amb un ser­vei ja és una porta d’entrada per aca­bar millo­rant la seva salut gene­ral.”

A Cata­lu­nya actu­al­ment hi ha 63 cen­tres d’atenció i segui­ment (CAS) a les addic­ci­ons, que per­me­ten acce­dir a una àmplia gamma de recur­sos de la Xarxa d’Addic­ci­ons de Cata­lu­nya. “Són equips mul­ti­dis­ci­pli­na­ris que per­me­ten aten­dre altres tras­torns asso­ci­ats, tant men­tals com mèdics. El nos­tre èxit és vin­cu­lar la per­sona. Pri­mer que vin­gui i després que torni. I si hi ha una reducció del con­sum i al final arriba l’abs­tinència, fantàstic”, diu Abad.

L’alco­hol con­ti­nua sent la droga amb més demanda de trac­ta­ment, amb 6.555 casos (un 44% del total). El 72% dels deman­dants van ser homes i l’edat mit­jana, de 47 anys. En segon lloc se situa la cocaïna, amb 3.492 casos (24%), amb un 81% d’homes i una franja d’edat d’entre 30 i 50 anys. El cànna­bis, amb 2.046 ini­cis de trac­ta­ment (14%) i el 76% d’homes, va ser la droga que va gene­rar més demanda terapèutica entre els menors de 25 anys, i seguint la tendència dels últims anys l’heroïna va mar­car un mínim històric, amb 1.115 casos (7,5 % del total). Pel que fa a la resta de substàncies, només les ben­zo­di­a­ze­pi­nes (143), les amfe­ta­mi­nes (106) i les metam­fe­ta­mi­nes (169) van superar les 100 deman­des de trac­ta­ment. Pel que fa al taba­quisme, hi va haver 598 trac­ta­ments (4% del total), nor­mal­ment en per­so­nes amb una addicció greu i pato­lo­gies deri­va­des del con­sum. El 47% eren dones i el 82% dels casos eren per­so­nes d’entre 40 i 70 anys. La majo­ria dels casos es van trac­tar des de l’atenció primària i comu­nitària.

Aler­tes per no caure en l’addicció

Abad reco­mana adreçar-se pri­mer al metge de capçalera en cas que una per­sona sos­piti d’un inici d’addicció. No és un tema fàcil. L’addicció és una malal­tia crònica. “Hi ha una vul­ne­ra­bi­li­tat, una tendència a repe­tir la con­ducta del con­sum”, explica l’expert. Però abans d’arri­bar a un grau de dependència del con­sum patològic, es pot inten­tar fre­nar. “L’addicció no s’ha expli­cat prou bé. Hi ha casos més lleus i casos més greus, però la gent acos­tuma a dema­nar ajuda quan ja ha tras­pas­sat la línia.” El motiu és que és difícil tenir consciència del procés, ado­nar-se en quin moment entrem en un ter­reny que ja no podrem con­tro­lar. “Un fac­tor de risc impor­tant és el grau de tolerància, quan per obte­nir el mateix efecte has d’incre­men­tar la dosi de la substància... Quan comen­ces i no pots parar és el moment en què et pots plan­te­jar que aquí hi ha un tras­torn i és també un dels argu­ments per defen­sar l’abs­tinència.”

Dema­nar ajuda a temps pot evi­tar mals majors i sobre­tot un pati­ment molt gran. Enten­dre com de dur és que una substància s’apo­deri de la vida de la per­sona, com passa en els casos més extrems, pot aju­dar a eli­mi­nar certs pre­ju­di­cis. “Quan un es des­perta i es troba tan mala­ment, amb tre­mo­lors, amb angoixa, que no té cap més remei que beure, el pati­ment és immens, i no crec que ningú vul­gui patir”, refle­xi­ona el psi­quia­tre del Sant Pau.

Fac­tors de risc

Hi ha diver­sos fac­tors de risc per desen­vo­lu­par una addicció. N’hi ha de genètics, tenir alguna altra malal­tia men­tal, però també de soci­o­e­conòmics, com demos­tra el fet que les per­so­nes que han dema­nat trac­ta­ment tenen un nivell edu­ca­tiu i labo­ral més baix. De fet, el 30% tenien estu­dis pri­ma­ris o no tenien estu­dis, i més del 30% esta­ven a l’atur. Però Abad també des­taca com a fac­tor de risc l’edat en què un comença a con­su­mir. “És molt difícil afron­tar una addicció quan ja tens una història per­so­nal i social en l’ado­lescència. Des del punt de vista neu­ro­biològic, el cer­vell no com­pleta la seva madu­ració fins als 20 anys i el con­sum d’una substància pot inter­fe­rir en el seu desen­vo­lu­pa­ment.”

Per la seva experiència al cap­da­vant de la uni­tat d’addic­ci­ons del Sant Pau, sap que una addicció la pot tenir qual­se­vol. A ell li agrada repe­tir que “mai és tard per dei­xar-ho” però també que “mai és tard per desen­vo­lu­par-ho”, i cita casos de per­so­nes que s’han engan­xat després de per­dre el marit o d’altres que ho han fet després de jubi­lar-se. “Ningú està exempt de risc. L’únic que s’ha de com­plir és que s’exposi a la con­ducta.”

Pre­ci­sa­ment Marta Beren­guer, res­pon­sa­ble de recur­sos humans de Pro­jecte Home, des­taca com en els últims anys la població que arriba dema­nant ajuda pre­senta un major grau de vul­ne­ra­bi­li­tat i també com n’arri­ben de més grans. “Ara tenim un home de 78 anys. La dona més gran té 65 anys. La mit­jana d’edat ha aug­men­tat. Es triga a dema­nar ajuda i la difi­cul­tat per acon­se­guir una rein­serció labo­ral tam­poc hi ajuda”, explica Beren­guer, que insis­teix en el grau de dete­ri­o­ra­ment en què arri­ben alguns usu­a­ris després de molts anys de con­su­mir. “A nivell econòmic, de salut i fins i tot de suport fami­liar, la situ­ació ha anat empit­jo­rant i els nos­tres trac­ta­ments s’han hagut d’adap­tar a aquesta nova rea­li­tat.”

En el cas de Pro­jecte Home, l’edat mit­jana dels homes és de 43 anys i la de les dones, de 41. A diferència de les dades gene­rals faci­li­ta­des per Salut, aquí el prin­ci­pal motiu de demanda és el con­sum de cocaïna, a la qual se suma una altra substància. Beren­guer diu que encara és baixa la per­cepció de risc per con­sum d’alco­hol, un tema, però, que comença a tren­car-se.

Per Abad, el fet que l’alco­hol no només sigui legal i de fàcil accés sinó que en alguns moments l’entorn social t’inciti a con­su­mir, repre­senta també un fac­tor de risc impor­tant. Ell no ha estu­diat prou l’addicció a la tec­no­lo­gia, als mòbils, a les xar­xes, als quals també estem expo­sats. “La gran diferència és que el mòbil és impres­cin­di­ble i l’alco­hol no.”

Enganxats als jocs d’apostes
Més enllà de les substàncies, l’any passat 953 persones van iniciar tractament per comportaments addictius. El 76% (723) estaven enganxats a jocs d’apostes, seguits en segon lloc i a gran distància pels videojocs, amb un 8% (77). En el joc patològic encara hi ha un 30% addictes a les màquines escurabutxaques.
Cada cop més grans
A Projecte Home destaquen com els usuaris són cada cop més vulnerables i més grans. Ara el de més edat és un home de 78 anys.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia