Retornen les restes del soldat republicà Josep Bellet a la família

Josep Bellet Pérez, el sol­dat repu­blicà nas­cut el 1916 a Bell-lloc d’Urgell i que va for­mar part de l’Exèrcit Popu­lar de la República durant la Guerra Civil, serà enter­rat defi­ni­ti­va­ment al cemen­tiri del seu poble i tan­carà el dol de la família que ha rebut les seves res­tes exhu­ma­des de la fossa comuna del cemen­tiri de Salomó on hi havia 21 sol­dats més sense iden­ti­fi­car. “Fa quinze anys que estem llui­tant per poder tan­car aquest fet”, reco­nei­xia aquest dis­sabte emo­ci­o­nada la neboda de Bellet, Laura Niubó Bellet, men­tre el con­se­ller de Justícia i Qua­li­tat Democràtica, Ramon Espa­da­ler, afir­mava que el govern es man­tindrà “ferm” en la defensa de la memòria democràtica.

Jun­ta­ment amb 20 com­ba­tents més del bàndol repu­blicà que no han pogut ser iden­ti­fi­cats, el gener de 1939 van ser afu­se­llats per les tro­pes fran­quis­tes i enter­rats a la fossa comuna del cemen­tiri, En la cerimònia s’ha entre­gat als fami­li­ars els objec­tes recu­pe­rats i asso­ci­ats a la indu­mentària de Bellet; en con­cret, 36 botons metàl·lics deco­rats en relleu amb l’emblema de l’exèrcit d’avi­ació repu­blicà, dos botons d’or, dos frag­ments d’una cor­retja de cuir, dos gafets i una sive­lla de ferro. A més, s’ha inau­gu­rat un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria a l’inte­rior del cemen­tiri que deixa constància dels fets i del procés d’exhu­mació.

“Ana­ven una colla, de reti­rada, quan els va aga­far la guàrdia de Franco. Sabem que esta­ven enter­rats al cemen­tiri de Salomó perquè un com­pany seu no sé del cert si es va esca­par o estava més reti­rat i ho va veure. La família cada any veníem a por­tar flors”, ha rela­tat la neboda. Després de ser afu­se­llats, els veïns del poble, i con­cre­ta­ment Jaume Colet, van tras­lla­dar els cos­sos al cemen­tiri, on els van enter­rar a la fossa comuna. La dis­po­sició dels esque­lets loca­lit­zats va con­fir­mar a l’equip arqueològic la hipòtesi que van ser abo­cats a la fossa, ja que part dels indi­vi­dus esta­ven en posició boca­ter­rosa i la majo­ria pre­sen­tava les extre­mi­tats mal col·loca­des.

La família el 2009, jun­ta­ment amb la del sol­dat Ramon Carné Pereta, van ini­ciar els tràmits per ins­criure’l al cens de per­so­nes des­a­pa­re­gu­des. La Direcció Gene­ral de Memòria Democràtica va ela­bo­rar un informe sobre l’ori­gen i el con­text d’aquesta fossa, que va per­me­tre saber la iden­ti­tat d’un ter­cer sol­dat, Mon­te­mayor Rubin de Celi­sun, però el procés que va desem­bo­car en l’exhu­mació de la fossa el 2020 només ha pogut con­fir­mar el cos de Bellet amb el pro­grama d’iden­ti­fi­cació genètica Bellet és la vint i sisena per­sona iden­ti­fi­cada a Cata­lu­nya amb aquest pro­grama.

Els 21 sol­dats anònims enter­rats en aquest punt, han estat inhu­mats de manera indi­vi­du­a­lit­zada i en una sepul­tura digna en dos nínxols del cemen­tiri de Salomó.

La dis­po­sició dels esque­lets loca­lit­zats va con­fir­mar a l’equip arqueològic la hipòtesi que van ser abo­cats a la fossa, atès que part dels indi­vi­dus esta­ven en posició de boca­ter­rosa, i la gran majo­ria pre­sen­tava les extre­mi­tats mal col·loca­des. A més, la presència d’ele­ments d’indu­mentària mili­tar clara­ment asso­ci­ats a cada un dels indi­vi­dus rati­fica que van morir al camp de bata­lla i que, per tant, van ser reco­llits ja morts i tras­lla­dats direc­ta­ment al cemen­tiri.

El con­se­ller Espa­da­ler remar­cava la volun­tat del depar­ta­ment de Justícia de donar con­tinuïtat a les polítiques de memòria reforçant-les amb un marc legis­la­tiu con­sis­tent.