El paper té tela per a estona
La candidatura de Mollerussa, Amposta i la ciutat portuguesa de Porto perquè la Unesco reconegui l’art de cosir vestits de paper continua avançant
El reconeixement està previst per al 2026 i donarà valor a una tradició d’origen humil que s’ha acabat convertint en una espectacular manifestació artística
La candidatura conjunta de Mollerussa, Amposta i la ciutat portuguesa de Porto perquè l’art de cosir vestits de paper sigui reconegut com a patrimoni immaterial de la humanitat continua avançant i es preveu que, si tot va bé, el 2026 la Unesco atorgui finalment aquest reconeixement. La candidatura l’encapçala Portugal perquè és qui actualment té menys tradicions inscrites a l’organisme internacional, i per tant es considera que té més probabilitats d’aconseguir una valoració positiva. Tot i això, Mollerussa i Amposta participen activament en el projecte, donant a conèixer i divulgant tot allò que envolta un tipus d’artesania que va néixer de manera humil a partir dels patrons de les modistes i que s’ha acabat convertint en una espectacular manifestació artística.
“La iniciativa de demanar el reconeixement de la Unesco neix el 2022 i s’han anat seguint tots els passos perquè es pugui convertir en realitat el 2026”, explica la responsable del Museu de Vestits de Paper de Mollerussa, Mireia Caba, que hi afegeix que darrere la candidatura hi ha tot un projecte que també inclou el propi museu –únic a Catalunya– i totes les activitats de recerca i divulgació que es fan entorn d’aquesta tradició, des d’exposicions fins a tallers i activitats educatives per a escoles i instituts.
A Mollerussa, el primer concurs de vestits de paper es va fer el 1964 i a Amposta es va iniciar el 1971. A Portugal, en diferents parròquies de Porto, aquesta tradició encara té més anys i ja fa més d’un segle que s’hi celebren desfilades amb els vestits de paper com a protagonistes coincidint amb les festes de Sant Bartomeu, a l’estiu. “El que volem és que es valori l’art de cosir paper. És un art que a vegades és poc conegut, però és una tradició que està molt arrelada. Ho demostren tots els anys que ja fa que s’organitzen els concursos i com han anat evolucionant”, explica Caba. Reconeix que la primera impressió pot fer pensar que es tracta d’una pràctica vinculada a les dones grans a qui agrada cosir. Però el cert és que també hi ha hagut un relleu i ara els vestits de paper van molt més enllà.
“Estem en un moment que és molt bonic, nosaltres el trobem molt ric. Les generacions que venen, evidentment, tenen la base de cosir, però també aporten molt de valor artístic”, subratlla Caba. Especifica que hi ha molts participants que el que fan és treballar l’origami, la papiroflèxia o el quilling, una tècnica creativa a base de tires de paper que s’enrotllen sobre elles mateixes. Aquestes noves propostes conviuen perfectament amb la tradicional costura i totes les seves opcions, des del ganxet fins a brodats, passant per mitges o malles. Tots fets amb paper i mantenint unes normes molt estrictes que impedeixen, per exemple, fer servir cola o materials plàstics. En qualsevol cas, els concursos de vestits de paper permeten, cada cop més, poder experimentar. “Se li donen diferents tractaments al paper perquè acabi semblant, per exemple, pell, o perquè tingui textures semblants a la tela”, indica Caba.
A Mollerussa, l’origen del concurs de vestits de paper –que compleix 60 anys– es troba en un taller particular de modistes que feien creacions especials per celebrar Santa Llúcia. La Societat Cultural i Recreativa La Amistad va fer seva la proposta i la va obrir al públic, posant les bases del concurs. A Amposta, els antecedents històrics també estan lligats als actes lúdics i festius que antigament es desenvolupaven durant la diada de Santa Llúcia, la patrona dels oficis que fixen la vista, especialment aquells que usen una agulla. Entre aquests actes festius destacava el “Concurso de Mis Modistilla”, de confecció tèxtil, que el 1971 es va convertir en el primer concurs de vestits de paper.
Tant a Mollerussa com a Amposta, els concursos actuals són oberts a tothom i reben participants d’arreu, des d’associacions de gent gran a alumnes d’escoles de costura i disseny, una diversitat enriquidora. “El vestit de paper –insisteix Caba– forma part de la identitat popular. Hem de recordar que als anys seixanta, quan es feien els cursos de «corte y confección», la gent aprenia a cosir fent servir patrons de paper que unien per veure com quedaria la peça. Eren els primers vestits de paper. Però és que el nostre dia a dia també té un vestit de paper en el seu origen. El primer pas de la cadena de la moda és el paper, és el patró. El que fem aquí és, bàsicament, portar aquest patró a un altre nivell, que és la categoria d’obra d’art. En definitiva, agafem un material tan ordinari com és el paper per convertir-lo en aquestes peces tan extraordinàries.”