Leidy i Marta, usuàries
“Cal posar fi a l’estigma”
La Leidy Johanna Forero és enginyera, té 39 anys i va començar a fer servir el patinet elèctric el 2020, quan vivia a Vallvidrera i per arribar a la feina havia de fer un llarg trajecte amb molts mitjans de transport associats, també a peu en terreny de muntanya i a hores intempestives. Ara viu una mica més a prop, però aquest vehicle de dues rodes li continua salvant la vida perquè li permet estalviar-se cada dia més d’una hora i mitja de desplaçaments. “Som moltes les persones que depenem del patinet per moure’ns i complir amb les nostres responsabilitats, s’han de fer campanyes per acabar amb l’estigma i també perquè els més joves entenguin que no és una joguina.” La Leidy destaca la importància de respectar les normes de circulació i es decanta per una formació obligatòria per garantir un ús segur i responsable dels patinets. “Per seguretat, el patinet no es pot mullar, i quan frenes amb pluja pots relliscar si hi ha pintura al terra; aquest tipus d’informació s’ha de difondre més, sobretot de cara als nous usuaris”, assenyala. També reclama una “estratègia clara” per promoure i facilitar aquest mitjà de transport. “No només el transport públic, sinó moltes botigues i espais públics prohibeixen l’entrada amb patinet però no ofereixen solucions d’aparcament segures”, lamenta, i acaba reflexionant que “cal revisar les polítiques de mobilitat per adaptar-les a les noves realitats” i no seguir obstaculitzant solucions sostenibles com aquesta.
La Marta, periodista jubilada, fa dos anys que es mou amb patinet perquè és “còmode, net i econòmic”. Reivindica que no s’ha fet mai “ni una sola rascada” perquè respecta els vianants, els semàfors i totes les normes de circulació, però avisa que, més enllà dels “quatre bojos” que van amb patinet sense mirar res, hi ha molts altres vehicles que no compleixen cap codi: tot just fa un mes, una bicicleta la va envestir perquè volia avançar-la per la dreta. “Però la culpa sempre és del patinet!”, denuncia. Creu que aquest mitjà de transport està demonitzat i demana un tracte just i igualitari, per això està a favor de la formació, el casc i l’assegurança sempre que s’apliqui a “tots els vehicles de dues rodes, amb motor o sense”.