societat
Ha mort Núria Vidal de Llobatera i Pomar, referent de l’ecologisme social
Implicada en el moviment antifranquista, va haver d’exiliar-se el 1974 per evitar la repressió
La biòloga i activista catalana Núria Vidal de Llobatera i Pomar va morir la nit del 10 de desembre, als 79 anys, segons han anunciat des de l’entitat Ecologistes en Acció, la qual en formava part: “A cops brillant, a cops incompresa, sempre, sempre va ser fidel als seus ideals. Des del moviment antifranquista, a l’ecologisme, ha estat una activista incansable que ha lluitat sempre per un món millor”.
Va néixer el 1945, era cosina de l’exalcalde de Barcelona Xavier Trias i Vidal de Llobatera i neta del polític Pelai Vidal de Llobatera i Lliurella, fundador d’Acció Catalana. Ella va estudiar la carrera de Biologia i es va especialitzar en el tractament d’aigües residuals. El 1966 va participar dels fets coneguts com la Caputxinada que van servir d’assemblea fundacional del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona. Ella va ser l’encarregada de prendre acta com a secretària, però aquests fets li van costar diverses detencions, va entrar en una llista negra del franquisme i a partir d’aquell moment, per qualsevol cosa l’anaven a cercar a casa seva. A conseqüència de tot plegat, el 1974 va decidir marxar a l’exili. Va establir-se primer a París i després a Suècia, on va conèixer el seu futur marit i va entrar en contacte amb el moviment contra les centrals nuclears i es va especialitzar en ecologia urbana.
L’any 1983, un cop aprovada l’amnistia, va retornar a Catalunya. Des de llavors es va vincular a moviments ecologistes com Acció Ecologista, que més endavant van integrar-se a Ecologistes en Acció. Des d’aquesta entitat, va fer de portaveu i va participar en diverses accions de protesta. També ho va fer des d’altres plataformes més properes al territori com SOS Costa Brava, que han recordat a les xarxes socials que justament tal dia com avui de fa tres anys li van retre un homenatge en reconeixement de tots aquests anys de lluita incansable per l’ecologisme.
No va militar mai a cap partit, però tenia un discurs marcadament d’esquerres amb frases com: “ara no et tallen el coll quan et detenen, però (…) no hi ha diners per a educació i sanitat i es gasten 50 milions d’euros al dia en pressupost militar; vivim en una societat que explota els països pobres; que destrueix els recursos naturals; una societat que expulsa els refugiats…”. A banda de l’ecologisme, també va col·laborar amb les mares que tenien els fills acusats per la repressió policial pels fets de Can Vies, l’acció d’Aturem el Parlament o les vagues generals.