Rubí donarà a conèixer el refugi antiaeri del carrer Cadmo
L’Ajuntament de Rubí senyalitzarà properament el refugi antiaeri localitzat sota el carrer de Cadmo. Així ho va anunciar el regidor de Memòria Democràtica, Jordi Arnaiz, a la darrera reunió de la Taula de la Memòria Democràtica, que va reunir una quinzena de persones entre representants polítics, membres d’entitats i professionals de la història.
Arnaiz va presentar el projecte de senyalització que preveu la identificació del refugi a la superfície del carrer i la instal·lació d’un tòtem amb la informació històrica més rellevant.
L’any 2019, en el marc d’unes feines de manteniment de l’empresa Sorea –actual Agabar– es van realitzar tres sondejos a diferents punts del carrer de Cadmo. En una d’aquestes perforacions, es va descobrir una volta de formigó que podia correspondre a la galeria de l’antic refugi antiaeri de l’Escardívol. Arran d’aquesta troballa, l’Ajuntament, a través del Museu Municipal Castell (MMUC), va impulsar una prospecció geofísica que va donar com a resultat la localització d’elements constructius o cavitats no atribuïbles a serveis actuals. Per poder confirmar que eren les restes d’un refugi, es va sol·licitar una autorització d’intervenció arqueològica entre els carrers de Terrassa i de Joaquim Blume, que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica que cobreix una galeria subterrània procedent de la nau nord del complex actual de l’Escardívol.
L’existència d’un refugi antiaeri en aquest espai ja es preveia i no resulta estranya. Durant el període de col·lectivització de la fàbrica, aquesta va deixar de produir teixits i va a passar a fer granades de morter del 81 Brand, fet que la va convertir en un objectiu potencial per a l’aviació franquista. La Col·lectiva de Mecànics, Serrallers i Ferrers, ubicada al carrer de Cadmo, número 2, era l’encarregada d’elaborar aquesta munició. El fet que Rubí fos un municipi ben industrialitzat abans de la guerra i la seva ubicació a la reraguarda durant bona part de la guerra van propiciar la reconversió a la indústria bèl·lica.
En aquesta mateixa trobada de la Taula de la Memòria Democràtica, també es van presentar les bases del 1r Premi de Recerca de Memòria Democràtica, amb el lema La nostra memòria. Aquest guardó vol implicar els centres educatius perquè els treballs de recerca de l’alumnat, ja sigui de batxillerat o graus formatius, tractin sobre els efectes de la Guerra Civil i la posterior dictadura sobre els rubinencs i rubinenques.