Quaranta anys de català a L’Heura

Quaranta anys. Són els que té el centre de normalització lingüística (CNL) L’Heura, de Santa Coloma de Gramenet. Des del 1984, L’Heura, que forma part del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), és un referent del català a Santa Coloma. Les activitats són molt àmplies ( www.cpnl.cat/xarxa/cnllheura/ ), tant d’ensenyament com d’assessorament i d’iniciatives culturals. Tot pel coneixement i l’ús de la llengua. En aquests anys, s’han organitzat 2.373 cursos, hi ha hagut 5.000 parelles lingüístiques i s’han fet gairebé 50.000 inscripcions. L’Ajuntament va ser membre fundador del CPNL, un organisme clau per al foment de la llengua entre la població adulta. El Consorci, del qual forma part L’Heura, és un organisme públic –amb la participació de la Generalitat i més de 90 ajuntaments, consells comarcals i diputacions–, amb una xarxa de vint centres que treballen per promoure l’aprenentatge i l’ús de la llengua catalana a tot Catalunya.

El 1984, quan es va fundar L’Heura, forma part d’un període encara de represa democràtica. Hi havia molt per fer i tot es podia fer. Canvis polítics, socials, culturals. Encara amb la ressaca i el desig de canvi després dels “altres quaranta anys”, els del franquisme. L’Heura està dins del Consorci, però es va fundar cinc anys abans que aquest organisme. Noemí Ubach és la directora del CNL L’Heura. “El nostre va ser un centre pilot. A Catalunya n’hi va haver quatre en total. Van ser els pioners.” A l’Ajuntament colomenc hi havia Jaume Sayrach, que va morir ara farà dos anys. Va tenir un paper decisiu en el naixement del centre; de fet, fa memòria Ubach, va ser-ne el primer director. Sayrach era capellà, va ser activista contra el franquisme i escriptor. Va fundar la parròquia del Fondo de Santa Coloma. El 1979 va entrar a l’Ajuntament, com a independent amb el PSUC, animat pel també capellà Lluís Hernández, el primer alcalde de Santa Coloma després de la dictadura. Sayrach va batejar el centre amb el nom de L’Heura. “Volia que es digués L’Heura perquè el català ha de ser com la planta, que s’enfila i que arriba a tot arreu.”

Santa Coloma té unes característiques pròpies. Explica Ubach: “Aquesta ciutat sempre ha sigut conscient de les mancances que tenia respecte a la llengua catalana, perquè és un lloc d’acollida de moltes persones de diferents procedències, i quan hi arriben no coneixen el català. Per tant, Santa Coloma sempre ha treballat en favor del català. No és casualitat que la immersió lingüística nasqués a Santa Coloma, a l’escola Rosselló-Pòrcel.”

Administració i ciutadania, diu, són conscients de la tasca que cal fer. Quan L’Heura va començar a caminar, qui eren els alumnes? Al principi, es podien classificar en dos perfils: “D’una banda, hi havia les persones vingudes de la resta de l’Estat: Extremadura, Andalusia, Galícia... No coneixien la llengua i començaven a aprendre-la des de zero. D’altra banda, hi havia els catalanoparlants que no l’havien pogut aprendre a l’escola i no el sabien escriure.” Aquests perfils es mantenen fins al 2000, si fa o no fa. El 2000 ve marcat per noves migracions d’arreu del món. Canvia el perfil. “Les persones nascudes a Catalunya cada cop tenen més competències en català, gràcies a l’escola, que ha estat un puntal. Hi haurà mancances, però som on som gràcies a l’escola i a tota la feina que ha fet. Com a centre de normalització, reconeixem el pes que ha tingut.” Els nascuts a Catalunya ja saben català, doncs. Aleshores...? “Ara, el 80% dels alumnes són persones nascudes a l’estranger. Després hi ha un 20% de persones catalanoparlants, professors, per exemple, que es volen treure un nivell superior, el C2.” En aquest 20% també hi ha persones que volen accedir a places a l’administració pública, per exemple, i volen obtenir el C1 que se’ls demana. “Fem tots els nivells, des de l’inicial fins al C2, però el 80% dels alumnes estan en cursos bàsics.” Continuen amb un projecte cultural i social. “Santa Coloma té un 28% de migració, però el barri del Fondo, on estem ubicats, té un 50% de migració i, per tant, hi ha tota una diversitat que entenem com a riquesa. No vol dir que no sigui complex, però tenim una diversitat de cultures, menjars, vestits, músiques... que fan de Santa Coloma una ciutat molt cosmopolita.”

Conèixer i parlar el català, la fita. Ara tenen la Xarxa per la Llengua, amb més de 30 entitats i serveis públics compromesos amb el foment de l’ús del català. S’hi han afegit uns 100 comerços on els alumnes poden tenir petites converses enmig de la quotidianitat. “És imprescindible que tota la ciutat tingui el mateix objectiu: posar a l’abast de tothom el català a Santa Coloma. Tinguis la llengua que tinguis com a primera llengua, i hagis nascut on hagis nascut”, tanca Noemí Ubach.