societat
Un projecte al Ripollès fomenta l’envelliment “actiu i saludable” i combat la soledat
El Ripollès és una de les comarques amb un índex més alt d’envelliment de Catalunya i s’hi ha posat en marxa un programa social, coordinat des del CAP i el Consorci de Benestar Social, que consisteix en tallers pràctics amb grups reduïts per tal de fomentar l’envelliment “actiu i saludable” i combatre la soledat de les persones grans, segons explica l’agència ACN. Una de les instructores, Arantxa Aguerri, assenyala que l’objectiu final és “prevenir la fragilitat associada amb l’edat treballant aspectes com l’alimentació”. Són persones de més de 65 anys, amb els seus mals i, algunes també amb soledat no volguda. Una de les participants és la Montserrat de 85 anys, que va enviudar fa dos anys: “Em va molt bé perquè els divendres tinc una obligació –el taller– i després vaig a fer un vol i ja he passat el matí.”
El programa va néixer ara fa tres anys a Ripoll com a prova pilot juntament amb altres punts de Catalunya i, des de llavors, que no han parat d’obrir grups per la demanda que hi ha. “Ens l’hem fet nostre i vam apostar per oferir-lo a altres poblacions del Ripollès”, afirma Aguerri amb orgull, tot assenyalant que és un dels programes “estrella” que ofereixen. Fins ara a Camprodon ja se n’han fet set edicions i la previsió és continuar, també a altres punts del Ripollès, com ara Sant Joan de les Abadesses i Ripoll.
Trobada cada divendres
Cada divendres, una desena de veïns i veïnes de Camprodon i voltants es troben per assistir al taller. Treballen aspectes com l’activitat física o com treballar la seva autonomia personal a mesura que van fent anys. En total són 12 sessions –una a la setmana– i ja estan en la fase final. Entre els assistents hi ha la Marta, de 65 anys, que en fa una valoració molt positiva des que la seva doctora del Centre d’Atenció Primària (CAP) li va proposar participar-hi. “Aprens coses noves i també veus persones que estan passant pel mateix que tu i això ajuda a normalitzar-ho”, afirma. En el seu cas, el principal repte va ser gestionar la soledat quan va quedar-se viuda. “El que m’ha portat més maldecaps és això, perdre la companyia, entrar a casa i trobar-te sola”, explica.
Passar pel taller l’ha ajudat a socialitzar i fer noves amistats, un dels aspectes més importants del programa, segons destaca Arantxa Aguerri, referent de Benestar Emocional de l’ABS de Ripoll i Camprodon i una de les instructores. “A part d’aprendre hàbits saludables també fan un vincle social; ha passat que s’ha acabat l’activitat però segueixen fent cafès, van a caminar plegats i es fan amistats”. Segons diu, al Ripollès hi ha moltes persones que ja es coneixen de tota la vida, però també n’hi ha que tenien una segona residència i han decidit traslladar-s’hi per tenir una vida més tranquil·la.
Viure en un poble té molts avantatges, segons diu, i aquest programa vol trencar amb la idea que “per poder fer coses has d’anar a una gran ciutat o a una població mitjana”, afirma Aguerri.
Alternatives a la medicació
Una de les claus del programa, afirma Aguerri, és la coordinació amb Salut per “prevenir més que medicar”. “Que el metge no et prescrigui una medicina per poder dormir a les nits, sinó ampliar-ho a nivell comunitari i buscar què provoca l’insomni”, explica Aguerri. Des d’aquesta nova mirada se li pot oferir fer ioga, fer més exercici o participar al taller per incorporar nous hàbits saludables i, de pas, fer vida social i guanyar en benestar.
Aprendre a “anar plegant veles”, com diu l’Agustina de 86 anys, és un altre dels reptes de les persones que han sigut molt actives i que, amb els anys, veuen que han de deixar de fer coses. Fa 13 anys que viu sola i encara “se sent capaç de fer-ho tot”. “Encara condueixo, camino més lenta, però tinc el cap molt clar i no em puc queixar del meu estat”, diu. Cada setmana queda amb les amigues, va al mercat i al cinema. “De moment no necessito ningú més”, assegura, tot desitjant poder continuar així molts més anys.
Ajudar a “obrir la ment”
Per a l’Eulogio, de 81 anys, el que més li agrada del programa és que l’està ajudant a “obrir la ment”. A la seva edat, creu que hi ha el perill de conformar-se i de “tancar-se en un mateix”. S’ha fixat com a objectiu “seguir millorant i no caure en el pessimisme”: “No pots dir ‘jo ho faré igualment (quan es recomana ajustar la dieta) i llavors el metge ja ho arreglarà’, no”. En ple covid van decidir canviar de vida amb la seva dona i deixar el Vallès per venir a viure a Sant Pau de Segúries, a tocar de Camprodon. Aquest taller, al qual participen tots dos, els està ajudant a conèixer gent de la comarca i fer amistats, cosa que si no fos per això els seria més difícil.
La seva dona, l’Encarna, de 76 anys, destaca haver après sobre temes d’alimentació. “Ara estem més al cas de les composicions dels àpats per adequar-los més al que necessitem per l’edat que tenim”, detalla. I explica que han incorporat més verdura alhora que han reduït la sal i els greixos.