societat
‘Camacuc’ ressorgeix del fang
La històrica revista de còmic en català del País Valencià torna a editar després que la dana arrassés la redacció a Paiporta
Una campanya de solidaritat popular, que ha cristal·litzat en 500 noves subscripcions, ha donat aire a un projecte que suma 40 anys
El 2024 serà un any que no oblidaran a Camacuc. I no pas per bé, precisament. Reducte i símbol del còmic infantil fet en català al País Valencià, aquesta revista bimestral que s’edita des de fa ja 40 anys va patir, primer, la censura institucional de PP i Vox, que a pràcticament tot arreu on van tenir l’oportunitat els van anul·lar les subscripcions per un criteri ideològic més que evident. Per a la dreta ultramuntana, Camacuc era massa sospitosa de catalanista. Però la ferida més dolorosa la van patir aquella infausta nit del 29 d’octubre que tant mal ha fet a l’Horta Sud, ja que el desbordament del barranc del Poio va deixar totalment destrossada la redacció de la publicació, situada a Paiporta. “Va quedar tot arrasat”, explica Joan Escrivà, editor de Camacuc que, justament aquella nit, estava ultimant el número corresponent a novembre, i que ja no va arribar a sortir. “Vaig acabar tard de fer les últimes correccions, i només faltava enviar-lo a l’impremta, però vaig decidir deixar-ho per a l’endemà. I allà es va quedar”, conclou Escrivà.
Des d’aleshores, i igual que tants i tants afectats per la dana, qualsevol propòsit de l’editora ha estat enfocat a la reconstrucció, primer, i a recuperar l’activitat, després. “Ni se’ns va passar pel cap plegar”, assegura Escrivà, que també revela que, en vista de les mostres de solidaritat en forma donacions que van rebre, només van demanar una cosa: que es canalitzessin en forma de noves subscripcions. N’han fet 500 de noves, que s’afegeixen a les 2.000 que ja tenien al sarró. Paral·lelament, i gràcies al suport de l’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (Appec), van poder treure al desembre una edició “especial i solidària” de Camacuc elaborada gràcies als continguts aportats, de manera altruista, per una trentena de revistes editades en valencià.
No ha estat, però, fins a finals d’any quan, un cop rehabilitada la redacció —ara mateix, només els falta posar-hi la porta nova—, han pogut tornar reprendre, amb una normalitat entre cometes, la publicació de la revista.
D’entrada, ja han distribuït entre els subscriptors el número de novembre que no va arribar a sortir i, de cara al febrer, preparen un exemplar especial amb col·laboracions externes i que, en certa manera, voldrà simbolitzar el ressorgir de Camacuc davant d’una adversitat que només es pot adjectivar com a terrible. “Serà un exemplar molt emotiu, ja que, a més, enguany fem 40 anys d’un projecte amb esperit educatiu i fet en català que sabem que és molt valorat”, exposa Escrivà.
A partir del març, ja sí que volen tornar a la rutina ara perduda, recuperant el caràcter bimestral, tot i que res tornarà a ser com abans, ja que hi ha un patrimoni destruït per la barrancada —com ara originals— que no es podrà restituir.
La consigna, però, és mirar endavant, amb un prec en forma de clam per part del seu editor: “Al 2025 només li demanem una cosa: tranquil·litat.” El 2024, com més lluny millor.