2025: any jubilar de l’esperança en un món perdut

Cada 25 anys, el papa de torn convoca un jubileu o any sant. Aquest 2025 toca, i el papa Francesc, a través de la butlla Spes non confundit (‘l’esperança no defrauda’), que va publicar el 9 de maig passat, solemnitat de l’Ascensió del Senyor, el va convocar sota el lema Pelegrins d’esperança. L’inici de l’any jubilar a Roma va començar el dimarts 24 de desembre, abans de la missa del gall, amb l’obertura de la Porta Santa de la basílica de Sant Pere del Vaticà (el cardenal Omella, en l’homilia de diumenge passat, va recordar que “el ritu d’obertura de la Porta Santa a Roma és un gest que ens recorda que el jubileu pot ser una gran ocasió per trobar-nos amb Crist. Ell és la porta. Qui entri a través d’Ell tindrà vida abundant”). “Entrem en el temple de la misericòrdia i del perdó perquè a tot home i dona li sigui obert el camí de l’esperança que no defrauda”, va convidar Francesc la nit de Nadal. L’escoltaven desenes de clergues de tot el món que havien anat a Roma per a l’ocasió, 30.000 persones a la plaça de Sant Pere i un munt de convidats, entre els quals, la primera ministra italiana, Georgia Meloni (que mentre escoltava potser devia pensar el contrari del que volia inspirar el papa, és a dir, com podia continuar els seus plans d’enviar els immigrants que arriben a Itàlia als camps de concentració d’Albània i com li anirà la vida amb Donald Trump). El jubileu el va instaurar el papa Bonifaci VIII el 1300 per donar més sentit i la purificació als pelegrins que anaven a Roma a pregar davant les tombes de sant Pere i sant Pau.

Tot just oberta la Porta de Sant Pere la nit de Nadal, ara el papa dedicarà les pròximes setmanes a l’obertura de les Portes Santes de Roma, les de les tres basíliques papals (Santa Maria la Major, Sant Pau Extramurs i Sant Joan del Laterà) i la porta de la presó de Rebibbia, considerada la pitjor de Roma, d’una duresa extrema, que Francesc ha proposat que sigui considerat un lloc sant en un gest molt seu en favor del perdó i de denúncia contra la pena de mort i la presó perpètua.

Uns dies abans d’obrir la Porta de Sant Pere i, per tant, obrir el jubileu (que és un any de “gràcia”), el papa va publicar una carta al diari Il Messaggero amb una reflexió per intentar explicar-lo. Hi deia que el terme jubileu té el seu origen en la paraula hebrea yobel, que es refereix al so d’un corn que anunciava un any especial segons la llei de Moisès. Aquest temps, destinat al renaixement i la redempció, incloïa accions com el descans de la terra, la condonació de deutes i l’alliberament d’esclaus. Així, es pretenia promoure una societat justa i solidària, en sintonia amb la voluntat divina. Són les claus del seu pontificat: misericòrdia, anticapitalisme agressiu i lluitar per la terra, l’ecologisme i el perdó.

Gràcies a una indulgència, totes les diòcesis del món podran escollir els seus temples jubilars, cosa que vol dir que els fidels poden pelegrinar (que d’això es tracta) fins a aquests temples i no hauran de desplaçar-se a Roma (evidentment. també hi poden anar) a reflexionar, resar, confessar-se i demanar les indulgències. Les indulgències les podran rebre tots els fidels després de rebre el sagrament de la penitència, la sagrada comunió i que hagin pregat per les intencions del Sant Pare (un repte per als ultraconservadors). A les diòcesis d’arreu del món, per tant, també a les deu diòcesis catalanes, l’inici del jubileu va ser el 29 de desembre passat, fa dos diumenges, coincidint amb la festa de la solemnitat de la Sagrada Família.

El jubileu ordinari de l’any 2025 coincideix amb el 1700è aniversari de la celebració del primer concili ecumènic, el concili de Nicea (convocat per Constantí), que va decretar que “el Fill de Déu és de la mateixa naturalesa que el Pare”; per tant, la consubstancial del Fill amb el Pare. I d’allà va sortir el credo (i la fe de l’Església). L’any passat, l’Ateneu Universitari Sant Pacià va iniciar un congrés sobre aquest concili amb els màxims experts mundials en la matèria, i aquest any (al febrer) se’n farà una segona part, dedicada a analitzar com ha afectat Nicea el món.

La tradició diu que cada jubileu s’ha de proclamar a través de la publicació d’una butlla papal (o pontifícia), escrita en llatí. El papa Joan Pau II, que va convocar el Gran Jubileu l’any 2000, ho va fer amb la butlla Incarnationis mysterium (‘el misteri de l’Encarnació’). Però recordem que Francesc, entre els anys 2015-2016, va convocar un altre jubileu, extraordinari, que es va dir Jubileu Extraordinari de la Misericòrdia, amb la butlla Misericordiae vultus (‘el rostre de la misericòrdia’).

En les butlles, s’indica la data d’inici i final de l’any sant, el lema sota el qual es desenvoluparà, l’himne que hi haurà, el logotip, les pregàries i els pelegrinatges recomanats. Cada diòcesi ha triat els seus temples jubilars (a Girona, per exemple, és on n’hi ha més: la catedral, la basílica de Sant Feliu de Girona, Santa Maria de Castelló d’Empúries, Sant Esteve d’Olot, Santa Maria de Solius, l’església parroquial de Santa Coloma de Farners, el temple expiatori del Sagrat Cor de Girona i els santuaris de la Mare de Déu dels Àngels, del Vilar de Blanes, de la Misericòrdia de Canet de Mar, del Mont, de la Salut de Terrades, de la Font Santa de Jafre, del Tura d’Olot, del Collell i de la Salut de Sant Feliu de Pallerols). Cada bisbe ha designat els llocs jubilars de la seva diòcesi perquè ho ha facultat la butlla del papa. Entre els “temples” de Barcelona, hi ha, òbviament la catedral, però també la Sagrada Família i el Cottolengo del Pare Alegre, i a la diòcesi de Sant Feliu, hi ha, entre d’altres, Montserrat, que, a més, celebra el mil·lenari. Els temples jubilars es poden consultar en els webs de cada diòcesi.

“Quan érem petits, recordem el bé que ens feia, en obrir la porta de casa nostra, trobar-nos amb els braços oberts de la nostra mare, que ens donava la benvinguda i ens abraçava. Avui també hi trobem els braços oberts de la nostra Mare, la Mare de Déu de l’Esperança”, va dir l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, en obrir la porta de la catedral de Barcelona, gest amb què obria el jubileu a la capital catalana. A la missa solemne, hi van assistir més de 700 persones. A Tarragona, l’arquebisbe Joan Planellas, que és també el president de la Conferència Episcopal Tarraconense, va aprofitar l’obertura de l’any jubilar amb la publicació de l’exhortació pastoral La fraternitat, far d’esperança, en què fa un recorregut per la història eclesial, “mirant d’escoltar i aprendre de tants germans que han volgut fressar el mateix camí de Déu”. Un miler de persones van omplir la catedral de gom a gom per seguir la missa.