Docents pel dret a l’habitatge
Docents d’arreu del territori català s’alcen contra els desnonaments i s’organitzen per donar suport als infants i famílies afectades
La plataforma alerta que els desnonaments afecten emocionalment els infants i els dificulten els processos d’aprenentatge
Des que es van reprendre les classes tornant de les vacances de Nadal, tres famílies de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer, situada al barri del Poble-sec de Barcelona, han estat desnonades. El nombre de famílies amb infants que són expulsades de casa seva no para de créixer arreu del territori. Catalunya és la comunitat autònoma amb més desnonaments de tot l’Estat espanyol, se n’hi produeix un de cada quatre, i set de cada deu són de famílies amb menors a càrrec.
Davant d’aquesta realitat, docents d’arreu del territori han decidit organitzar-se per defensar el dret a l’habitatge com a pilar fonamental per garantir el dret a l’educació. Els primers van ser un col·lectiu de mestres de Salt, que, sota el nom de Docents 17190, al novembre van començar a alçar la veu en contra dels desnonaments. Des de llavors, centenars de centres educatius i entitats s’han sumat al seu manifest i han aparegut grups homòlegs al Maresme, el Baix Montseny, l’Hospitalet, Lleida i Barcelona. A la capital catalana, la plataforma Docents 080 va celebrar la seva primera assemblea dimarts passat, amb un centenar de persones vinculades a les comunitats educatives.
“Pretenem remoure consciències i alçar la veu per intentar aturar aquesta situació, que és intolerable”, explica Anna Pérez, directora de l’escola Mossèn Jacint Verdaguer i membre de Docents 080. La directora assegura que, després d’un desnonament, l’escola es converteix en un dels pocs referents que queden a l’infant, ja que tot i el trasllat el centre educatiu no canvia. “Volem que les escoles siguin un espai segur en el qual les famílies puguin confiar”, diu.
Per això, una de les primeres actuacions de la plataforma Docents 080 és elaborar protocols de “bones pràctiques” per “orientar” els docents en cas de desnonament. Unes pràctiques que es basen a “escoltar i acompanyar” tant l’alumne com la família. “L’alumne té una experiència de la situació molt diferent de la nostra, per això és molt important demanar-li què necessita”, explica Núria Cervera, cap d’estudis del mateix centre i membre també de Docents 080.
Un fet traumàtic
Els desnonaments tenen un impacte emocional important en els menors, segons les dues mestres. “Estan més tristos, perquè ho han perdut tot”, afirma Pérez. “I estan més nerviosos”, hi afegeix Cervera, “perquè senten converses i a vegades no entenen exactament el que està passant”. En aquest sentit, la directora assenyala que és molt important preparar els infants abans del desnonament. “Hi ha famílies que ja estan prou atabalades i no expliquen als menors el que passarà, però nosaltres creiem que alguna cosa n’han de saber.”
El suport a la família és un altre puntal de Docents 080, que fan conjuntament amb les AFA. “Sempre intentem que el menor no sigui present en el desnonament, i sigui a l’escola, perquè és un fet molt traumàtic”, diu Pérez. I, de fet, una demanda del grup és que els desnonaments de famílies amb menors no tinguin presència d’antiavalots.
Continuar estudiant
A més de l’acompanyament emocional, les mestres destaquen que cal no perdre de vista l’acompanyament acadèmic: “Evidentment han de continuar estudiant i aprenent, perquè és el seu futur”, diu Pérez. Tot i que assenyala que sovint no és una tasca fàcil. “Si tens el cap ocupat veient els pares tristos o preocupats, o pensant en allò que tenies i has perdut, no el pots omplir amb els aprenentatges”, explica Cervera. Tot i això, la cap d’estudis afirma que en alguns casos els infants es refugien en els estudis “per evadir-se de la realitat”. Ara bé, Cervera també indica que els alumnes que han viscut un desnonament sovint van a parar a llocs on no tenen unes bones condicions per estudiar. “Una mare ens explicava que fan els deures al costat de la rentadora, perquè és l’únic lloc on hi ha una taula”, diu.
Una realitat que no només pateixen els menors que han estat expulsats de casa seva, sinó també els que viuen en infrahabitatges, en pisos massificats o en pensions. Segons dades de Càritas, a Catalunya la meitat de les famílies amb menors a càrrec no tenen un lloc adequat on viure. En el cas de Barcelona, més de 1.500 infants viuen en pensions, segons dades de l’Ajuntament del juliol passat. Docents 080 denuncia que la falta de dret a l’habitatge provoca també una falta de dret a l’educació, per això reclamen més recursos i polítiques socials en habitatge.