La CUP i Junts apunten a l’Estat espanyol com a “responsable” del retrocés del català

“Preocupació”. Aquesta és la reacció que les diferents forces polítiques han expressat després de fer-se pública l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població (EULP) de Catalunya, que evidencia un cop més el retrocés que està patint el català. De fet, tant la CUP com Junts han coincidit en assenyalar com a “responsable” d’aquesta davallada de l’ús social a l’Estat espanyol.

El diputat de Junts al Parlament Francesc Ten ha apuntat, segons informa l’ACN, que l’escola no està aconseguint l’ús de la llengua catalana entre els joves. I també ha carregat contra l’estat espanyol. “Hem incorporat com a normal no tenir l’ajuda de l’estat espanyol. Seria molt important que existís. Si en comptes d’un estat en contra tinguéssim un estat a favor, això creixeria”, ha afegit. En aquest sentit, ha lamentat que el català és una llengua que “sempre s’ha vist atacada”. Ten veu amb preocupació que hi hagi 1,6 milions d’habitants que “no se senten prou interpel·lats per l’aprenentatge de la llengua” i ha apostat per fer que s’hi sentin atrets. El diputat de Junts considera que no és bona “l’ambivalència” entre el català i el castellà perquè, segons ha dit, sembla un tipus de bilingüisme diferent de la de fa uns anys.

Per la seva banda, la diputada al Parlament Pilar Castillejo ha retret al govern que “no ha esmentat” que darrere les dades de l’Enquesta “hi ha un responsable, que és l’Estat espanyol i la discriminació lingüística estructural”. La diputada de la CUP també ha assenyalat la “desídia” dels últims governs de la Generalitat, “amb polítiques poc compromeses, retallades en cultura i educació, ignorant el conflicte lingüístic o supeditant-se a l’Estat o els tribunals espanyols”.

En aquest context, Pilar Castillejo ha reclamat a Salvador Illa “compromís i coherència amb el fet de tenir una conselleria” de política lingüística, i l’ha instat a “utilitzar-la i desplegar polítiques per a protegir i impulsar l’ús del català i garantir els drets lingüístics”.