Societat

El poble de les consultes

Arbúcies va ser el primer municipi de l’Estat a celebrar una consulta popular i amb la llei espanyola

Va ser el 1986, sobre el carrer del Pont, on s’havien d’enderrocar habitatges però no el de l’alcalde

El municipi selvatà ha mantingut la tradició de celebrar consultes a la població amb diversos formats

L’Estat només ha autoritzat sis consultes populars a Catalunya i n’ha rebutjat deu

Para­do­xes de la vida. El peri­o­dista Car­les Puig­de­mont, el 130è pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat i actual pre­si­dent de Junts per Cata­lu­nya, i el també peri­o­dista Pere Gar­riga, actual alcalde d’Arbúcies, van cobrir, el 1986, per a l’ales­ho­res Punt Diari, la pri­mera con­sulta popu­lar que es va rea­lit­zar a tot l’Estat espa­nyol i empa­rada per la llei espa­nyola i, per tant, van cobrir per a aquest rota­tiu el pri­mer referèndum legal que es feia a tot l’Estat. Va ser una con­sulta a la ciu­ta­da­nia sobre com havia de ser l’actual car­rer del Pont d’Arbúcies.

Aquest poble i, per tant, Cata­lu­nya han estat pio­ners, des de mit­jan anys vui­tanta del segle pas­sat, en la cele­bració de con­sul­tes muni­ci­pals. Pri­mer, a través de lleis com la 7/1985, regu­la­dora de les bases del règim local, i més tard per mitjà d’altres eines i nor­ma­ti­ves que han permès dur a terme con­sul­tes a la ciu­ta­da­nia.

Tot i trac­tar-se d’unes obres d’urba­nit­zació, no era un pro­jecte qual­se­vol; era un tema molt com­plex, perquè hi havia pre­vis­tos ender­rocs a cada cos­tat del car­rer del Pont –la car­re­tera gene­ral, la GI-552, que pas­sava per dins del poble, en aquest punt tenia forma de lle­tra L–, perquè hi havia sis o set cases per un cos­tat del pont i qua­tre per l’altre que feien que el car­rer fos molt estret. Tot ple­gat com­por­tava que els vehi­cles de gran tonatge hagues­sin de fer mol­tes mani­o­bres, amb els con­següents pro­ble­mes de trànsit que gene­ra­ven.

De fet, un ele­ment clau que va cau­sar la con­sulta va ser que la casa de l’ales­ho­res alcalde no que­dava afec­tada com pre­veia el pro­jecte ini­cial –al final, només es reta­lla­ven les qua­tre cases del cos­tat dret i les vol­tes de la planta baixa de l’esquerra, que pas­sa­ven a ser la vorera– i es volien dis­si­par així els dub­tes sobre favo­ri­tisme que hi pogués haver. Hi van par­ti­ci­par molts veïns amb un resul­tat molt ajus­tat i la solució final esco­llida va ser ender­ro­car les cases de la dreta. L’exe­cució del pro­jecte es va fer rea­li­tat al cap de dos o tres anys.

A Arbúcies, doncs, tenen el títol simbòlic de ser la pri­mera vila cata­lana a dur a terme un referèndum legal, però, més enllà de la lega­li­tat, el cert és que aquest muni­cipi de la comarca de la Selva té, des d’ales­ho­res, una llarga tra­dició d’apos­tar per aquest tipus de pro­ces­sos par­ti­ci­pa­tius, fins al punt que s’asse­gura que és on més se n’han dut a terme de tot Cata­lu­nya.

Es fa difícil tro­bar el perquè. És un cúmul de mol­tes coses, algu­nes de les quals s’esca­pen a la lògica. Molt pro­ba­ble­ment, hi té molt a veure la Can­di­da­tura Unitària i Popu­lar d’Arbúcies, la CUPA, for­mada per una colla de joves –ells matei­xos van reconèixer anys després de cons­ti­tuir-se que eren molt inex­perts– que van apos­tar per un model de gestió muni­ci­pal total­ment obert i trans­pa­rent. Després de gua­nyar per majo­ria les pri­me­res elec­ci­ons de l’actual període democràtic, van gover­nar durant 24 anys i en van estar 12 a l’opo­sició.

A la CUPA, li va tocar gover­nar en diver­sos moments com­pli­cats, sobre­tot quan es van para­lit­zar les obres d’ampli­ació d’unes naus de l’actual Car­ros­se­ries Ayats per falta de per­mi­sos muni­ci­pals; quan els res­pon­sa­bles de la lla­vors APA de l’escola pública Doc­tor Caru­lla es van negar a cedir el gimnàs fora de l’horari esco­lar perquè un grup de per­so­nes hi pogués fer exer­cici, i quan els indus­tri­als es van negar a pagar impos­tos i es va arri­bar al punt d’embar­gar alguna empresa. En alguns d’aquests con­flic­tes, es va arri­bar a ape­dre­gar la façana de l’ajun­ta­ment.

Massa burocràcia

La con­sulta d’Arbúcies del 1986 és un exem­ple de les poques que s’han pogut dur a terme amb la llei de con­sul­tes popu­lars. I és que l’Estat espa­nyol només n’ha auto­rit­zat sis als 947 muni­ci­pis cata­lans i n’ha rebut­jat deu, durant l’etapa democràtica actual. Si s’hagués de fer un rànquing, Cata­lu­nya seria el sisè ter­ri­tori amb més auto­rit­za­ci­ons i el ter­cer amb més nega­ti­ves, després d’Anda­lu­sia i el País Valencià. Aquest rànquing el lide­ra­ria el País Basc, amb catorze con­sul­tes auto­rit­za­des.

Empes­car-se-les

És com­pli­cat, llarg i poc àgil, doncs, cele­brar con­sul­tes popu­lars d’acord amb la legis­lació, sobre­tot per la burocràcia que s’ha de seguir i, per això, els ajun­ta­ments uti­lit­zen altres mane­res de dur-les a terme. A Arbúcies n’uti­lit­zen diver­ses, dues de les més comu­nes, però, són els pres­su­pos­tos par­ti­ci­pats, no pas par­ti­ci­pa­tius, i el con­sis­tori infan­til.

En el pri­mer cas, i posant d’exem­ple la urba­nit­zació d’un car­rer del poble, els res­pon­sa­bles polítics i tècnics de l’Ajun­ta­ment de torn pre­sen­ten tres pro­jec­tes que recu­llen les apor­ta­ci­ons dels veïns afec­tats i els tor­nen a con­vo­car, perquè, o bé n’escu­llin un direc­ta­ment o bé hi facin els últims sug­ge­ri­ments. L’únic límit és el total de la inversió pre­vista.

En el segon cas, cal des­ta­car que Arbúcies va ser un dels pri­mers muni­ci­pis de les comar­ques giro­ni­nes a tenir con­sis­tori infan­til –ara és rela­ti­va­ment habi­tual que n’hi hagi arreu–. En aquest cas, tenen un pres­su­post assig­nat i els mem­bres d’aquest con­sis­tori escu­llen en una sessió plenària en què el volen inver­tir. Així, per exem­ple, a instàncies d’aquest con­sis­tori infan­til, s’han fet millo­res a l’entorn de l’escola i al camí segur fins al cen­tre docent, s’ha obert el pati fora de l’horari esco­lar i s’inclo­uen a la pro­gra­mació cul­tu­ral del poble els espec­ta­cles que ha esco­llit. A més, la resta de pro­pos­tes que no han pogut ser inclo­ses en la tria, perquè es tracta de pro­jec­tes de més enver­ga­dura, l’Ajun­ta­ment les exe­cuta a través del pres­su­post muni­ci­pal. La cons­trucció d’un parc de pati­natge en seria un bon exem­ple.

Hi ha una llei no escrita que, tot i que és una anècdota, explica molt bé aquest tarannà con­sul­tiu. És la que regeix les inau­gu­ra­ci­ons públi­ques. Sem­pre les pre­si­dei­xen les per­so­nes que són màxims res­pon­sa­bles de la llar de jubi­lats i del con­sis­tori infan­til i l’alcalde i regi­dors de torn són els que aguan­ten la cinta. És un home­natge simbòlic a les per­so­nes que han fet d’Arbúcies el que és i a les que tenen el futur del muni­cipi a les seves mans.

Un percentatge elevat
La participació és clau a l’hora de terminar la representativitat dels resultats obtinguts en una consulta com les que du a terme l’Ajuntament d’Arbúcies o altres ajuntaments, és a dir, les que estan organitzades directament i amb els reglaments d’aquestes entitats municipalistes. És cert que estan obertes a tot el col·lectiu d’afectats per un tema, però, si és molt baixa, els qui la convoquen poden considerar-la no representativa. Les consultes realitzades a Arbúcies registren una participació mitjana del 20%, una xifra que es considera alta en relació amb el conjunt d’aquests actes. Només ha estat així d’alta en consultes per temes molt polèmics com la que va conduir, el 2016, a eliminar els correbous de les Festes del Tura d’Olot, amb una participació del 18,3%, o la consulta de Vidreres que va assegurar la continuïtat d’aquest espectacle. En el cas del municipi selvatà, la participació va ser del 24,1%. Aquesta última consulta es va celebrar el desembre del 2021. El sí en contra del correbou d’Olot el van secundar el 60% dels participants en la consulta i, en el cas de Vidreres, el sí a la continuïtat del correbou va superar per poc el 54% del cens. Cal tenir en compte que, en aquests casos, hi va haver molta polèmica precedent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia