SOCIETAT
El tercer sector se sent “poc acompanyat” per usar el català com a llengua d’acollida
Un estudi posa de manifest que hi ha un ús extensiu de diverses llengües, especialment del castellà
Hi ha la voluntat d’incorporar més ús de la llengua catalana en la relació amb persones immigrades
Entitats del tercer sector de Catalunya se senten “poc acompanyades” per l’administració a l’hora d’aplicar la llei d’acollida de les persones immigrades, que estableix el català com a llengua comuna per a la gestió de les polítiques que se’n deriven. Així ho indica un estudi del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (Ciemen) presentat aquest divendres en una jornada per potenciar l’ús de la llengua al sector a la seu de l’entitat a Barcelona. La investigació, elaborada per Avel·lí Flor Mas, secretari del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona, també apunta que entre les entitats hi ha un ús extensiu de diverses llengües, especialment del castellà.
Els resultats preliminars de l’estudi posen de manifest que les entitats noten poc suport administratiu pel que fa a la promoció del coneixement i l’ús del català. Per això opinen que caldria ampliar els recursos que reben per desplegar els programes d’acollida, així com els que es dediquen a l’aprenentatge del català des del Consorci per a la Normalització Lingüística.
La investigació també subratlla que les entitats tendeixen a prioritzar el català tant en la comunicació interna com externa, tot i que hi ha condicionants que en dificulten l’ús. Aquests condicionants tenen a veure amb l’àmbit territorial d’actuació de l’entitat, l’origen lingüístic del personal o les característiques lingüístiques dels destinataris de les comunicacions.
Així, es detecta un ús extensiu de llengües diferents del català, “especialment però no només del castellà”, amb l’objectiu de maximitzar l’eficàcia comunicativa en la gestió dels procediments d’acollida, arrelament i regularització. Aquesta tendència s’atribueix majoritàriament al perfil no catalanoparlant dels usuaris dels serveis, però en alguns casos també es vincula amb l’origen lingüístic no catalanoparlant o la manca de formació dels professionals dels serveis.
L’estudi conclou que algunes associacions manifesten la voluntat d’incorporar més ús de la llengua catalana en la relació amb persones immigrades i refugiades, ja que plantegen l’ús del castellà o altres llengües com una mesura temporal.