Llengua
La CUP proposa un pla de xoc per garantir el català en l’àmbit educatiu
Entre les mesures hi ha l’establiment d’una prova de competència lingüística al final de l’ESO i la recuperació de l’aula d’acollida lingüística per a nouvinguts
La CUP ha presentat aquest dilluns una sèrie de mesures per fer front a l’“emergència lingüística” i assegurar el dret a l’aprenentatge i l’ús del català, posant el focus en l’àmbit educatiu, entre les quals destaca una prova de competència lingüística al final de l’educació secundària obligatòria (ESO).
La formació anticapitalista considera que la situació de la llengua catalana al país és “crítica” i que l’escola és “un àmbit estratègic” per revertir-ho. És per això que proposa un “pla de xoc” de vuit mesures “urgents” per “garantir el dret al català” a l’ensenyament i “aplicar de debò” la immersió lingüística als centres escolars.
Una de les propostes de la CUP és la implementació gradual d’una prova multinivell a quart d’ESO per avaluar i millorar la competència en llengua catalana de l’alumnat. L’objectiu final d’aquesta mesura és que es destinin els recursos necessaris per fer possible que al final de la secundària tot els alumnes hagin pogut adquirir “la màxima competència lingüística” en català.
La formació planteja una avaluació justa i rigorosa, amb una prova específica que acrediti els nivells de competència d’acord amb el Marc europeu comú de referència per a les llengües (MECR), superant “el sistema d’acreditació del C1 dut a terme fins ara”.
La portaveu del del Secretariat Nacional del partit, Su Moreno, ha defensat en una roda de premsa aquest dilluns que “aquest sistema permetria una diagnosi sociolingüística sense precedents” i impulsaria “la vehicularitat del català”. A més, ha afirmat que la prova també serviria per establir “un sistema d’acreditació just” i augmentar “el prestigi de la llengua i dels títols acreditatius”.
El nou sistema d’acreditació s’introduiria gradualment, en dues fases, i en la primera conviuria amb l’actual perquè ningú en quedés exclòs durant la fase transitòria. Aquesta avaluació, segons la CUP, hauria de ser “universal i inclusiva”, “gratuïta i pública” i “de gestió externa als centres”.
El pla de la CUP també busca impulsar l’acollida lingüística d’alumnes nouvinguts a través de les dotacions necessàries als centres i tornant a establir el pas per l’Aula d’Acollida als alumnes procedents de la resta de l’Estat. La formació creu que també cal “formar adequadament als docents oferint formacions específiques per fer front a la falta de sensibilització sobre el model lingüístic català”.
També contempla un pla específic per a la formació professional; un sistema de beques davant la manca de graduats en filologia per a impartir llengua; cursos i proves de continguts i competència lingüística específics i gratuïts pels qui imparteixin llengua sense aquesta titulació, o fomentar i consolidar espais d’ús de la llengua, com ara en l’esbarjo o les activitats extraescolars.
Bústia de queixes
En aquest sentit, la CUP planteja augmentar “la implicació de la Inspecció Educativa, mesures per garantir que la llengua habitual dels espais d’oci i esbarjo, com els patis, sigui el català, o la necessitat d’enfortir el català a la Formació Professional (FP) i als entorns informals de les escoles, involucrant a estudiats, professorat i famílies”. Segons la CUP, la inspecció educativa, “no ha fet el que havia de fer, que és garantir els plans lingüístics dels centres”. Per això han reclamat que hi hagi una “fiscalització efectiva” i que la inspecció educativa “pugui establir sancions en cas d’incompliments”.
Els anticapitalistes han proposat crear una bústia de queixes lingüístiques que tindria caràcter confidencial, com les que ja existeixen a les universitats catalanes. Amb aquesta confidencialitat es pretén evitar que els denunciants dels incompliments, ja siguin alumnes, familiars o professionals, siguin els que acabin penalitzats.
La proposta arriba pocs dies després de la publicació de l’Enquesta d’Usos Lingüístics de la Població, que alerta que només un terç dels residents a Catalunya utilitzen el català com a llengua habitua. Moreno ha denunciat que “la immersió lingüística no s’està aplicant, i cal prendre mesures urgents i fermes per fer que s’apliqui de debò”.
El pla també pretén protegir el model d’immersió lingüística davant les “ofensives polítiques” i les “ingerències judicials”, en al·lusió a la possible sentència del 25% de castellà a les aules. Una sentència que la diputada de la CUP Pilar Castillejo ha considerat “antidemocràtica i atempta contra els drets lingüístics i educatius de l’alumnat”. Per fer-hi front, la diputada ha plantejat mesures com blindar els centres contra la sentència del 25% de castellà, retornar a les 3 hores lectives de llengua catalana a l’ESO i el Batxillerat, reduir les ràtios o ampliar les aules d’acollida i formar i capacitat els docents.
Moreno ha considerat que tant les “ofensives espanyolistes” com la “desídia dels governants de la Generalitat els últims 20 anys” han conduït a l’actual situació, davant la qual “cal prendre mesures urgents”. Castillejo ha considerat que “la situació no és irreversible”, però cal actuar “amb decisió i valenta”, amb “compromisos ferms i accions immediates”. Segons ella, la fita del pla de xoc és que “l’escola en català sigui una eina de cohesió i igualtat d’oportunitats”.