“A l’altell ningú em molesta i sense llum hi vaig per dormir”

En Santi té 58 anys i viu des de fa un temps en un altell que li deixen per anar-hi a dormir. L’espai, on no té llum, era el lloc de l’edifici que ocupaven els antics dipòsits de l’aigua i es feia servir antigament per estendre. Té un petit lavabo i pujant unes escales hi té el llit. Aquest és el seu refugi i el millor que ha pogut trobar amb l’ajuda del germà des que ha tornat a Terrassa, d’on va marxar fa anys per anar a Barcelona, on va acabar dormint pels carrers. “Van ser cinc anys i mig molt durs ”, recorda d’una època en què va tocar fons i ho va perdre tot per culpa de les addiccions a les drogues. En Santi es va quedar sense casa el 2001 quan el banc li va embargar l’habitatge per la gran quantitat de deutes que acumulava. “Tot el que estalviava m’ho gastava en cocaïna, fins i tot vaig vendre el cotxe i un pàrquing”, explica dels deutes que l’han perseguit durant anys, fins que ha pogut fer net i no deu res a ningú. “A l’altell hi estic bé, ningú em molesta i sense llum només hi vaig per dormir”, explica del que s’ha convertit en el seu refugi i considera casa seva. “A la tarda nit, després de sopar, hi pujo i al matí m’aixeco d’hora i marxo cap a Barcelona”, explica d’una rutina que el porta cada dia a fer el mateix recorregut fins al centre obert d’Arrels Fundació, al barri del Raval, amb el qual va entrar en contacte quan vivia al carrer.

En Santi continua sent un dels usuaris de la Troballa, l’espai de l’entitat on persones en situació de carrer o en risc d’exclusió fan tallers i es posen a la venda els productes artesanals que elaboren. Al migdia amb els companys van fins a un supermercat proper on els donen menjar que no venen i poden aprofitar. Prefereix alimentar-se així o comprar un entrepà abans que anar a un menjador social, on diu que “l’ambient i les baralles d’algunes persones problemàtiques” el posen nerviós.

En Santi cobra una pensió d’incapacitat pels problemes de salut mental i, tot i que podria pagar-se una habitació, assegura que prefereix quedar-se a l’altell, on amb el temps diu que s’ha guanyat la confiança dels veïns i no té problemes amb ningú. “Em costaria molt compartir un pis en la meva situació”, explica de la possibilitat d’anar a un dels habitatges compartits que gestiona Arrels.