60 actes per realçar la lluita antifranquista i conscienciar els joves

Coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco, la Generalitat té previst impulsar una seixantena d’actes per recordar les atrocitats de la dictadura, posar en valor la lluita antifranquista, celebrar la recuperació dels drets i les llibertats i, sobretot, conscienciar els més joves dels perills dels règims totalitaris. El govern considera que és especialment important que les noves generacions coneguin el passat més recent del país, sobretot ara que augmenten els discursos d’ultradreta i les enquestes demostren que els més joves no només no temen una dictadura sinó que alguns la preferirien. Els actes volen deixar clar que la democràcia no ve “regalada” sinó que “s’ha de construir cada dia”, ha destacat avui el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler.

Una de les activitats més destacades programats pel govern és un acte institucional de reconeixement oficial de la nul·litat del Consell de Guerra que va condemnar a mort el president de la Generalitat republicana Lluís Companys el 1940, informa l’ACN. Es farà al voltant del 15 d’octubre i comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa, i “probablement” un alt càrrec del govern espanyol. També s’inaugurarà el conjunt escultòric que al Camp de la Bota vol recordar i homenatjar les gairebé 1.700 persones afusellades pel franquisme. L’obra, titulada el Memorial Bosc d’Empremtes, s’inaugurarà abans de l’estiu. En tot cas, hi haurà activitats a tot el país i de tot tipus, com ara exposicions, col·loquis, representacions teatrals, murals artístics, estudis acadèmics, publicacions especialitzades, taules rodones, podcasts, llibres o programes educatius. El govern ha preparat un portal web on anunciarà la seixantena d’actes que organitza juntament amb altres institucions i també altres actes organitzats directament per altres entitats i que rebran suport públic. En declaracions a TV3, Jordi Font, director general del Memorial Democràtic, ha destacat que els actes programats durant tot l’any volen destacar sobretot “la importància de l’oposició al franquisme i la feina feta per un moviment “ampli, variat i transversal” que ens han deixat el valuós “llegat” de la democràcia.

Segons el calendari previst, a principis del mes de novembre es farà una commemoració de l’Assemblea de Catalunya, que just també fa 50 anys, i s’homenatjaran les entitats memorialistes i la lluita antifranquista. Per aquells dies també hi haurà un col·loqui sobre poder, llei i paraula per tractar l’actual fragilitat de la democràcia, amb experts internacionals que analitzaran l’auge dels populismes i l’extrema dreta radical i proposaran mesures per enfortir la democràcia. També es publicarà un llibre sobre la presó de dones de la Trinitat, exposicions itinerants i records per a Paco Candel, Lluís Maria Xirinacs, la Unió de Pagesos i el moviment estudiantil. El que no hi haurà serà un acte central el 20 de novembre, coincidint amb el dia de la mort del dictador.

Preguntat pel futur de la comissaria de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona, Espadaler ha dit que el primer pas que el govern espanyol sembla acceptar és la “resignificació” de l’edifici, tot i que fent-lo compatible amb l’activitat policial. No obstant això, ha admès que el següent pas és el trasllat de la Prefectura de la Policia Nacional a Catalunya a un altre indret per tal que tot l’edifici pugui ser un espai de memòria democràtica, pas que encara s’ha de pactar amb el govern espanyol. Pel que fa al monument franquista de Tortosa i altres pendents de ser retirats, el conseller ha dit que s’està a l’espera de procediments judicials oberts i que s’aprovi definitivament la nova llei de memòria històrica al Parlament.