Una cooperativa destina a lloguer social uns 30 habitatges tancats des de fa anys
Una cooperativa d’inclusió social d’habitatge, Kloosiv, ha mobilitzat una trentena de pisos del Ripollès –Ripoll i Campdevànol, sobretot– en desús i els ha posat a disposició de col·lectius amb dificultats per trobar lloguer social. Segons informa l’ACN, el punt de partida ha estat un projecte pilot contra la soledat no volguda que els ha permès fer un “mapeig” on han aflorat persones grans que vivien soles amb habitacions disponibles, habitatges que necessiten reformes i persones en situació de vulnerabilitat que viuen en “infrahabitatges”. La previsió és passar a gestionar-ne una seixantena d’aquí a un any. El projecte combina tecnologia i eines d’intervenció social i, veient la bona acollida que ha tingut, ja tenen previst exportar la metodologia al Berguedà.
“Fins ara l’habitatge es tractava des de l’immoble; nosaltres ho fem a través de la persona: detectem les necessitats que té i –en el cas dels propietaris d’habitatges– mirem per què no està al mercat”, explica a l’ACN Laura Ayala, una de les fundadores de Kloosiv, una cooperativa d’inclusió social sense ànim de lucre que treballa des de Campdevànol. La cooperativa estudia cas per cas i fa un acompanyament personalitzat per “millorar el seu benestar”.
La tecnologia és una de les potes essencials del projecte. Utilitzen una plataforma que els permet processar dades i combinar-les amb indicadors de salut, benestar físic i emocional per veure com els ha “millorat la vida”. La van portar a la pràctica amb una prova pilot amb 40 participants –persones majors de 65 anys i també migrades–. Després de deu mesos d’intervencions i acompanyaments, van constatar que milloraven un 90% el sentiment d’inseguretat a l’habitatge i la sensació de soledat basant-se en l’anàlisi de 15 indicadors. El projecte va ser seleccionat pel Hub d’Innovació Social i Sanitària (HISS) de la Generalitat on ja s’han presentat els resultats.
L’impacte del projecte és “molt positiu”, asseguren els impulsors. “Ajudes a persones que ho necessiten i es crea un vincle”, detalla. Posa el cas de persones grans que vivien soles i que han aconseguit compartir l’espai amb una altra persona, amb dificultats per trobar un lloguer social. “Arriben a nosaltres en situacions bastant dolentes, amb temes d’infrahabitatges i aïllament social; tenir un habitatge segur i amb bona companyia, et canvia la vida”, remarca.
L’estudi de les millores en l’habitatge
En el cas de l’habitatge, a més, han creat un equip amb arquitectes per definir quines són les millores que necessita cada llar i exploren les opcions de finançament, que després comparteixen amb el propietari. La resposta ha sigut tan positiva que ja els han encarregat la reforma d’algun bloc sencer de pisos. “No ens esperàvem una acollida tan bona i ràpida i això demostra que faltava aquest acompanyament a propietaris per treure a la llum tots aquests habitatges en desús i buscar solucions”, afirma Ayala.
La gestió personalitzada els permet veure els motius pels quals els amos no els posaven a lloguer i buscar-hi solucions. I també els dona una “confiança” que no tenien. Com que formen part del procés d’acompanyament, el servei és gratuït. “Faltava un intermediari per fer tràmits i gestions que, per situacions personals, els propietaris no poden fer sols”. Pel que fa a la tipologia, solen ser pisos que han estat en desús durant més de 30 anys, amb habitacions grans (3 o 4). “Porten molts anys tancat, estan deteriorats i els propietaris no saben com donar-los sortida”, explica.
Una xarxa d’habitatges d’inclusió en entorns rurals
Amb aquesta nova disponibilitat d’habitatges estan teixint una xarxa en entorns rurals, l’essència del projecte. “Fins ara tots els recursos s’acumulaven a les ciutats i als pobles no hi havia tantes iniciatives; nosaltres volem fer-ho al revés, ens centrem en entorns rurals només”, afirma Ayala. Van començar al Ripollès i estan en la fase inicial per exportar-ho al Berguedà. En el cas del Ripollès, preveuen arribar a gestionar seixanta habitatges d’aquí a un any.
Un projecte amb fons estatals
En paral·lel, Kloosiv posarà en marxa una plataforma sociosanitària d’inclusió de col·lectius vulnerables amb l’ús de la Intel·ligència Artificial (IA). Un projecte “ambiciós i innovador” que comportarà ampliar el nombre de treballadors, de quatre a deu persones. El govern espanyol ha escollit el projecte a través del Pla Integral d’Impuls de l’Economia Social (PERTE) amb un finançament de 480.000 euros.
La idea és ajudar-se de la tecnologia per treure la “càrrega burocràtica” dels professionals socials i tenir eines per decidir les accions, l’acollida i el seguiment de les persones ateses. “La IA ajudarà el professional a ser més eficaç i optimitzar millor els recursos, mai substituirà la decisió d’una persona”, explica. També es crearà una unitat de mediació social per actuar durant tot el procés d’inclusió comunitària de les persones. “Estem molt contents perquè som una de les poques entitats escollides al projecte”, destaca. Hi treballaran ja durant aquest any.