UNIÓ EUROPEA
Brussel·les demana als ciutadans estar preparats per als pitjors escenaris
La Unió Europea ha d’estar preparada per als pitjors escenaris. Així ho considera la Comissió Europea, que avui ha presentat una nova estratègia per ajudar els Estats membres a estar preparats davant de possibles crisis, com ara desastres naturals, pandèmies, ciberatacs o fins i tot una guerra. La proposta de la CE inclou 30 accions i un pla d’acció amb objectius que afecten totes les polítiques de la UE. Una de les mesures més cridaneres és la proposta que les llars europees guardin subministraments essencials per poder subsistir almenys 72 hores.
Quatre amenaces
La Comissió Europea ha agrupat en quatre grans grups les possibles grans amenaces. En primer lloc, assenyala els desastres naturals com inundacions –fent referència a la dana del País Valencià–, incendis, terratrèmols i episodis climàtics extrems que poden derivar en problemes com la sequera. En segon lloc, fa esment de desastres induïts per l’activitat humana, com ara accidents industrials, tecnològics i pandèmies. La tercera pota fa referència a les amenaces híbrides com ciberatacs, campanyes de desinformació i sabotatge d’infraestructures crítiques, mentre que el quart punt parla de “creixents tensions i conflictes geopolítics” i menciona la possibilitat d’una “agressió armada” sobre un país de la UE.
La presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, ha assenyalat que “les noves realitats exigeixen un nou nivell de preparació a Europa” tant a nivell estatal, com ciutadà com empresarial, per tal de tenir les eines per prevenir les possibles crisis i també per reaccionar amb rapidesa quan s’esdevé una catàstrofe.
Accions clau
Les 30 accions clau plantejades per la CE van des d’una major implicació de la societat civil fins a un aprofundiment de la cooperació amb altres socis estratègics per reforçar la seguretat del bloc comunitari. També s’hi inclou el desenvolupament d’una millor estratègia de preparació per a serveis “essencials” com hospitals, escoles, el transport i les infraestructures de telecomunicació. Al mateix temps, es parla de reforçar l’aprovisionament d’equipaments i materials crítics i de garantir el subministrament de recursos com l’aigua en casos de manca d’abastiment.
Preparar la població
Un dels punts més destacats és la preparació de la població civil. A més de l’emmagatzematge de productes bàsics a totes les llars per poder subsistir com a mínim 72 hores –la CE no fixa quines medicines ha d’incloure aquest kit de supervivència, perquè és competència dels Estats–, es planteja instruir els nens a les escoles sobre com fer front a les emergències i introduir un Dia de la Preparació de la UE.
A banda de la població civil, l’executiu comunitari també vol dur a terme exercicis de preparació “regular” en col·lectius com les forces armades, les forces de protecció civil, els cossos policials, els treballadors de la salut i els bombers, i que s’estableixi un Centre de Crisis de la UE per millorar la integració entre les estructures de crisi existents.
Tot plegat, vinculat a un increment de la inversió en defensa i seguretat que contribueixi a la implementació de béns d’ús dual i a una major coordinació entre els estats membres i les empreses per garantir el funcionament de les línies de producció. Més enllà de les accions dins l’àmbit estatal, la Comissió Europea aposta per mantenir la col·laboració amb socis estratègics com l’OTAN en àmbits com la mobilització militar, la seguretat i el clima i el reforç de la indústria de la defensa.
L’objectiu de la proposta, segons es remarca, és que la UE pugui seguir funcionant i que els ciutadans europeus estiguin protegits en cas d’una crisis que pugui afectar a la democràcia, al desenvolupament de serveis bàsics com la sanitat i l’educació, o fins i tot al mercat interior.