SOCIETAT
Pla a Girona i obres a Sant Feliu de Guíxols en cooperatives d’habitatge
Una nova entitat de Girona, La Remença, treballa per constituir-se en una cooperativa d’habitatge i fomentar la construcció de pisos de propietat col·lectiva i autogestionats. El grup motriu de la cooperativa, format per una vintena de persones, planteja un altre model de construcció per augmentar les possibilitats de viure a Girona a preus més assequibles i amb decisions preses des del col·lectiu.
Si divendres l’Ajuntament de Girona i la Generalitat de Catalunya presentaven dues promocions d’habitatge de protecció oficial (HPO) a Domeny –hi haurà 48 pisos nous a finals del 2026–, la futura cooperativa buscarà solars perquè els els cedeixin molt a llarg termini –hi ha casos de períodes de 75 i 90 anys–. La Remença ja treballa perquè l’Ajuntament de Girona li pugui cedir un solar i executar els seus plans a mitjà termini. Llavors, el col·lectiu s’ocupa que es construeixi l’edifici, busca el finançament i contribueix al pagament de l’operació, amb la possibilitat de ser resident de la promoció i pagar una quota.
En aquest sentit, la nova assessora en urbanisme de l’Ajuntament, Maria Sisternas, ha manifestat públicament que és partidària d’aquests habitatges col·lectius autogestionats. L’antiga regidora de Transformació Urbana, Cristina Andreu, també creia en cooperatives d’habitatge, tot i que la fórmula no va avançar a Girona en l’anterior mandat.
Les persones que promouen La Remença han estat assessorades per la Fundació La Dinamo, tenen entre 25 i 45 anys i provenen de “vint unitats domèstiques”, destaca un dels implicats, Arnau Barquer, que fa les funcions de secretari en la nova associació. La iniciativa s’emmiralla en referents com La Borda a Sants o La Balma al Poblenou, a la ciutat de Barcelona, i La Raval de Manresa.
Aportació econòmica
Per les experiències anteriors, els socis que s’integren en la cooperativa i ajuden a finançar el projecte fan una aportació, que segons el planejament i l’espai triat podria moure’s entre els 20.000 i els 40.000 euros. Aquestes construccions es fan habitualment sense pàrquings, amb un bon aïllament tèrmic i sempre que es pugui amb materials més sostenibles, com ara la fusta.
En una nota de premsa de presentació, els integrants de La Remença destaquen que a Barcelona hi ha hagut més de trenta projectes reeixits en l’última dècada i exemples –esmenten– a les comarques del Bages, l’Alt Camp, l’Anoia i el Berguedà. La iniciativa de Girona es va començar a gestar a finals de l’any passat, motivada en part per les dificultats d’accés a l’habitatge. Sense una seu fixa, el col·lectiu de promotors es troba als centres cívics gironins del Barri Vell-Mercadal i de Sant Narcís.
Gent gran, a Sant Feliu
Si l’experiència de Girona podria trigar encara uns anys a ser realitat, a Sant Feliu de Guíxols van més avançats. El projecte Walden XXI, el primer cohabitatge cooperatiu de gent gran de Catalunya, es va gestar fa més d’una dècada, està en marxa i les obres podrien acabar l’últim trimestre del 2026, exposa un dels impulsors de la iniciativa i futur resident en l’edifici, Josep Maria Ricart.
Amb precedents de cohabitatge cooperatiu sènior a Dinamarca, Alemanya i altres països, el projecte de Sant Feliu, assessorat per Sostre Cívic, consisteix en un model de cooperativa d’ús en què els socis paguen per finançar la promoció i pagaran pels serveis, com ara les cures, i pel manteniment. A Sant Feliu –exposa Ricart– hi viuran una quarantena de persones en “31 unitats de convivència”.
L’Ajuntament ha facilitat la requalificació urbanística perquè l’antic hotel Jecsalis, a la carretera de Girona, sigui una cooperativa d’habitatge en lloc d’un equipament hoteler. Hi haurà espais privatius –estrictament la llar de cadascuna de les persones usuàries– i espais comunitaris, com ara una cuina industrial, un menjador, una infermeria, una bugaderia i sales d’estar.
Walden XXI compta amb el finançament de la Caixa d’Enginyers i Fiare Banca Ètica, que ha concedit un crèdit mancomunat als socis. L’edifici tindrà plaques solars a la coberta, el certificat energètic més elevat i vetllarà per recuperar les aigües grises –dutxes i rentadores–, que seran regenerades per a ús als sanitaris.