De la contenció a l’incentiu
El govern xinès estimula la natalitat al país després de dècades d’aplicació estricta de la política de fill únic
L’Índia és ara l’estat amb més població del món després d’haver superat la Xina fa dos anys, segons dades de l’ONU
El 2023 va ser un punt d’inflexió històric en la demografia mundial: l’Índia va superar la Xina com a país més poblat del planeta. Aquest canvi no tan sols representa un simple intercanvi de posicions en el rànquing, sinó que simbolitza la transformació radical que viu el continent asiàtic, llar de més de la meitat de la població del planeta. Mentre que l’Índia manté un creixement sostingut, els seus veïns més desenvolupats s’enfronten a una realitat ben diferent: el Japó registra mínims històrics de naixements i la Xina, que durant dècades va imposar la política de fill únic, ara ofereix incentius a la desesperada per augmentar la natalitat.
La Xina viu avui les conseqüències d’una de les polítiques de control demogràfic més dràstiques de la història. El 1979, el govern xinès va imposar la política de fill únic, una mesura que prohibia a les famílies urbanes tenir més d’un fill sota amenaces de multes, pèrdua de beneficis socials i fins i tot esterilitzacions forçades. La mesura, que el Partit Comunista va presentar com un èxit del seu model de planificació centralitzada, va evitar el naixement d’uns 400 milions de xinesos segons les estimacions oficials del govern.
Quatre dècades després, el país afronta una crisi demogràfica sense precedents. El 2022, la població xinesa va registrar la primera caiguda en sis dècades. Malgrat que el nombre de naixements va augmentar ostensiblement en uns 520.000 infants l’any 2024 respecte a l’any anterior i va arribar a més de 9.540.000, l’Oficina Estadística Nacional va registrar un nombre de defuncions de prop d’onze milions de ciutadans, i va reflectir un saldo natural negatiu que posa en risc l’equilibri demogràfic a llarg termini. L’Oficina Estadística Nacional va informar també que la població a la Xina era de 1.408,28 milions de persones a 31 de desembre de l’any passat.
A diferència de les principals potències asiàtiques, l’Índia manté una població jove i dinàmica, amb una edat mitjana de només 28 anys, en comparació amb els 38 de la Xina i els 48 del Japó. El creixement demogràfic indi, però, amaga profundes desigualtats regionals. Mentre que els estats del sud, més pròspers i educats, presenten taxes de natalitat similars a les europees, els estats del nord continuen creixent a un ritme accelerat. Kerala, per exemple, registra 1,8 fills per dona, una xifra inferior a la de la Xina, mentre que Bihar arriba als tres fills per dona.
L’anomenat “dividend demogràfic” –tenir una gran població en edat laboral– podria impulsar l’economia índia a superar la xinesa en les pròximes dècades. Malgrat tot, el país s’enfronta a reptes polítics i econòmics molt complicats per aconseguir aquest objectiu: necessitaria crear un milió de llocs de treball cada mes només per absorbir els joves que s’incorporen al mercat laboral. La falta d’oportunitats ja genera tensions socials, especialment entre una joventut cada cop amb més nivell educatiu, però frustrada per la falta de feines qualificades. Molts d’aquests joves acaben marxant a països amb millors oportunitats laborals com els Estats Units, el Regne Unit i el Japó.
El Japó, punt crític
Per la seva banda, el Japó afronta una crisi demogràfica sense precedents. El 2024 és l’any que marca una fita històrica alarmant: per primera vegada des que van començar els registres el 1899, al país hi havia menys de 700.000 naixements anuals. Les dades preliminars del Ministeri de Salut, Treball i Benestar mostren una caiguda del 5,1% en els naixements entre el gener i el novembre respecte a l’any anterior, fet que situa la projecció anual en uns 690.000 nadons. La caiguda de la natalitat segueix un patró accelerat que sembla imparable. El 2019, el Japó va baixar de la barrera dels 900.000 naixements anuals i només tres anys després, el 2022, la xifra queia per sota dels 800.000. El 2023 es va tancar amb 727.277 naixements, un mínim històric que ara tornarà a ser superat.
Les causes d’aquest descens són múltiples però interconnectades: l’augment del cost de la vida genera inseguretat econòmica entre les parelles joves, la tendència creixent a romandre solter reflecteix canvis profunds en els valors socials tradicionals, sumats al fet que la pandèmia va agreujar la situació, ja que va reduir dràsticament el nombre de matrimonis. Tot i que el govern està implementant mesures per revertir la tendència –com subsidis en l’habitatge, més ajuts a la cura infantil o una setmana laboral de quatre dies per als funcionaris–, els experts avisen que són del tot insuficients. A més, la creixent població envellida del Japó presenta un desafiament addicional.
La premsa nipona assegura que, segons el professor Hiroshi Yoshida, del Centre d’Investigació sobre Economia i Societat en Edat Avançada de la Universitat de Tohoku, el país podria quedar amb només un nen menor de 14 anys el 5 de gener del 2720 si la tendència actual continua.
La gran sorpresa ha estat Corea del Sud, que no només ha experimentat un creixement de més del 3% en el nombre de naixements i se situa en més de 242.000 infants l’any 2024, sinó que ha passat el testimoni a Taiwan com el país amb la taxa de natalitat més baixa del planeta.
