Primera investigació de la fiscalia per les tortures a Via Laietana

La Fiscalia de Barcelona ha obert per primera vegada diligències penals per investigar les tortures perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a la comissaria de Via Laietana. Tot i que la nota oficial diu que els fets investigats van tenir lloc durant el franquisme, fan referència als anys posteriors a la mort del dictador, o sigui durant la transició. Fins ara, cap dels intents de portar davant la justícia aquestes tortures sistemàtiques havia pogut prosperar. És el primer cop que s’aplica la llei de memòria històrica als fets de Via Laietana, comissaria que entitats defensores dels drets humans volen que es tanqui i es converteixi en un centre de “memòria i dignitat”.

Irídia i Òmnium Cultural van presentar al novembre una denúncia davant la Fiscalia de Drets Humans i Memòria Democràtica de Barcelona per crims contra la humanitat pels maltractaments físics i psíquics contra Eva i Blanca Serra durant diverses detencions policials a la Prefectura Superior de Policia de Via Laietana i a la Direcció General de Seguretat (DGS) de Madrid entre els anys 1977 i 1982. Només la detenció i les tortures del febrer de 1977, perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a les dependències de Via Laietana, queda dins del període cobert per la llei de memòria democràtica pel que fa a la responsabilitat institucional de garantir el dret a la veritat, la reparació i la no repetició. És per això que és la que investigarà la fiscalia. Durant la presentació de la denúncia, l’activista per la llengua i la cultura catalanes Blanca Serra, l’única de les dues germanes que segueix viva, va assegurar que la doble condició de “catalanistes i dones” van convertir-les en la “diana perfecta”.En el seu moment, les entitats impulsores explicaven que aquest és el primer cas de crims del franquisme i la transició que portaven davant la Fiscalia especialitzada i el tercer que denunciaven per la “impunitat i desmemòria arrossegats per l’Estat des del franquisme”, indicaven.

En una nota, el ministeri fiscal recorda avui que la Llei de Memòria Democràtica obliga a “realitzar una investigació efectiva que satisfaci el dret de les víctimes a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició, principis que són pilars del Dret Internacional dels Drets Humans”. Des d’Irídia, celebren aquest primer pas però deixen clar que aquesta investigació ha de servir per accedir els arxius policials, prendre declaració als testimonis i als pèrits, i, “especialment, identificar els responsables de les tortures sistemàtiques comeses a Via Laietana 43”. “És un primer pas que ha de contribuir a garantir que, d’una vegada per totes, els tribunals de l’Estat espanyol deixin d’obstaculitzar l’accés a la justícia de les víctimes del franquisme”, sosté l’entitat. També destaca, informa l’ACN, que “cal un compromís ferm de totes les institucions per impulsar processos de reparació en tots els àmbits, i garantir que espais com Via Laietana deixin de ser comissaries actives i esdevinguin veritables centres de memòria”.

El mes passat, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler va apuntar que el govern espanyol volia impulsar la “resignificació” de Via Laietana fent-la compatible amb l’activitat policial, ja que el trasllat de la Prefectura de la Policia Nacional a Catalunya a un altre indret per tal que tot l’edifici pugui ser un espai de memòria democràtica, encara s’ha de pactar amb l’executiu. Les entitats memorialistes i de drets humans impulsores de la campanya Via Laietana 43, fem justícia, fem memòria consideren que és “injustificable” i “incompatible” que la comissaria de Via Laietana mantingui aquesta funció i sigui espai de memòria alhora. Reclamen “acabar amb les excuses” i impulsar una transformació “total”.