El país planta cereal, fa polígons i perd boscos
En 15 anys els boscos densos s’han reduït en 30.000 hectàrees, mentre que prats i herbassars n’ocupen 8.500 més al Pirineu
S’han urbanitzat 10.000 hectàrees més, la meitat d’àrees industrials i comercials i xarxa viària, i el sector del cereal en guanya 17.500
Cap al 9% del sòl de Catalunya ha canviat el seu tipus de coberta en els darrers quinze anys, tal com es desprèn de l’actualització que l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) ha fet del Mapa de Cobertes del Sòl , una eina cartogràfica d’alta resolució que permet conèixer amb detall l’aspecte i la naturalesa del paisatge i els canvis que s’han produït en el territori en la darrera dècada i mitja. El mapa dibuixa sobre el terreny 41 categories de classificació de les àrees urbanitzades, les zones agrícoles, les superfícies forestals i naturals i les masses d’aigua del país. S’ha elaborat combinant la fotointerpretació d’ortofotos de l’ICGC amb imatges de satèl·lit; el visor Sigpac del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació; la Base Topogràfica 1:5.000, i informació sobre incendis forestals, entre altres fonts.
Un país de masses forestals
Les masses forestals i naturals dominen el paisatge ocupant el 64,7% del territori, una proporció que no ha experimentat un gran canvi respecte del mapa de l’any 2009, on les àrees forestals representaven el 64,9% del territori. Tampoc les àrees agrícoles han seguit un canvi destacable de dimensions, si bé sí que hi ha modificacions importants en el seu conjunt. Han crescut dues dècimes percentuals: el 2009 ocupaven el 28,6% del sòl i avui representen el 28,8% del territori.
Percentualment, el major augment en aquesta darrera dècada i mitja es produeix en urbanització, que ha passat d’ocupar el 5,8% del territori al 6,1%, i les masses d’aigua han retrocedit dues dècimes, del 0,7% al 0,5%. Encara que 0,3 punts sigui molt poc percentualment, els terrenys urbanitzats han augmentat en unes 10.000 hectàrees, que, baixant al detall de les diverses categories, són 4.000 hectàrees més d’àrees industrials, comercials i de serveis; 1.500 més de xarxa viària; 1.000 de zones urbanes laxes; 1.000 de zones esportives i de lleure; 1.000 de construccions aïllades en l’espai rural; 500 d’eixamples; 500 d’àrees residencials aïllades; 200 de zones portuàries, i 500 de la construcció de grans basses.
De fet, pel que fa al sòl urbanitzat, els únics retrocessos importants es produeixen en el sòl en transformació i les zones verdes. Bona part del sol urbà en transformació el 2009 avui ja està ocupat per activitat industrial, comercial, esportiva o xarxa viària noves.
L’aposta pel conreu herbaci
Però els dos canvis més destacats en magnitud de l’actualització del mapa són l’augment de la superfície agrícola destinada als conreus herbacis i el retrocés dels boscos densos d’aciculifolis que representen pins, avets o cedres. També destaca l’augment dels prats i herbassars. La plantació progressiva de conreus herbacis té un objectiu estrictament agrícola, econòmic, però el retrocés dels boscos densos, sobretot de pins, i l’augment dels herbassars està relacionat també amb el canvi climàtic i la seva gestió.
De fet, encara que en percentatges diferents, disminueixen els tres tipus de boscos densos, tant els de coníferes ja comentats (24.000 hectàrees menys) com els caducifolis de faig, castanyer o roure (3.500 hectàrees menys), però també els esclerofil·les d’alzines, sureres, llorers o grèvols (2.500 menys).
Creixen els boscos clars
Per contra, han augmentat els boscos clars de totes aquestes categories (7.000 hectàrees les coníferes, 1.500 els caducifolis i unes 3.500 els esclerofil·les). Josep Vila, geògraf i investigador de la UdG, remarca la importància dels incendis forestals però també de la gestió que es fa per prevenir-los aclarint la massa forestal o amb el bestiar.
“Els boscos clars, per exemple de coníferes, que augmenten, fan evident que hi ha una gestió forestal, que s’estan traient pins com a resposta als incendis que es produeixen en zones on n’hi ha molts”, comenta Anna Tardà, cap de la unitat d’Aplicacions en Teledetecció de l’ICGC, que també destaca que han pogut percebre l’augment de les franges perimetrals de les urbanitzacions per prevenir incendis: “Hi ha un canvi de tendència en els boscos densos de pins per diferents factors. O es cremen, o els gestionen i els treuen dels boscos mixtos, o es fan franges perimetrals per prevenir incendis en zones on hi ha urbanitzacions.”
Aquesta especialista explica que a la Catalunya central o sud moltes urbanitzacions estan situades en mig de pinedes i quan s’hi fan les franges de seguretat aquell tros de bosc dens es converteix en matollar o bosc aclarit. El major augment de masses vegetals és, però, en prats i herbassars, que han crescut en 8.500 hectàrees. “Hem notat que els prats i herbassars al Pirineu estan augmentant”, confirma Tardà. Josep Vila recorda la “incidència” que pot tenir la ramaderia extensiva “en la conservació de pastures i espais oberts”.
La viticultura enganya
En l’agricultura, els conreus herbacis han guanyat unes 17.500 hectàrees i han retrocedit en 7.000 els conreus en transformació (aquells on no s’aprecia cap producció i que poden incloure els totalment llaurats) i en 6.000 hectàrees conreus llenyosos com els cítrics i fruita dolça però també ametllers o avellaners –no inclouen els oliverars, que, contràriament, han augmentat escassament uns centenars d’hectàrees.
Segurament la major rendibilitat i els menors requisits de treball i tècniques per la mecanització del cereal expliquen el gran augment de conreus herbacis arreu del país. L’altre retrocés perceptible respecte del 2009 és el de la vinya (unes 3.500 hectàrees menys), però Anna Tardà avisa sobre l’equívoc a què pot portar aquesta xifra. És evident que les vinyes més difícils de cultivar, en espais més marginals, s’abandonen i esdevenen matollars, però Tardà explica que el 2009 es podien veure a les imatges “moltes vinyes que estaven en un cert desús al Priorat o la Conca de Barberà, per exemple”: “La planta hi era igualment però semblava abandonada, i ara aquestes vinyes es veuen més maques, s’han recuperat, es distingeixen claríssimament”.
El mapa també ha captat la replantació que s’ha produït al Penedès les darreres dècades. Tardà explica que el 2009 es veien ceps en un cantó de les vinyes i el 2018 se’n veuen a l’altre: “És molt curiós, tant a la vinya com en diferents llenyosos, la rotació que es fa en 7, 8, 15 anys. Són capaços d’arrencar-la i plantar-ne una altra.”
Canvien de sòl 11 municipis
En el nou mapa de cobertes, l’ICGC també introdueix un “comparador de canvis” que classifica tots els termes municipals del país segons la coberta de sòl que hi domina. Respecte al 2009 només hi ha onze poblacions que han tingut un canvi de classificació. Així, els municipis de l’Aleixar (Baix Camp), Sant Pere Sallavinera (Anoia), Palau-saverdera (Alt Empordà) i Viladecans (Baix Llobregat) han passat de tenir agrícola la part major de la superfície a tenir-la de naturalesa forestal, en bona part per l’abandonament de terres cultivades.
Però també es dona el cas contrari als municipis de Sarral (Conca de Barberà), Vallbona de les Monges (Urgell) o Salt i Bordils (Gironès), on la superfície agrícola ha passat al davant de la forestal. En darrer lloc, i inserides a l’àrea metropolitana de Barcelona, les poblacions de Vilassar de Mar (Maresme) i Canovelles i Santa Perpètua de Mogoda (Vallès) han passat a ser eminentment termes urbanitzats, quan el 2009 encara hi predominava la coberta agrícola.
