La monarquia
Lluís Simon
Vodevil a Montevideo
A la Casa Reial, això del creuer de luxe de l’hereva al tron se’ls està escapant de les mans. Per molt que escampessin als quatre vents que les aventures marítimes es tractaven d’una part més de la seva formació militar dins l’exèrcit de la marina, ja vam avisar aquí mateix que tot plegat era una maniobra més de propaganda i exaltació del règim borbònic.
Ara bé, el tret els ha sortit per la culata. La presència d’Elionor, que de nit diuen males veus no dorm precisament sola en una cabina de Juan Sebastián Elcano, és mel per a les abelles que flairen diner rosa. Així, en alguns indrets la seva arribada ha propiciat el ressorgiment d’una professió mai prou valorada, la dels paparazzis. En plena crisi de les revistes de crònica social i també de molts programes de la televisió porqueria, hi ha hagut ordres d’enxampar al preu que sigui la modèlica princesa espanyola en situacions comprometedores. I la cursa continua.
Això ha provocat aquestes darreres setmanes, segons expliquen els cronistes monàrquics, una opereta sense precedents. Tota la seguretat de la Casa Reial, diplomàtics, enviats de diferents ministeris i agents locals perseguint fotògrafs per tot arreu per evitar qualsevol imatge de l’hereva que no fos amb l’uniforme oficial. Abans d’arribar a les conegudes fotografies del biquini, es veu que ha passat de tot. Negociacions per evitar que es publiquin amb pressions i diners –dels fons reservats, suposo–, demandes contra agències, persecucions diverses i fins i tot negociacions amb revistes com la mateixa Diez Minutos per saber què, com i quin era el material que es publicaria. Visca la llibertat d’expressió.
Les imatges, de fet, no tenen cap més importància. El que sorprèn és l’obsessió perquè no sortissin a la llum, com les que van aparèixer d’un centre comercial o d’un carnaval brasiler on la noia anava molt ben acompanyada per un dels formosos mariners de l’embarcació.
La princesa ja hauria de saber fa temps com les gasten fotògrafs i periodistes de malnom en aquest subgènere de la crònica social. Al seu avi, en els seus millors temps, el van enxampar en un vaixell a Itàlia amb el membre a l’aire. Com és tradicional, la Casa Reial va fer tot el possible per evitar que “la cosa” s’exposés en cap revista, però com que en la vida, com deia el doctor Cabezas, tot té un preu, les imatges van acabar en un desplegable a tot color.
Una a la platja, l’altre esquiant
Això dels membres de la família reial fent vacances seria un escàndol si no fos perquè ja hi estem acostumats. Tothom s’ha empassat que la princesa està de maniobres i no passa res quan el mateix monarca Felip VI se’n va cada dos per tres a esquiar amb tot el seu seguici. Aquesta vegada, amb tot, s’ha passat de frenada. No hi va haver accident físic, però va gastar tantes hores sobre la seva pista preferida de Formigal que quan va arribar a la suite va veure que tenia la cara com un tomàquet. Ni tan sols el dermatòleg de confiança hi va poder fer res. L’endemà es va presentar en un acte oficial amb la cara com un poema, però una petita ferida visible no amaga el plaer d’esquiar, i més si ho pot fer sense la reina al costat.
Revilla i l’emèrit, la gran batalla
Des d’aquesta humil secció haurem d’anar amb compte. Resulta que dir algunes veritats sobre l’emèrit pot tenir conseqüències poc desitjades. Així ho ha descobert un expresident de Cantàbria, el populista Miguel Ángel Revilla. D’un dia a l’altre s’ha trobat amb una querella de 50.000 euros per haver recordat en algunes de les seves intervencions públiques la barra de l’antic monarca, sobretot en l’àmbit econòmic. El més divertit de tot plegat és que no fa pas massa eren amics de l’ànima i Revilla li portava, per encàrrec, llaunes d’anxoves a la Zarzuela. Per això deuen haver fet tant mal les paraules de Revilla reclamant que Joan Carles I acabi jutjat en algun tribunal. La sentència que va fer mal és aquesta: “Viu en un país àrab gaudint dels diners de què s’ha nodrit de forma abundant.”
Girona, marca sense registrar
Girona hauria de fer alguna cosa perquè la família reial espanyola no continuï usant el nom de la ciutat sense permís oficial. Qualsevol marca o propietat intel·lectual exigeix permisos expressos per a segons quins usos. Felip VI, en canvi, continua passejant per tot Espanya repartint “felicitat” en nom d’una “princesa de Girona”, ciutat que ha fet saber del dret i del revés que no en vol saber res, d’ella.
