El cel blau de la Mercedes

Manuel Pigem Ras hi va pintar núvols i flors blanques. Mercedes Blanch devia voler que, quan les clientes entressin a la cotilleria i miressin enlaire, hi veiessin el cel mentre s’emprovaven la faixa, feta a mida, una especialitat del primer establiment d’aquest tipus que s’obria el 1911 en una Girona sempre amb pretensions de capital moderna. Amb els ulls fitant un horitzó pictòric, guaitant al sostre, en aquell blau cel matisat amb el verd estanyol pintat pel mestre banyolí, les clientes de la Corsetería Mercedes sentien que les barnilles, en comptes d’estrènyer la panxa i afinar la silueta femenina, afluixaven el pes de ser dona.

La besàvia Mercedes, una barcelonina emprenedora i decidida que es va casar amb un comerciant gironí, Joan Prat, és molt present a Broc-art, que des de fa 23 anys gestiona Isabel Prat. A l’aparador hi ha uns vitralls modernistes amb el seu nom, que la Mercedes va encarregar a un decorador barceloní i va executar un artesà reconegut. Volia que la cotilleria, elegant, fos única. Més de cent anys després, Broc-art conserva l’originalitat amb què la va concebre la fundadora, l’adjectiu d’emblemàtic que li ha fet merèixer un reconeixement, per part de l’Ajuntament de Girona, en la setena Nit del Comerç de Girona, en un acte el 31 de març a La Mercè.

Broc-art manté aquesta diferència en l’aparador, en la fusta d’un blau provençal, en els miralls antics, en un racó de la plaça del Vi rivalitzant amb dos comerços que fan embadalir els turistes en la seva ruta cap a la catedral i el call jueu: La Moda i Colmado Moriscot. A l’altre racó de la plaça, van tancar la floristeria d’Àngels Artigas i la cistelleria de Jordi Nierga. Les botigues del món d’abans, que no es regien per les lleis capitalistes dels negocis, conformen en aquest món tan global i tan copiat, un atractiu turístic, un aparador bonic i diferent i molt fotografiat. “De turistes, molts; miren i entren. Però la gent a qui li agradaven els mobles i les peces antigues s’ha fet gran o són morts, i ara també hi ha molts mercats”, explica la seva besneta, Isabel Prat, obligada a reconvertir la brocanteria en bijuteria, primer, amb joia antiga, creacions pròpies de plata i acer i penjolls i peces d’altres artesans, ja que les noves generacions no tenen el gust pel moble antic, per les andròmines i per l’olor del passat i busquen la funcionalitat, inodora i blanca, del mobiliari nòrdic.

Isabel Prat va heretar del pare, Miquel, i de la tia, Pilar, el negoci, on la mare, Maria Gràcia Esteba –que tenia el títol de tall i confecció–, s’encarregava de fer els ajustaments. La cotilleria havia sobreviscut a la República, que va alliberar les dones d’altres faixes, perquè l’avi Ramon i l’àvia Elisa havien mantingut el prestigi de la Corsetería Mercedes, a la Guerra Civil i també a les trapelleries i factures a càrrec del gran danès de Mercedes Blanch: al gos li agradava ramblejar i endur-se més d’un bistec que hi havia als taulells exteriors de les carnisseries de la Rambla.

Amb 63 anys i sent la quarta generació, Isabel Prat s’ha fixat com a data límit quatre anys, que és quan té previst jubilar-se. Els dos fills, Miquel i Enric, tenen altres objectius i no es plantegen, de moment, prendre el relleu generacional. Quan sigui el moment, la Isabel, amb l’esperit actiu i emprenedor de la besàvia, decidirà si traspassa el negoci, el lloga o tanca definitivament el cel blau de la besàvia Mercedes Blanch.