Mor Josep Garolera, un paleta d’Anglès

L’anglesenc Josep Garolera Bataller, més conegut com a Pitu, va morir dimarts, als 88 anys. Era paleta de professió i la seva vida la va dedicar a la construcció. Qui el coneixia explica que era una persona molt reservada, però, en canvi, amb allò que l’apassionava, s’hi dedicava amb cos i ànima. És així com va esdevenir un pilar fonamental en el projecte de restauració de l’ermita de Santa Bàrbara d’Anglès, motiu pel qual va rebre, l’any 1998, la distinció d’ermità de Santa Bàrbara. A la mateixa web de l’associació dels Amics de Santa Bàrbara s’explica com l’any 1995 va unir-se a la colla de voluntaris per restaurar l’ermita: “va arribar amb el seu cabàs penjat a l’espatlla, ens va observar atentament i, amb un somriure, ens va dir que desféssim el poc que havíem fet. Va treure els seus cordills del cabàs, els va col·locar amb precisió i ens va demanar que li portéssim pedres i pasta. Així va començar en Pitu, un professional que es va afegir al grup de voluntaris per iniciativa pròpia i no va parar fins que la feina va estar acabada”. En Pitu no només vetllava per la feina, sinó que també era un ferm defensor de les mesures de seguretat. Havia presenciat accidents de treball en la seva vida laboral i estava profundament conscienciat de la importància de treballar amb seguretat.

Per altra banda, amb la seva dona, Maria Bertran, van obrir una botiga de queviures al centre del barri vell. La botiga era duta per la Maria, però ell, moltes vegades, en sortir de la feina, s’hi acostava a ajudar-la. També se’l podia veure algun dissabte anant amunt i avall repartint fruita.

La seva altra gran passió era el futbol. Va ser molts anys membre de la junta directiva d’Anglès, i no es perdia mai cap partit. Darrere la portaria, vivia cada duel amb passió i solia cridar molt, per aquest motiu molts dels jugadors de l’Anglès el van començar a anomenar pel sobrenom de Nervio.

Les exèquies tindran lloc aquesta tarda, a les 6, a la parròquia de Sant Miquel d’Anglès.