Entre fogons, divans i comptes bancaris, floreix la IA

Que la intel·ligència artificial té un potencial transformador sense precedents, fa temps que ho sentim a dir. I, qui més qui menys, tothom hi ha tingut contacte. Ara bé, com impacta aquesta tecnologia en grans empreses amb un alt volum de tasques administratives? I en professions on la creativitat es barreja amb la tradició? I quin impacte pot tenir tot plegat en la humanitat? És normal que la IA ens generi por? Per debatre sobre tot plegat, el BBVA va reunir ahir a Barcelona alguns dels seus directius i especialistes en IA amb el cuiner Joan Roca i la psicòloga Laura Rojas-Marcos, en un acte on va quedar clar que els models d’IA són una realitat que, ens agradi o no, ja s’ha fet un lloc important a la banca i cada cop agafa més pes entre els fogons.

“Costa trobar un procés del banc on no hi hagi certa intel·ligència artificial. Algunes solucions són més complexes i d’altres, més senzilles, però el banc ja no es pot plantejar operar sense”, explicava Jon Ander Beracoechea, el chief scientist de BBVA. Doctor en enginyeria de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Madrid i màxim especialista en IA de l’entitat, Beracoechea explicava que el BBVA, empresa referent del sector bancari pel que fa a l’adopció de noves tecnologies, ja té més d’un miler de casos d’ús d’IA en actiu. A més, actualment ja hi ha 3.000 treballadors de l’entitat que tenen accés a una versió de ChatGPT per a empreses que els facilita moltes tasques del seu dia a dia i en els pròxims dies la xifra creixerà fins als 10.000.

Això, lògicament, ha obligat l’empresa a adaptar-se a un ritme d’evolució vertiginós i a establir criteris d’ús molt rígids, com ara la prohibició de fer-hi servir dades de clients i la delimitació clara de quins casos poden admetre l’ús de la IA i quins no. “Els models de text són molt opacs i costa explicar com prenen decisions. Així que, per exemple, no poden participar en temes com ara determinar si es concedeix un crèdit, que és un procés molt regulat i que ha de ser molt clar i justificable”, explicava.

De moment, la IA ja s’encarrega de manera totalment autònoma d’un xat on interactua amb els clients per a qüestions logístiques menors, no per a operacions. “El ritme de millora és tan alt que ens parla d’un futur brillant, però encara és d’hora per saber on ens durà”, reblava.

De la seva banda, el prestigiós xef Joan Roca admetia que la IA ja forma part de les interioritats d’El Celler de Can Roca “sobretot aplicada pel que fa a programes de gestió del restaurant, però també, i cada cop més, per a qüestions de creativitat”, admetia. Roca va explicar que recentment han descobert que l’ús d’aquests algoritmes intel·ligents és l’explicació de l’increment que han detectat en la “pulcritud i els conceptes molt ben treballats” dels treballs finals que fan els estudiants en pràctiques que passen pel restaurant. “Utilitzen la IA per estudiar la correspondència molecular dels ingredients i entendre com interactuaran”, explicava. Amb tot, el referent de la cuina contemporània catalana reivindicava la “intel·ligència artesanal” que salvarà els cuiners de ser suplantats per les màquines: “La IA et donarà el plantejament teòric de combinar litxis amb roses, d’acord, però la compota l’hauràs de fer tu. I fer-la bé.”

Justament, sobre la possibilitat de perdre la feina per la IA i les pors que genera l’adopció de noves tecnologies, Laura Rojas-Marcos, reconeguda doctora en psicologia clínica i de la salut, ens convidava a acceptar que “la vida és canvi i el canvi és vida”. “La por ens salva la vida perquè ens allunya de les amenaces, però cal saber diferenciar entre allò que suposa una amenaça i allò que és incòmode. I davant la incomoditat que pot esdevenir la IA per a alguns, l’única via per perdre la por és entendre com funciona i practicar. Això ens despertarà la creativitat i ens farà baixar l’estrès”, tancava.