La monarquia
Lluís Simon
Honor de cavalleria
Joan Carles I ha resolt finalment que no deixarà passar per alt les insinuacions sobre com s’ha enriquit des de la seva arribada al tron. Ha passat a l’acció. No només per salvar el seu presumpte honor, el poc que li queda. Els que el coneixen i el visiten comenten que un avorriment sense precedents s’ha instal·lat al desert que l’ha acollit aquests darrers anys.
Com els antics aristòcrates que passejaven pels palaus de la Rússia dels tsars, Joan Carles enyora la fama, la glòria, l’estima i l’honra de l’era daurada del joancarlisme. No només això, vol salvar de les cendres la seva reputació abans que sigui massa tard.
Heus aquí que ha començat una última croada perquè els antics súbdits tornin a la idea principal del seu regnat: va ser l’home que va portar la democràcia a Espanya. Per això, passaran pels tribunals, si escau, tots aquells que han explicitat o han denunciat fets que són prou coneguts i que han envermellit tota la seva nació.
Ha començat pel senyor Revilla, que era un amic de l’ànima. President de Cantàbria, populista de manual i anticatalanista gents dissimulat, no ha parat de reclamar que l’emèrit torni a Espanya, passi pels tribunals i pagui els milions que li pertoquen. L’antic polític haurà de demanar perdó si no vol acabar en un tribunal per recordar alguns fets que han estat denunciats sobretot en grans mitjans internacionals.
I la següent és Corinna. S’ha afartat el seu antic amant de les entrevistes, els pòdcasts i els documentals en grans plataformes en què la seva antiga enamorada recorda, entre d’altres moments gloriosos, com entraven maletes i maletes de bitllets a La Zarzuela i com el monarca, amb la seva pròpia màquina, els comptava i els guardava.
Sembla que allò que més desitja és que l’aristòcrata alemanya li torni els famosos 65 milions de dòlars que ella s’hauria quedat. No sabem si és la millor decisió portar aquesta qüestió a un jutjat. Algú preguntarà realment d’on vénen aquesta carretada de doblers. Si va ser un regal dels àrabs al rei, no haurien d’haver acabat formant part del patrimoni de l’Estat espanyol? Les gestions “diplomàtiques” d’un cap d’estat es paguen al comptat i en negre al senyor en qüestió?
Malgrat la seva avançada edat, el monarca, assessorat per la seva biògrafa oficial –Laurence Debray–, ha resolt que els presumptes atacs al seu honor tindran ara conseqüències judicials. Ens divertirem.
La mort d’un rei
Ja que prèviament he citat Albert Serra en l’encapçalament d’aquest article, no puc deixar passar el retrat que el director banyolí va fer del trànsit del rei sol en el film La mort de Lluís XIV. Casualitat o no, la decadència física que va portar el monarca francès a viure turmentat els seus darrers dies, va ser una cacera. L’emèrit segur que no ha vist la pel·lícula i des d’aquí recomanem que no ho faci. Tal volta es veuria a ell mateix, a Abu Dhabi, en els seus darrers dies ajagut en el llit preguntant-se en el seu cas perquè el seu poble i fins i tot el seu fill i hereu l’han abandonat en una terra exòtica i llunyana mentre les seves filles, compungides, li aniran donant la raó. Mentrestant a Espanya, els republicans del PSOE preparan el funeral d’estat més gran que s’ha vist des de l’enterrament de Franco. Això també.
Ferran VI i la seva “solució final”
El rei espanyol ha assistit aquesta setmana a la celebració del dia internacional del poble gitano, però un cop més s’ha oblidat de demanar perdó o recordar un dels capítols més miserables protagonitzat per un dels seus descendents de la casa dels Borbons: Ferran VI. El monarca va ordenar el 30 de juliol del 1749 la coneguda com a La Gran Batuda. Es van perseguir i detenir milers de gitanos i gitanes a tot Castella per enviar-los a presons i fàbriques, situació que va provocar un extermini sense precedents en aquest poble, que va durar fins al 1765 en un episodi que l’actual monarquia espanyola tampoc no vol reparar. Només bones paraules i algun somriure.
Retocs que paguem entre tots
Una de les grans revistes del cor espanyoles ha volgut fer un favor a la reina, mostrant que és també una persona amb una vida pròpia i l’ha enxampat entrant en una famosa clínica de Madrid on els famosos es fan operacions estètiques. Ja fa temps que corre la brama que Letícia s’ha fet una mica de tot, sobretot endreçar el nas i que no sembli tant la reina malvada de la Ventafocs. Però es veu que amb això no n’ha tingut prou i cal visitar el taller una altra vegada. No passa res, la casa és gran.
