societat
El bon temps porta molt públic a les processons de Girona i de Verges
A les nou de la nit d’ahir, la catedral de Girona va ser l’escenari de l’inici de la processó de Divendres Sant, en què van participar més de 1.000 persones. Al matí, ja s’havien pogut contemplar els diferents passos, adornats i preparats a peu de la gran escalinata. A la nit, les dotze confraries de Girona amb els dotzes passos, la creu d’improperis i la imatge de Jesús crucificat van sortir en la processó del Sant Enterrament. La van acompanyar sis bandes, entre les quals la Lira de Vilafamés, en el que va ser el seu últim any, després de participar-hi en 27 edicions. La cobla de Banyoles, que l’any passat es va estrenar en la processó, no va fer tot el recorregut i es va quedar a les escales de la catedral. També va repetir la banda de la confraria de la Puríssima Sang, una formació que va debutar l’any passat i que està formada per una trentena de joves músics voluntaris. Tal com s’ha fet les darreres edicions, el recorregut va transcórrer dins el Barri Vell gironí. Aquest any, per primera vegada des del 2022, la processó va tenir la presència del bisbe de Girona, fra Octavi Vilà.
La dansa de la Mort
D’altra banda, unes 8.000 persones van omplir, dijous, els carrers de Verges per contemplar una de les tradicions més antigues de Catalunya: la processó de Dijous Sant, que té com a ritual més destacat la Dansa de la Mort. Fins ara, aquesta sortia una vegada durant la representació de la Passió, prèvia a la processó, però, com a novetat, aquest any es va decidir que sortís dues vegades.
Cada any, a Verges, des de primera hora, els carrers son plens per veure la desfilada de manaies (soldats romans) que surten a recollir les imatges que participaran en la processó. A les deu de la nit, amb les 1.400 entrades venudes, a la plaça Major va començar la Passió, que va donar pas a la processó ben entrada la nit. Aquesta, que circula pel centre del poble, pren una bellesa singular quan arriba al carrer d’Orient, també conegut com el carrer dels cargols, que conserva la tradició de tenir com a única il·luminació espelmes d’oli fetes dins de closques de cargol.