girona
Prop de 140 parelles gironines recorren a tractaments de reproducció assistida a la xarxa pública
Posposar l’edat de maternitat a més d’altres factors com l’estrès aboca cada cop a més parelles a tractaments de reproducció assistida per aconseguir un embaràs. Un procés que és costós, però que el sistema públic cobreix si es compleixen certs requisits. A comarques gironines, l’any passat s’hi van acollir 139 parelles. Aquest és el cas d’Helena Botella i Pere Soler, de 33 i 35 anys respectivament i que acaben de ser pares del seu primer fill, l’Abel, gràcies a un procés de fecundació in vitro. La parella va intentar quedar-se embarassada de forma natural abans dels trenta i en veure que no els funcionava, va acudir ràpidament al sistema públic per poder optar a un tractament de reproducció assistida. “No ens havíem plantejat que ens pogués passar, però de seguida vam tenir clar que volíem buscar ajuda”, expliquen.
El procés no ha estat fàcil. Relaten que han estat cinc anys d’intents i que els ànims no sempre acompanyen. “Ho hem lluitat i ho hem aconseguit”, relata Soler. I Botella afegeix que ho han fet “sempre amb il·lusió” i animant-se mútuament: “Quan un queia, l’altre l’aixecava i ho hem aconseguit junts”. En el seu cas, després de tres inseminacions artificials fallides (el màxim que permet el sistema públic), la primera in vitro el va ser favorable.
Sent conscients que no sempre s’aconsegueix, la parella valora la sort que ha tingut i anima a altres famílies a provar-ho: “No sempre s’aconsegueix, però animem a tothom que en tingui ganes a intentar-ho, perquè la recompensa és molt gran”. A més, agraeixen que sigui un procés inclòs dins del sistema públic. “Nosaltres no ens ho hauríem pogut pagar”, afirmen, i expliquen que “segurament ha estat més lent que per la privada, però estem contents d’haver-ho pogut fer”.
Reproducció assistida
A Catalunya, l’accés a un procés de reproducció assistida a través del sistema públic de salut comença amb una visita al metge de capçalera, que deriva la pacient a la unitat d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva per valorar el cas. Si es detecten dificultats per concebre, s’adreça la parella a una Unitat de Reproducció Humana Assistida, on se li farà un estudi diagnòstic dels problemes reproductius per concretar quina és la millor tècnica per aconseguir un embaràs en el seu cas, a escollir entre una inseminació artificial o una fecundació in vitro (FIV).
A comarques gironines, aquests processos de reproducció assistida públics s’ofereixen des de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, on hi ha la Unitat de Reproducció Humana de referència a tota la regió sanitària. Prèviament a fer qualsevol prova diagnòstica, s’avalua si la parella compleix els requisits per optar a algun dels mètodes de reproducció assistida per obtenir un embaràs viable.
Aquests criteris inclouen, tant per la inseminació artificial com per la FIV, que les dones tinguin més de 18 anys i que no superin els 40. Això, segons puntualitza la coordinadora de la Unitat de Reproducció Humana Assistida de l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona, la doctora Eva López, “sempre que no hi hagi fills previs vius i sans de la mateixa parella, que cap membre de la parella s’hagi sotmès a un procés d’esterilització prèvia voluntària, que no hi hagi contraindicacions mèdiques per gestar i que es disposi d’una bona reserva ovàrica”.
Un cop complerts tots els requisits, es decideix quin procés de reproducció assistida se seguirà i la parella queda en llista d’espera. Segons trasllada la Dra. López, a la Regió Sanitària de Girona hi ha un temps d’espera estimat d’uns sis mesos, per a una inseminació artificial i d’uns setze mesos, per sotmetre’s a un procés de fecundació in vitro.
En el procés d’inseminació artificial, els espermatozoides que s’han extret de l’home es col·loquen directament dins l’úter de la dona per augmentar les probabilitats de fecundació. Tal com explica la directora del Laboratori de Reproducció Humana Assistida del Trueta, la doctora Irene Boiso, això es fa després de “seleccionar els espermatozous més mòbils i concentrar-los” i la tècnica aconsegueix un embaràs en un 15-20% dels casos. En la fecundació in vitro (FIV), en canvi, s’extreuen els oòcits (òvuls no fecundats) a quiròfan i es fecunden al laboratori. Posteriorment, els embrions resultants d’aquest procés es transfereixen a l’úter de la dona. Aquesta tècnica té un èxit d’entre el 35% i en 40%.
De cada un dels tractaments, el sistema públic ofereix a les parelles tres cicles. En el cas del mètode d’inseminació artificial, això inclou el tractament d’inducció de l’ovulació i monitorització per saber exactament el dia que s’ovula, així com la inseminació amb els espermatozoides masculins amb l’objectiu que es trobin en el moment de l’ovulació. En el cas de les FIV, el cicle inclou el tractament d’injecció d’hormones per tal que la dona ovuli el màxim nombre d’òvuls possibles dins els límits segurs per a la pacient, la punció i aspiració fol·licular a quiròfan dels oòcits de la dona i la posterior generació d’embrions.
Els òvuls fecundats que evolucionen satisfactòriament fins a assolir l’estadi de blastocist (el que acabarà sent un embrió) es criopreserven per poder ser utilitzats més endavant. “Els embrions s’acostumen a transferir d’un en un per evitar embarassos múltiples, que són de risc”, explica la Dra. Boiso, que aclareix que “es poden fer tantes transferències com embrions s’hagin congelat”.
A la Regió Sanitària de Girona, l’any passat es van atendre un total de 139 parelles amb problemes per aconseguir un embaràs de forma natural. En concret, 54 parelles es van sotmetre a processos d’inseminació artificial dels quals es van fer fins a 95 cicles. D’aquests, en un 14,73% dels casos es va aconseguir un embaràs. Pel què fa als cicles de fecundació in vitro, se’n van fer 99 al llarg de tot l’any passat, entre les 85 parelles que es van sotmetre a aquest tractament. D’aquestes FIV, en van derivar 134 transferències d’embrions, de les quals un 35% van ser exitoses i van culminar amb un embaràs.
L’edat mitjana de les pacients sotmeses a tractament d’inseminació artificial l’any passat va ser de 32 anys i en els tractaments de fecundació in vitro, de 34. Unes edats mitjanes que no superen els 35 anys, l’edat en la que els estudis rebel·len que la fertilitat de la dona cau notòriament. A més, l’any passat es van fer 164 espermiogrames (anàlisis de mostres de semen) al Laboratori de Reproducció Humana Assistida del Trueta.
Amb l’objectiu de poder atendre més parelles i reduir la llista d’espera, recentment s’ha ampliat el servei de la Unitat de Reproducció Humana del Servei de Ginecologia i Obstetrícia del Trueta, que té capacitat per arribar a aquest 2025 a 150 FIV i realitzar unes quatre puncions setmanals. Actualment, l’equip de reproducció assistida de la regió sanitària de Girona està format per deu professionals dividits entre la Unitat de Reproducció Humana Assistida (amb cinc ginecòlogues i una infermera) i el Laboratori de Reproducció Humana Assistida (amb tres embriòlogues i un auxiliar). També compta amb el suport i la col·laboració dels uròlegs que conformen la Unitat d’Andrologia de l’Hospital Trueta.