El 60% de les denúncies de violència masclista institucional assenyalen jutges

Sis de cada deu denúncies sobre violència masclista institucional a Espanya estan relacionades amb comportaments o decisions dels jutges. Així ho indica el primer informe de l’Observatori de Violències Institucionals Masclistes (OVIM), presentat aquest divendres i elaborat a partir de la recopilació de 117 casos anònims a través del seu canal de denúncia col·lectiva durant el 2024. L’informe revela que aquesta violència no forma part de “casos aïllats” sinó que és “estructural”, segons ha afirmat la portaveu de l’OVIM, Liliana Aragón. La violència institucional masclista es dóna quan una dona, nen o adolescent acut a una institució pública i en lloc de rebre suport i protecció, rep respostes per acció o omissió que impliquen més violència, segons apunta l’OVIM.

El poder judicial és el més assenyalat per les denúncies de violència masclista institucional. Entre elles, destaquen sobretot les dirigides a jutges (60,2%), seguides del ministeri fiscal (15,5%) i els advocats d’ofici(14, 6%). Altres col·lectius que també reben denúncies per aquest tipus de violència són el policial, la salut, el social i el d’atenció integral. En un 94,4% dels casos anònims reportats per l’estudi, la violència institucional va ser “revictimitzant”.

Les vulneracions del sector judicial es van produir principalment en la priorització dels drets parentals per sobre de l’interès del menor, en la vulneració del dret a la seguretat de dones i nens, en la negació de drets econòmics de les víctimes i en la vulneració en l’accés a l’assistència jurídica especialitzada. La priorització dels drets parentals va implicar en molts casos que els fills, que també havien estat maltractats, es veiessin obligats a relacionar-se o fins i tot conviure amb el maltractador.

Un altre element molt present en les denúncies són els arguments dels jutges en relació a la falsa síndrome d’alienació parental, que s’utilitzen per retirar a la mare la custòdia dels infants o desmerèixer les seves percepcions. Pel que fa a la negació dels drets econòmics, les denúncies més recollides fan referència a l’omissió de reparacions econòmiques en les sentències condemnatòries.

La portaveu d’OVIM ha destacat que les violències masclistes institucionals “no són casos aïllats”, sinó “estructurals” i ha afirmat que provoquen “un impacte emocional, psicosocial i econòmic” a les víctimes. Fet que “reforça la percepció de l’abandó institucional”. En aquest sentit, Aragón ha criticat que “les institucions públiques, en comptes de protegir les víctimes, en molts casos reprodueixen, agreugen o generen noves violències”.