L’alertador protegit per Antifrau per irregularitats amb extutelats diu que la DGAIA va intentar “tapar-les”

L’alertador protegit per l’Oficina Antifrau que va denunciar irregularitats en pagaments a joves extutelats per la DGAIA a Girona ha assegurat que la Generalitat feia temps que coneixia aquestes disfuncions i les va “tapar”. Segons informa l’ACN, l’home considera que la DGAIA “va ficar la pota”, perquè va dir que no hi havia irregularitats tot i les proves que tenia el jove empleat, irregularitats que ara investiga Antifrau. L’alertador també ha lamentat la passivitat o directament la “negligència” de la DGAIA en supervisar els joves tutelats i extutelats i les entitats que se’n feien càrrec.

L’home va entrar a treballar el setembre del 2023 al Servei de Valoració de la Prestació (Sevap) per a joves extutelats de tota la demarcació de Girona, un servei que valora, acompanya i fa el seguiment de les prestacions econòmiques que sol·liciten els tutelats i extutelats. No va ser fins al gener del 2024, però, que va veure les primeres irregularitats, quan li va arribar un cas d’un jove que constava que vivia en un pis de la fundació –per tant, l’empresa cobrava de la DGAIA per aquesta plaça residencial– i alhora cobrava una prestació de jove extutelat. En realitat, però, tenia feina i vivia a València i, en conseqüència, no tenia dret a cap ajuda.

D’aquesta manera, l’alertador va lliurar un informe explicant-ho, però la seva coordinadora l’hi va refusar. De fet, el problema va sorgir quan la coordinadora del Sevap li va prohibir que fes aquests informes, ja que deixarien en evidència que la Fundació Resilis, quan tenien els joves als seus pisos, havia fet malament la seva feina.

El segon fet va passar més o menys en aquell moment, quan un jove el va alertar que hi havia molts coneguts que estaven en pisos de la fundació, però que en realitat treballaven, i per tant hauria d’haver aportat un copagament. En tots aquests casos, l’empresa cobrava tot l’import de la plaça residencial a la DGAIA.

L’home va gravar una conversa amb la coordinadora, en què ell li deia: “També són els nostres impostos. Això és malversació de fons”. La resposta de la seva coordinadora va ser: “Sí, sí, ja ho sé”. Fins i tot en un moment de la conversa la dona li va dir: “Haurem de fer molta feina bruta”. El jove explica

que el va sorprendre la normalització que es feia de tot plegat. “El problema és que tot això té un impacte per aquests joves. Es preocupen més per pagar un preu per mòdul, i per blanquejar un conjunt d’irregularitats, que per protegir aquests joves”, assegura.

Segons ell, l’estratègia era un “win-win” per a les entitats, que cobraven per una plaça residencial buida, i els joves, que cobraven diners tot i treballar. Alhora, però, aquest alertador avisa que això suposava perjudicar els joves també, perquè podien haver de fer la declaració de la renda per cobrar de dos llocs diferents imports que podien superar els 2.000 euros mensuals.

El jove va decidir denunciar-ho als seus caps, però aleshores va començar a patir assetjament a la feina. “Se’m va marginar i se’m va apartar i se’m va començar a fer el llit”, diu. Altres treballadors i comandaments van mirar cap a una altra banda, assegura. Més tard, va fer arribar la denúncia a la DGAIA, que tampoc no va fer cap mena de cas de les denúncies i les va negar. “Ho vaig denunciar, i la DGAIA em va dir que no havia detectat cap irregularitat. Són uns negligents”, assegura. “Ho sabia tothom, era un secret de domini públic de feia temps”, assegura.

Finalment, va fer arribar la denúncia a l’Oficina Antifrau i a la Sindicatura de Greuges, que sí que hi han vist irregularitats. Per això, actualment és un alertador protegit per l’Oficina Antifrau. El denunciant considera que cal millorar la protecció dels alertadors de corrupció. “Cal que s’avanci en una llei catalana, perquè si no, al final, si no serveix de res, estàs venut”, conclou.