El Girona també juga els partits a Londres

Hi ha un punt d’enyor i molta il·lusió en la penya del Girona FC a Londres. El Martí, el president, recorda que a l’escola gironina on anava de petit els seus companys vestien samarretes blanc-i-vermelles i emulaven els seus ídols quan jugaven a pilota a l’hora del pati. Aleshores, el Girona batallava per camps de segona i de tercera. Ell no en va ser mai un gran seguidor fins que no va arribar a Londres i va sentir que era lluny de la terra. El Guillem sí que n’era afeccionat. Jugava a l’Atlètic de Sant Ponç de Girona i, de vegades, els donaven entrades per anar a Montilivi. Aquells eren dies grans. A Londres, es va adonar que no podia veure el Girona amb més gent als pubs perquè no feien els partits. La Clara no ha estat mai futbolera. A Cassà de la Selva, va ser grallera a la colla gegantera, va tocar la flauta travessera, va dibuixar, va pintar, va fer atletisme, però no se li va despertar la curiositat pel futbol fins que es va creuar amb el Martí a Londres. El Martí, el Guillem i la Clara són tres dels membres de la Penya Gironina London.

El Martí va néixer a Llagostera i va viure a Riudellots de la Selva. Va fer la primària en aquella escola en què els companys lluïen la samarreta blanc-i-vermella que ara ell mostra orgullós al bar Kick de Shoreditch, on es reuneix la penya per veure els partits del Girona. El Kick és un bar multipantalla on projecten tota mena de competicions esportives. De vegades, se’ls acosten anglesos per preguntar-los de quin equip són aquells colors. El Martí va fer el batxillerat en un institut de Cassà de la Selva on va coincidir amb la Clara. Als 18 anys, va marxar a estudiar física a Barcelona i a quart de carrera se’n va anar, en un intercanvi, a Jordània, a la ciutat d’Irbid, a deu quilòmetres de la frontera amb Síria, on es lliurava una sanguinària guerra civil i va fer les classes en àrab. No oblida els corrents d’aire que transportaven núvols contaminats de guerra, ni els jordans pagant als súpers amb vals de les Nacions Unides. En acabar la carrera, va començar a treballar en una empresa internacional de programari, processant dades i calculant algoritmes de màrqueting. La feina el va portar a Londres el 2023.

El Guillem va començar jugant de davanter a l’Atlètic de Sant Ponç, però a poc a poc va anar endarrerint la seva posició fins a acabar de central. Amb 11 i 12 anys, amb el cau de l’AEiG Joan Pons, feien gimcanes i venien loteria pel Barri Vell de Girona i sortejaven sopars a El Celler de Can Roca per finançar-se els campaments. Recorda aquella Girona segura, divertida, en què es podia anar caminant o en girocleta a tot arreu. Recorda l’eufòria dels dos ascensos a primera. Va estudiar administració i direcció d’empreses al campus de Montilivi. Les jornades coperes entre setmana eren especialment emocionants perquè, quan sortia de classe, es topava amb aquella multitud elèctrica i il·lusionada que es dirigia al camp. La seva vida va transcórrer a la ciutat de Girona fins que, fa tres anys, als 23, va marxar a Londres. Ara, treballa en una reasseguradora en aquesta ciutat de nou milions d’habitants que segueixen milers d’equips de futbol de tot el món. Fa dos anys, va entrar en un pub on feien un Girona-Reial Madrid i es va trobar amb cent madridistes i cinc gironistes. “Aquell va ser el primer cop que vam dir de crear una penya”, explica.

La Clara va seguir en contacte amb el Martí després de l’institut de Cassà, quan se’n va anar a fer traducció i interpretació a Bellaterra. Va estudiar rus, francès i català. Ara estudia xinès. La passió per les llengües li deu venir de família, perquè la seva mare està estudiant esperanto. En acabar la carrera, se’n va anar a fer classes de castellà a l’illa de Martinica i va fer un màster per ser professora de català i castellà a l’estranger. El seu somni era anar a Sant Petersburg, però va acabar fent pràctiques a Cambridge, el 2016. A Anglaterra, hi havia una gran demanda de professors de secundària. Dos anys més tard, va fer un postgrau i, de seguida, va començar a treballar com a mestra en una escola de Fulham. L’esperit associacionista cassanenc la va portar als castellers com a grallera. “Aquí a Londres, acabes fent coses que a Catalunya potser no faries”, diu. Fa dos anys, el Martí va venir a viure aquí, es van enamorar i van començar a sortir. La Clara va entrar a la penya per donar-li suport.

El Martí ja seguia tot els partits del Girona a Londres. El desembre del 2023, van anar al Kick a veure un Barça-Girona que havien promogut com una trobada catalana. El Martí hi va anar amb la samarreta del Girona i la Clara, amb un grapat d’exercicis per corregir. Eren majoria de barcelonistes. La Clara va seguir el partit amb la cua de l’ull, asseguda en un tamboret a la barra mentre corregia els exercicis sota les sorolloses llums que queien del sostre i celebrava els quatre gols del Girona. Hi va haver màxima esportivitat.

El març del 2024, el Martí va acompanyar la Clara a la tradicional calçotada castellera de Bermondsey. A la taula, el Martí va coincidir amb el Guillem, que era cap de pinya dels castellers, i van parlar de crear la penya amb uns altres quatre o cinc gironins. El Girona tenia una penya oficial a Perpinyà, però no en tenia cap fora dels Països Catalans. Van coincidir que, si l’havien de formar, aquell era el moment, amb l’equip a punt de disputar la Champions.

Van anunciar-se en xarxes socials i xats de catalans a Londres per captar més aficionats expatriats i van celebrar una barbacoa fundacional al jardí de la casa del Martí a Angel, el juliol del 2024. Van iniciar els tràmits per convertir-se en associació al Regne Unit i van contactar amb el club per ser reconeguts com a penya oficial. Ara, estan en la fase final del procés. Van tancar un acord amb el bar Kick per veure els partits en una de les dotze pantalles del local amb un 20% de descompte en menjar i begudes. I van organitzar desplaçaments a París i a Milà per la Champions.

Ja són 21 membres. Els últims són una família nord-americana que viu a Londres i estiueja a Girona des de fa temps i se sent molt vinculada a la cultura catalana. Han vist algun partit de pretemporada a Montilivi i van ser a París. La inscripció per a la temporada 25/26 ja està oberta a la bio d’Instagram de la Penya Gironina London. Més enllà de quedar per veure els partits, organitzen barbacoes i altres activitats socials per ampliar la massa social i potenciar el sentiment de família en aquesta ciutat de nou milions d’habitants i mil equips de futbol.