Junts, ERC i Comuns culpen els jutges de l’incompliment de l’amnistia

Un any després de l’aprovació de la llei d’amnistia, Junts, ERC i els Comuns coincideixen a assenyalar els jutges com a culpables de seva no aplicació. Aquesta última formació confia que el Tribunal Constitucional “posi ordre” a finals de juny, quan el ple de l’alt tribunal té previst abordar la qüestió. Així ho han assegurat en declaracions a l’ACN portaveus dels partits amb representació al Congrés i negociadors de la norma, que esperen que es desbloquegi en instàncies superiors. Per la seva part, el PSC sosté que ha retornat la “normalitat institucional i política” a Catalunya, mentre el PPC i Vox segueixen criticant que el president espanyol, Pedro Sánchez, acceptés l’amnistia a canvi de continuar a la Moncloa.

Quan es compleix un any de la seva aprovació definitiva al Congrés, el 30 de maig del 2024, la llei d’amnistia encara no s’ha aplicat als principals dirigents polítics de l’1-O. El Tribunal Suprem ha deixat fora de la norma, pel delicte malversació, l’expresident Carles Puigdemont, l’exvicepresident Oriol Junqueras i els exconsellers Jordi Turull, Raül Romeva i Dolors Bassa. Aquest fet ha impedit el retorn definitiu de Puigdemont a Catalunya i ha mantingut la inhabilitació per a aquests dirigents independentistes. En el cas dels exconsellers a l’exili Toni Comín i Lluís Puig, la no aplicació de l’amnistia manté vigents les ordres espanyoles de detenció.

El secretari general de Junts, Jordi Turull, un dels polítics de l’1-O que encara no s’ha pogut beneficiar de l’amnistia, veu “molt difícil” que a finals de juny es pugui beneficiar de la llei. “Hi haurà la sentència del TC, però els Llarenas, Marchenas i la gent que forma part de la crosta de la toga nostra persistiran fins que Europa els hi parli els peus”, augura. Així i tot, Turull es mostra convençut que “ens en sortirem tant amb la llei d’amnistia com amb el que vam començar l’octubre del 2017”. Un any després de l’aprovació al Congrés, el dirigent de Junts considera que és una “molt bona llei” i un “reconeixement de la repressió que no hauria d’haver passat”, tot i que lamenta que aquest any s’ha posat en evidència que “hi ha una cúpula judicial que s’ha rebel·lat contra el poder legislatiu i està prevaricant per no aplicar-la”.

Pel portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, l’amnistia és, al mateix temps, “una gran victòria política” i “un fracàs judicial”. En aquest sentit, el diputat republicà denuncia que “una part de l’estat i del poder judicial espanyol està podrit” i va en contra “d’institucions democràtiques” perquè “no els agraden les seves idees”. Per això, Rufián defensa que cal “reformar i democratitzar” la judicatura, perquè “no hi hagi tants Peinados i Marchenas”. Creu, en tot cas, que la “solució” serà “internacional i europea”, que “entenguin que és una absoluta barbaritat”.

L’eurodiputat dels Comuns Jaume Asens, que va negociar directament l’amnistia, fa una valoració negativa del primer any des de l’aprovació de la llei d’amnistia al Congrés. “Un any d’incompliment en què els jutges estan desobeint el mandat de les urnes”, resumeix. Tot i aquesta situació, Asens està esperançat que el Tribunal Constitucional “posi ordre” i que ho faci “aviat”. En aquest sentit, dona per fet que l’alt tribunal resoldrà que l’amnistia s’ha d’aplicar. No descarta, però, que el Tribunal Suprem tingui algun “as a la màniga” i es negui a aplicar la resolució del TC. En aquest cas, Asens creu que el Constitucional té “prou recursos” per obligar els magistrats del Suprem a aplicar la seva resolució.

Fonts del PSC defineixen la llei d’amnistia aprovada ara fa un any com “l’element fonamental” de la feina que, segons diuen, s’ha fet per a la recuperació de la “normalitat institucional i política” de Catalunya. Els socialistes catalans, que han declinat fer declaracions a l’ACN amb motiu del primer aniversari de l’amnistia, recorden que la llei es va aprovar per una “àmplia majoria parlamentària” del Congrés i afegeixen que es va fer “amb rigor” i “respectant la Constitució”.