Política
La fi de la DGAIA per problemes que venen de lluny
La reorganització de la qüestionada Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) va molt més enllà del canvi de nom. La consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, va anunciar la setmana passada en què consistirà la reorganització a partir de la qual es crearà la renovada Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA). El canvi ha de comportar una reestructuració sobre tot allò que envolta l’atenció als menors tutelats i extutelats per la Generalitat que fa anys es reclama des de tots els sectors implicats, des dels mateixos infants i joves atesos a les famílies, educadors, entitats, la Sindicatura de Greuges, partits i el mateix govern. Ara, la nova direcció general se centrarà més en l’atenció, la protecció, l’acompanyament i la prevenció i ja no tindrà les competències econòmiques, l’àmbit en què s’han detectat irregularitats.
És a dir, la nova direcció general deixarà d’assumir els contractes amb les entitats que gestionen els centres de residència (CRAE) per a infants, adolescents, joves i menors migrants no acompanyats. Tampoc controlarà els ajuts que reben els extutelats dels 18 als 21 anys. Es farà des de les direccions generals de Provisió de Serveis i de Prestacions Socials.
El cas d’una menor a càrrec de la DGAIA que va patir violacions i va ser víctima d’una xarxa de pederastes ha estat l’última de les polèmiques (tensions i agressions amb menors no acompanyats, joves que s’escapolien dels CRAE i vivien al carrer esnifant cola, etc.) que ha desencadenat la seva desintegració.
Cas Alba
El 2006 va ser el cas Alba, una nena de 5 anys víctima de maltractaments greus per part de la mare i la seva parella, que va deixar al descobert errors i falta de coordinació entre les administracions i que va comportar canvis en els protocols per millorar l’atenció de menors. Arran d’aquests canvis, però, van començar a sorgir queixes de les famílies, agrupades per exemple en l’associació Aprodeme , que en una compareixença el juny del 2022 al Parlament ja criticava precisament el procediment que se segueix en molts casos quan davant una sospita el primer que es fa és separar el menor de la família. Reclamen que sigui “un jutge” i no “uns tècnics” de la DGAIA qui decideixi si cal treure o no la tutela dels infants, sobretot quan no hi ha maltractament ni abusos ni perill greu cap al menor. Creuen que no s’hauria d’impedir la relació amb la família i reclamen ajuda per resoldre els problemes amb l’objectiu que el menor pugui tornar amb els progenitors, objectiu que ara no arriba ni al 20% dels casos. Aquesta necessitat de reduir la presència de menors en centres i promoure alternatives com ara l’acolliment ja va ser reclamada el 2023 en un informe del Síndic de Greuges. A més, les famílies també creuen que algunes intervencions vulneren drets fonamentals dels infants.
La denúncia d’irregularitats econòmiques de la DGAIA vinculades a l’apropiació dels ajuts a extutelats i a les fundacions que gestionen centres residencials on viuen menors tutelats per la Generalitat, ha motivat una investigació de l’Oficina Antifrau i també un informe de la Sindicatura de Comptes del període 2016-2020, en què s’assenyala un sobreús de contractació a través del procediment d’emergència o amb la renovació de pròrrogues extingides (uns 200 centres). Precisament dimecres, els responsables del Departament durant aquest període, a mans d’ERC, entre els quals l’exconseller Chakir El Homrani, els exdirectors generals durant el 2016 i el 2017 (Ricard Calvo) i entre el 2018 i 2024 (Ester Cabanes) i altres membres del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, (Oriol Amorós, Josep Ginesta), van negar les anomalies. Van atribuir l’alt volum de contractes d’emergència a l’augment en l’arribada de menors migrants sense referents familiars, que va créixer un 124% en un any (de 639 el 2016 van passar a 1.437 el 2017) i que va saturar els CRAE. Calia respondre a una situació d’urgència i amb celeritat. Per això, Ginesta va parlar d’“incidències administratives” i no d’irregularitats i va defensar que no hi va haver “un mal ús dels recursos”. Tots ells van recordar el “període convuls” amb l’1-O, l’aplicació del 155, la manca de pressupost (estava prorrogat i “els recursos es van esgotar”), la nova llei d’estrangeria i la falta d’informació sobre fluxos migratoris, així com l’oposició que hi havia en els municipis a la presència de centres de menors, que “no feia fàcil” obrir nous equipaments. I ja el 2020 la covid encara va complicar més la situació. Amb tot, van defensar que totes les actuacions van anar al Consell Executiu i que, per tant, Carles Puigdemont i Quim Torra n’estaven al cas. A més, van reivindicar que ja llavors es van introduir canvis per millorar la DGAIA, sobretot en contractacions.
Més dotacions
“Els problemes venen de fa temps”, assegura Damas Vidal, de la junta de govern del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (Ceesc), que explica que ja es van asseure amb consellers d’anteriors governs per reclamar canvis en la DGAIA. Defensa que l’estada de menors en un centre “hauria de ser la mínima possible” i apostar per l’acollida familiar. A més, reclama millores salarials per als educadors per evitar “l’alta rotació” existent “pel fet de tenir un sou baix en una feina tensionalment intensa”. Defensa que els educadors fan un “servei públic a persones vulnerables” que necessiten referents estables per crear vincles i reclama “suport” al col·lectiu, que ha estat qüestionat i que en el cas de la nena violada per una xarxa de pederastes sota la guarda de la Generalitat que ha acabat fulminant la DGAIA va ser clau, tot i les crítiques.