Les dones “de lletres” que ho entenen i molt

El 1848, mentre Karl Marx es tancava a la biblioteca de Londres per escriure El capital, als Estats Units, centenars de dones, amb les seves faldilles de volants que tot ho arrossegaven i enlairaven gràcies al volum fictici dels mirinyacs, que arrodonia les figures femenines, s’enllaçaven les còfies al coll i agafaven les regnes de la diligència per reunir-se a Seneca Falls. És un llogarret recòndit, de tradició tèxtil, al centre dels Grans Llacs, a cinc hores en cotxe des de Manhattan, segons informen les webs turístiques. Les fotografies mostren un poblet idíl·lic, de vida còmoda, on es poden fer tastos de vins i passejos amb llanxes al llac Cayuga.

Del 18 al 20 de juliol del 1848, 300 dones, titllades de sufragistes, unes pioneres, “les mares fundadores del feminisme”, no van arribar en cinc hores, des de la rural, i gens sofisticada illa de Manhattan, fins a la capella de l’església metodista de Wesleyan on Elizabeth Cady Stanton, una mestressa de casa, i Lucretia Mott, una quàquera amb molt bons dots d’oratòria, les havien convocat per debatre sobre els drets civils de les dones.

“És l’amnèsia, l’oblit de la història”, va assenyalar en relació amb el manifest feminista de Seneca Falls –desconegut per la majoria si ho comparem amb el manifest comunista de Marx, molt més popular– la historiadora irlandesa establerta des del 1968 a Catalunya i catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona (UB) Mary Nash (Limerick, 1947). L’omissió del paper de les dones en la història, Nash la porta esmenant des de fa més de cinquanta anys. El seu nom és cabdal en la recuperació de la genealogia, d’una memòria històrica en femení; les noves generacions mantenen el mateix pecat d’omissió oblidant-se del camí, desbrossat i recorregut per figures claus. Mary Nash, que entre altres, va fundar el Centre d’Investigació Històrica de la Dona a la UB i ha publicat, entre molta altra bibliografia de capçalera, obres fonamentals com Rojas: las mujeres republicanas en la Guerra Civil Española. Uns estudis pioners que s’haurien de reivindicar més que mai, davant del retrocés actual amb l’auge de posicions conservadores que exposen el seu relat a les xarxes d’Instagram o TikTok. Són les tradwifes, dones que idealitzen les tasques domèstiques, reimplantant la figura franquista de “l’àngel de la llar”.

Abans de la conferència que divendres al vespre Mary Nash va fer a la biblioteca de Caldes de Malavella, on la historiadora és membre del club de lectura –i és veïna d’aquesta localitat des de fa dècades–, comentàvem aquests passos enrere amb la bibliotecària Mercè Barnardas i l’alcalde, Sergi Mir. Una regressió que té la seva aparença més perversa i dolça en l’estètica, la de les noies que, en els vídeos que graven i pengen a la xarxa, llueixen vestits llargs de flors a sota genoll, una mesura que hauria beneït un ull censurador, i que des d’una cuina impol·luta, més semblant a un decorat que a un escenari on passa la vida, mostren el gaudi d’estendre la roba per, posteriorment, rentar els vidres, sense esforç ni suor i amb un somriure perenne als llavis. Després, es fan un te, amanyaguen el quisso i prenen el sol. Perquè sempre hi llueix el sol, a les xarxes d’aparador. Que tot ho fa encara més feliç. Descrivia aquesta escena floral i de neteja primaveral a Mary Nash, la qual va esbatanar els ulls en senyal de desaprovació i ens va recordar el comentari masclista amb el qual el diputat extremeny de Vox Juan José García havia clos la seva intervenció, parlant d’amortitzar el deute del govern: “ Esto hasta una señora de letras lo entiende. ”

Havíem deixat les mares fundadores del feminisme a la capella metodista de Seneca Falls, on les lletres importen, i molt. Perquè formen part d’una societat, la nord-americana, que no havia conegut l’Antic Règim, i d’una cultura, la protestant, que requeria a les bones cristianes conèixer els textos sagrats. Per tant, les dones han de saber llegir. És tot un procés que impulsa la creació d’escoles per a les nenes i col·legis superiors per a les mestres.

Com a historiadora Mary Nash sap la importància del context i en aquest sentit, en la seva conferència de divendres al vespre a la biblioteca caldenca, que va suposar una hora d’aprenentatge i de reflexió, va recordar que la conferència de Seneca Falls coincideix amb el procés d’abolició de l’esclavitud, i com les dones “comencen a aplicar elles mateixes el principi d’igualtat”. Al manifest de Seneca Falls, el primer col·lectiu, hi ha consens excepte en el dret a vot de les dones: “Es qüestiona la ciutadania de les dones.”

Amb el títol Els primers manifestos feministes i la ciutadania de les dones, Mary Nash es va centrar en “els obstacles i l’hostilitat” que hi ha hagut al llarg de la història envers les dones. “Fins a quin punt una persona té la capacitat de canviar el relat, el discurs, la narrativa?”, es pregunta Nash, i com a historiadora es demana qui té el discurs i qui té el relat sobre el lloc de les dones a la societat. Va mencionar la sempre present Virginia Woolf, que va reclamar “una habitació pròpia, una història pròpia”, i Mary Nash hi va afegir un “relat de les dones”.

Quan a la universitat Mary Nash demanava als alumnes tres dones importants, li esmentaven Maria Teresa de Calcuta, Rosa Luxemburg i Margaret Thatcher, “mal escrit, sense la c”. És urgent ampliar la llista i no quedar-se amb el nom, perquè l’important és el relat, que ara l’imposa la xarxa, on la dona apareix emprovant-se vestits de flors, cuinant amorosament i fregant plats, o es menyspreen els seus estudis amb exabruptes dits, sense vergonya, des de púlpits polítics perquè tenen molta intencionalitat. Més que oportuna la lliçó magistral d’una de les dones “de lletres” referents per no perdre el que pensem que tenim garantit.