La monarquia
Lluís Simon
El teatre de Don Joan
El mite literari de Don Joan és prou conegut en la nostra cultura. Els Borbons també han tingut alguns alts representants d’aquest mite, el més conegut de tots, faci gràcia o no, va ser el mateix Joan de Borbó, avi de Felip VI, el rei que no va poder regnar. Una de les seves frases més conegudes la va pronunciar quan li van preguntar què pensava d’Isabel Sartorius quan aquesta era la parella del príncep Felip. “A mi m’agraden totes.” Ras i curt. Segons el periodista García Abad, autor de la seva biografia, era pitjor que Joan Carles. “Li agradaven totes les dones menys la seva.”
El seu casament, el 1935 a Roma, va ser com el de tants altres Borbons, amb una parenta, la seva cosina Maria de la Mercè de Borbó. Va ser un matrimoni de conveniència com una casa de pagès. Això li va donar via lliure per explorar la seva afició preferida: anar rere les faldilles de totes les grans dames que se li acostaven. Quan Franco li va dir que no seria rei, encara li va fer un favor. En un segon pla va poder fer de les seves sense aixecar polseguera, a diferència del seu fill.
Entre la seva llista d’amants, a les quals engalipava amb la seva pretensiosa imatge de Borbó sense corona, la més mediàtica va ser la model i actriu hongaresa Zsa Zsa Gabor, a qui va conèixer quan ella rodava una espanyolada d’aquells anys: Sangre y luces. Que aquella dona, que es va casar una desena de vegades, es fixés en el comte de Barcelona, tampoc va ser una sorpresa. Sempre s’envoltava d’aristòcrates, empresaris i actors de Hollywood veterans. Va batre el rècord de casaments d’Elisabeth Taylor. El seu veritable plató cinematogràfic era el de les grans festes als palaus de les cases reials o en actes presumptament benèfics de les grans marques de moda i cosmètica de París. La relació va durar de Nadal a Sant Esteve. Gabor es va acabar casant amb George Sanders, que es va suïcidar a Castelldefels el 1972.
Segons els cronistes més reputats de la història amorosa dels Borbons, la Bárbara Rey de Joan de Borbó va ser l’actriu Nati Mistral, que també va ser parella de Tony Leblanc i es va acabar casant amb l’empresari català Joaquim Vila. Aquest era molt amic del comte de Barcelona i el visitava a Estoril.
Com el seu fill, no va descartar divorciar-se. Va ser arran de la relació amb una aristòcrata grega. Només se’n coneix el nom (Greta). Segons Pilar Eyre, va estar a punt de perdre la xaveta per aquesta dona. També se’l va veure amb altres dames d’alt llinatge, tant a Portugal com a Espanya.
Arriba el primer fill
Lluís SimonUna de les llegendes més escampades sobre Joan de Borbó és l’ensurt que va tenir el dia que va néixer el seu primer fill. Com que no va aparèixer per la clínica el dia del part, el seu pare, Alfons XIII, el va voler escarmentar. En veure’l corrent cap a l’habitació va canviar el bebè per un altre que tenia trets asiàtics. L’ensurt devia ser dels que fan època. Hi ha dues versions sobre l’absència del comte de Barcelona aquell dia tan important per a ell. Una és la seva participació en una cacera i l’altra, que estava amb una de les seves amants. Franco va ser el primer interessat a fer córrer els rumors de les múltiples relacions de l’hereu oficial al tron. El volia desheretar, però el que no sabia, o li importava un rave, és que realment l’home perillós per al futur del règim era el que va acabar nomenant.
De Felip IV a Felip VI
Lluís SimonAquesta setmana hem vist Felip VI al Museu del Prado comentant per vídeo un dels quadres més icònics de Velázquez, Las Meninas (1656). La seva explicació, que es pot trobar a YouTube, se centra en la tècnica pictòrica, però oblida que l’obra també és coneguda com La familia de Felipe IV, el rei que va combatre sense descans els catalans arran de la proclamació de la República Catalana per part de Pau Claris durant la Guerra dels Segadors. El setge a Barcelona va durar quinze mesos. També se li va revoltar Portugal, que finalment va assolir la independència. Quina enveja. Va haver de triar quin front li convenia més enfortir i va decidir que quedar-se els catalans era més llaminer.
Catalunya resisteix
Lluís Simon
Hi ha poques enquestes sobre l’aprovació de la monarquia espanyola. Una de les últimes l’ha presentat el web Vanitatis, un mitjà clarament favorable a la institució monàrquica. Amb tot, la desaprovació a la tasca de Felip VI entre els catalans és impossible d’amagar: encara està per sobre del 40 per cent, així com la indiferència, que també supera el 40 per cent. L’aprovació, doncs, és mínima. En l’àmbit espanyol la dada més cridanera, per variar, és la nota que rep Joan Carles I: un 2,5 sobre 10. Es demostra que la seva abdicació va ser una voladura controlada.
